En temps complicats com el que travessa el barcelonisme actualment, aferrar-se als bons moments viscuts en el passat encara resulta més emotiu. Durant quatre anys el Barça va establir una dinastia a Europa, on arrasaven rival rere rival a través d'un joc vistós i divertit. El conjunt dirigit per Pep Guardiola va guanyar fins a 14 títols en aquest període, però tot va començar amb el gol d'Andrés Iniesta a Stamford Bridge que donava el bitllet cap a Roma pels blaugranes.
G⚽L DEL DIA
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) May 6, 2024
🔙 #OTD Prova de fa 15 anys que Iniesta és irreal 🕵️♀️ pic.twitter.com/SW9Ba1BbyU
Després d'una de les poques centrades bones de Dani Alves en tot el partit, JohnTerry va pentinar la pilota evitant un cop de cap franc de Bojan. Al segon pal, un mal control de Samuel Eto'o semblava posar fi a l'ocasió blaugrana, però un refús fallit de Michael Essien deixava l'esfèrica a la pilota de Leo Messi, que amb la seva calma habitual i després d'atraure fins a tres defenses, va passar la pilota enrere on esperava AndrésIniesta que, sense controlar la pilota, va enviar-la a l'escaire als últims instants del partit.
Tots els jugadors van córrer cap al banderí seguint al de Fuentealbilla que es llençava a la gespa de Londres eufòric després de marcar un dels gols més icònics de la història del club. Al darrere dels jugadors, el cos tècnic se sumava a la pinya feta per l'equip, alhora que l'alegria a les cases catalanes esclatava.
En un partit no absent de polèmica, el Barça passava a la final, en la qual va superar per dos gols a zero el Manchester United de Cristiano Ronaldo i Sir Alex Ferguson, campions de l'edició de la Lliga de Campions prèvia. Aquell gol d'Iniesta representa la tercera Champions en la història del club i l'inici de l'època daurada del Barça.