Un quart de nou del matí. Riuades d’estudiants de segon de batxillerat omplen les voreres de l’entrada principal del campus situat al Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Fan rotllanes repassant apunts, intenten superar els nervis com poden, revisen el mòbil o lamenten no haver passat més temps a la biblioteca. D'altres, més confiats, somriuen o es permeten el luxe de comentar la jugada amb els professors que els acompanyen.
Tots ells afronten les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a partir de les nou del matí i fins dimecres, 13 de juny, en un any marcat pels canvis i la polèmica. Són un parell de centenars dels 44.238 estudiants que faran la selectivitat aquest 2025 i tots comparteixen una opinió comuna: la incertesa.
El nou model d’exàmens, que no permetrà una opció A i una opció B, ha obligat la majoria dels alumnes a adaptar-se a les noves exigències, però encara que els dubtes sobre els resultats es palpaven a l’ambient, ho afrontaven amb optimisme.
En Ricardo Elías, de l'Institut Pere Ribot de Vilassar de Mar i futur estudiant d'ADE, ha reconegut que les modificacions els ha fet un pèl més difícil preparar les proves: "No sabem ben bé que entrarà i t'ho has d'estudiar tot. Els canvis crec que ens afecten bastant en assignatures com anglès o història". Es valorarà la coherència, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, a més de la presentació, en totes les matèries.
Malgrat el soroll generat pels moviments a última hora per part d'Universitats sobre els criteris ortogràfics, la majoria dels estudiants deixen clar que des de l'institut els van marcar molt la pauta des de l'inici. "Ja vam estudiar sabent que no podíem fer faltes", admetia el Marc, també del mateix institut.
La jornada de dilluns l’encetava la prova de Llengua Castellana i Literatura a les nou del matí. Aquest examen és un dels que va quedar esquitxat per la polèmica de la correcció de les faltes d’ortografia. La majoria dels alumnes es resignava al fet que podrien haver tingut “la sort” de no rebre aquestes penalitzacions, però assumeixen que se’ls ha preparat des dels instituts per no cometre errors ortogràfics.
La Mar Garcia, de l'Institut Front Marítim del Poblenou, reconeix que els canvis els han semblat angoixants: "Des de l'institut ens han preparat molt bé. Estem bastant nervioses, perquè no sabem com serà i hem comparat amb altres comunitats. Hem vist que eren difícils". L'Ada Drissi, del mateix centre, vol estudiar Relacions Laborals. Es mostra positiva, però no li ha fet cap gràcia que canviessin els criteris de correcció ortogràfica "d'un dia per l'altre".
Totes dues critiquen el fet que els sembla que el seu any "és molt més improvisat" i destaquen que fins el novembre no van veure el model de l'examen. "Anem una mica a cegues, però confíem", admet Garcia.
Un any marcat pels canvis
Xavier Agudo, professor de l'institut Caterina Albert de Barcelona, reconeix que totes les modificacions les han afrontat com han pogut. "No és només un nou model, sinó que afecta un batxillerat que són dos anys. Si haguéssim conegut els canvis abans ens hauríem pogut adaptar millor", assegura.
A més, afegeix que viuen amb "incertesa" els canvis i que ara veuran els resultats després d'una preparació exhaustiva per part del professorat. "Hem hagut d'adaptar els temaris i els exercicis" reconeix, fent referència al nou model d'examen. Pel que fa als criteris d'ortografia deixa ben clar que, des del principi, ensenyen els alumnes a no cometre faltes.
Després de la prova de castellà hi ha un descans entre les 10.30 i les 12 del migdia, hora en què comença l'examen de llengua estrangera -anglès, francès, alemany o italià- fins a les 13.30 h. La jornada es reprèn a les tres de la tarda amb torn per a les assignatures optatives de Cor i Tècnica Vocal, Física, Fonaments Artístics, Geografia, Geologia i Ciències Ambientals, i Literatura Dramàtica.
Com cada any, cada alumne busca les seves estratègies. L'Abril Mostaza, també de l'IES Pere Ribot de Vilassar de Mar, admetia que "només necessita un cinc" i ha estudiat "el que feia falta". Una companya seva, la Martina, se centra molt més en les optatives. "Necessito les que ponderen més", assegura, perquè vol aconseguir plaça al grau de Biologia Ambiental. Enguany existeix la possibilitat de presentar-se a un màxim de quatre proves de la part optativa, una més que en els darrers anys.
Malgrat que cada generació té les seves anècdotes sobre la selectivitat, la del 2025 és una de les que pateix canvis en el format i així ho han notat els estudiants i els professors. Els nois i noies de batxillerat ho fan més des d’una perspectiva de resposta a les informacions externes, ja que admeten que ells “no tenen gaire més a comparar”. Raó no els falta.
A diferència d’altres generacions, que aglutinaven desenes d’exàmens d’anys enrere, ells només han pogut comparar amb els del 2024. Això ha provocat una major preparació per part dels instituts a l’hora d’adaptar-se a les modificacions i al model. Fins dimecres, desenes de milers d'estudiants intentaran aconseguir la nota de tall per accedir a un grau universitari. Enguany, però, també seran la prova de foc d'un nou tipus de selectivitat que marcarà la pauta del futur educatiu al batxillerat de Catalunya.
