El catedràtic d'Història de l'art i exdirector del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Eduard Carbonell ha mort aquest matí de dilluns, segons han informat fonts familiars. Nascut a Barcelona l’any 1946, Carbonell va dur a terme una tasca intensa d’estudi en el camp de l’art, i va ser director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat entre el 1988 i el 1994. En general, al llarg de la seva vida i, en particular, durant aquest període va ser considerat una figura cabdal de la museologia catalana. Va participar en la creació de la Llei de museus de 1990 (17/1990), la Llei del sistema bibliotecari (1993) i la Llei del patrimoni cultural (1993). Per tot això, l’any 2020, Carbonell va rebre la Creu de Sant Jordi.

Carbonell va dirigir la reobertura del MNAC amb totes les col·leccions que s'havien disgregat en el transcurs de la Guerra Civil reunides, des del Romànic i fins a les primeres avantguardes. "El recordem com un referent imprescindible de la cultura i de la història de l’art al nostre país. [...] Gran expert en romànic, marxa un col·lega extraordinari, un amic i una persona que ha continuat donant suport i ajudant el MNAC", ha afirmat el seu director, Pepe Serra. Així mateix, ha avançat que, arribat el moment, “el museu sabrà commemorar el seu llegat”.

Del 1994 al 2005, Carbonell va ser director general del MNAC. També va ser catedràtic de la Universitat de Girona, i el 2006 es va reincorporar a la càtedra com a director del màster oficial en gestió del patrimoni en l'àmbit local, fins al 2013. Igualment, va dirigir el mòdul de gestió del patrimoni del màster de la Universitat de Saragossa. Entre el 2009 i el 2016 va ser membre de la comissió d'avaluació de projectes de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol. I va impartir cursos i conferències sobre art medieval i patrimoni cultural i museus en universitats de l’Estat espanyol, Mèxic, Itàlia i França, com també en museus espanyols i europeus.

En els onze anys que va estar al capdavant del MNAC, va encomanar unes quantes reformes i ampliacions del Palau Nacional per a encabir bona part de la col·lecció, però, sobretot, per a obrir l’espai a nous públics. Carbonell defensava que els museus havien de ser espais vius, en diàleg amb la societat, i no simples dipòsits artístics. Aquesta idea la traslladà també a la Junta de Museus de Catalunya, de la qual fou vicepresident.