L'Espanyol ha sumat la seva segona victòria consecutiva a domicili en menys d'una setmana. Un triomf just, però que curt pels mèrits fets. Els blanc i blaus, que no guanyaven a Santander des de la temporada 2004-2005, han tornat a evidenciar que poden ser un equip sòlid, compacte i que tracta d'aprofitar les oportunitats que tingui, poques o moltes. Han dominat el Racing de principi a fi.

Era un partit rellevant per a tots dos equips. Cada un tenia arguments suficients com per voler els tres punts. El Racing perquè només ha sumat empats i derrotes fins ara. Per l'Espanyol, en canvi, era la confirmació que podia aconseguir la segona victòria consecutiva a domicili després de la del diumenge passat a Vallecas. Però era, també, un incòmode plebiscit per als locals que viuen un present tumultuós després que l'empresari indi Ahsan Ali Saied, encara propietari del conjunt cantàbric, està sent investigat per la Interpol.

El partit ha començat amb un Espanyol millor posicionat i més ambiciós com ho demostra el fet que ha estat gairebé un monòleg la primera mitja hora de joc, amb rematades de Romaric, Sergio García (en més d'una ocasió) i Javi López. El bagatge local es resumeix en un xut llunyà de Diop que ha tret esplèndidament Cristian Álvarez. Més enllà d'això, l'Espanyol mai ha sentit l'alè del Racing proper a la zona de perill.

Només en l'inici de la segona meitat, amb un xut al travesser de Diop i una rematada de Stuani, la defensa s'ha sentit una mica inquieta, però, immediatament, ha arribat la reacció blanc i blava, en una doble oportunitat de Sergio García que ha superat amb un xut creuat a Toño i ha posat en avantatge l'Espanyol. Aquest gol no només ha premiat el millor joc dels de Pochettino sinó que ha portat al partit un altre ritme només alterat, molt de tant en tant, per les empentes d'orgull local.