Les persones grans amb problemes per aixecar un objecte de 5 quilograms corren el risc de desenvolupar una sèrie de malalties cròniques i afeccions musculoesquelètiques que poden minvar considerablement la seva qualitat de vida, segons ha revelat un estudi dirigit per científics de la Universitat de Sharjah, als Emirats Àrabs Units. El treball, publicat a la revista Scientific Reports, confirma que fer la senzilla prova a casa permet identificar la predisposició a patir aquests problemes de salut i començat un tractament abans dels primers símptomes.
Per arribar a aquesta conclusió, els científics ha dut a terme una investigació en què van participar més de 51.000 adults més grans de 50 anys procedents de 15 països. Les persones que van declarar tenir dificultats per aixecar cinc quilograms presentaven un risc significativament més gran de tenir una qualitat de vida més baixa, majors taxes de depressió, malalties pulmonars cròniques, fractures de maluc, trastorns articulars, colesterol alt, Alzheimer, ictus i artrosi.
Tal com subratlla el professor Rizwan Qaisar, principal autor de l'estudi, aquesta relació es va mantenir independentment de l'edat i el sexe. "Els nostres resultats suggereixen clarament que aquesta senzilla prova quotidiana podria ser un valuós indicador precoç de la salut general i de possibles problemes de salut futurs", diu. En aquest sentit, els autors destaquen que van iniciar la seva investigació per desenvolupar un mètode més senzill i accessible per avaluar la força muscular, que qualsevol pogués realitzar a casa.
No hi ha estadístiques exactes sobre el nombre de persones que pateixen debilitat muscular, però les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut apunten que aproximadament 1.710 milions de persones pateixen afeccions musculoesquelètiques a tot el món. Principalment, aquestes patologies limiten molt la mobilitat i la destresa, la qual cosa té un impacte directe en la qualitat de vida.
Els autors descriuen la debilitat muscular com “un factor de risc de múltiples malalties”. Tot i això, sostenen que la majoria dels protocols actuals que l'avaluen requereixen entorns clínics i que no existeix cap estudi rellevant en la literatura que ajudi els ancians a mesurar la debilitat muscular per si mateixos.
