Fa segles que Tortellà es distingeix per les seves culleres de fusta. La fabricació d'aquests estris de cuina va començar al poble el segle XVIII quan el sector tèxtil va fer aigües. Des de llavors, la fabricació de culleres va anar passant de tortellanencs a tortellanencs fins a l'actualitat.
Seixanta anys enrere, però, hi havia set fabricants. Ara només en queda un, en Ferran Fontàs d'Artesania Fontàs. A la seva nau hi produeix culleres que després ven en Guillem Pararols a mercats través de la seva empresa Pararols Complements, la qual també té altres línies de negoci.
La seva fusió va arribar fa poc més d'un any i és fruit de la supervivència. L'eruga del boix va deixar sense fusta a en Ferran i a en Guillem li va tancar per jubilació el principal fabricant de fusta d'olivera. De la necessitat en van fer virtut i ara, junts, empresari i artesà, tiren endavant l'últim taller de culleres del poble garrotxí.
D'on surt la tradició de les culleres a Tortellà?
F: Des del segle XVIII les famílies ja anaven al bosc a buscar boix per fer culleres. Al poble hi feien filatura també i hi va haver un daltabaix. La gent es va buscar la vida fent culleres de boix. Pel que fa a la meva família, el meu avi va començar l'any 1962 fins que he continuat jo el negoci. Estàvem al mig del poble amb un taller petit i quan vaig decidir continuar, vam comprar la nau on som ara.
En el seu cas Guillem?
G: El meu avi va començar el 1963 amb l'ofici dels mercats. Però qui profunditza en el món de les culleres són els meus pares amb l'olivera. Anaven molt a Mallorca, on hi havia la principal producció europea de fusta d'olivera.
L'evolució de la tradició culleraire a Tortellà com ha estat?
F: Als anys seixanta al poble potser hi havia set culleraires que ho feien artesanalment. La cosa ha anat minvant, sobretot per la competència xinesa amb el tot a cent. Això va fer molt de mal. Després un es va jubilar o a l'altre no li van anar bé les coses i en el nostre cas ens vam adaptar. El meu avi va començar a fer olivera, en acabat no en trobaven i vam fer plataner; més tard els meus pares va començar a fer faig i jo he fet boix. Ara per culpa de la papallona del boix ens hem dedicat a fer olivera.
En el sector en general, més enllà de Tortellà, també hi ha hagut retrocés?
G: Als anys seixanta era impensable que vingués una cullera des de la Xina i es va començar a importar. La cullera que ve de la Xina no té res a veure amb la cullera que fa en Ferran, però per desgràcia, el client final moltes vegades no valora massa res i ho tenim demostrat amb els hàbits de consum que hi ha actualment. Poses dues culleres de costat, una xinesa i una de faig, la qualitat és molt diferent, però tenen el mateix color.
L'evolució històrica de producció també ha canviat. S'ha mecanitzat més tot el procés.
G: Evidentment, no fabriquem com fabricava l'avi d'en Ferran, però no volem fabricar mecanitzat com una indústria. Seguim molt posats en el món de l'artesania, tot i que hi ha màquines que ens ajuden. El polit és tot manual i el tall també. Ens fixem molt si hi ha un nus o una beta a la fusta. Tot això també té un preu. El que produïm no és un producte de luxe, però podríem ser de les culleres més cares que hi ha al mercat perquè intentem cuidar molt l'acabat.
Ho feu valdre en el preu
G: Tenim un sistema productiu limitat perquè és artesà. La clientela que busca aquest producte ja sap que va a comprar una cullera de boix o d'alzina. El matís és molt important. Qui va a comprar una cullera de les nostres, és una persona que ja coneix la història. No ve a comprar una cullera i prou, sinó un objecte d'una fusta concreta fabricat d'una determinada manera.
Com va aprendre l'ofici Ferran?
F: Anava a les tardes a ajudar el meu pare quan tenia 14 anys els estius. Als 16 anys ja m'hi vaig posar i em va agradar molt. Volia ser mecànic de cotxes, però el fet de veure-ho cada dia, em va anar engrescant i vaig creure que aquest era el meu ofici.
És fàcil d'aprendre un ofici?
F: L'artesania no és fàcil d'aprendre. Has de portar anys.
De fet, vostè Guillem ara s'hi ha començat a posar. Com ha estat això d'aprendre un ofici?
G: Ens hem ajuntat per una raó comercial. Es va ajuntar que en Ferran havia de deixar el boix i a Mallorca el nostre proveïdor principal d'olivera tancava per jubilació. Quedàvem desvestits de productes i vam veure l'oportunitat d'ajuntar-nos. A partir d'aquí, el pas natural era que com a gerent sàpigues el que fèiem. No volíem que fos alguna cosa freda de venir aquí a Tortellà i preguntar a en Ferran quantes culleres havia fet, emportar-nos-les i vendre-les. M'he anat introduint i fa un any no hauria dit que he après el que he après, però encara em queda molt per aprendre. Encara no m'he posat a la serra i altres màquines les tinc més superades. És un ofici de pas a pas.
No és fàcil
G: És important, per exemple, seguir les vetes de la fusta. No pots agafar un tall de fusta, començar a tallar i fer la forma de cullera. Has de saber cap on va dirigida la beta, si hi ha una esquerda...
"És molt important recalcar que nosaltres fem artesania"
Guillem Pararols
Per tant, cada tall que fa en Ferran és únic.
F: Sí. I cada fusta és diferent. Ara una té un nul, ara té una esquerada i l'has de treure per la dreta, ara per l'esquerda. No es tracta d'anar tallant.
G: Si poses deu culleres nostres de costat, amb una simple lupa de no massa augment, veuràs que la punta de cada collera serà diferent i el polit també. A simple vista potser no es podrà apreciar, però si et fixes en el detall, no n'hi ha cap d'igual.
Això és l'essència.
G: Correcte. Aquesta és la nostra part d'artesania. És molt important recalcar que nosaltres fem artesania.
Artesania versus rapidesa. També necessiteu ser àgils per tenir una producció àgil. Com és aquest equilibri?
G: Som conscients que tenim un creixement limitat perquè l'olivera no és infinita i té un punt estacional. Nosaltres no podem pretendre facturar X perquè ens quedem sense matèria primera. Tenim una filosofia d'artesans, no pas de créixer i créixer. Hem de trobar l'equilibri i les màquines que han arribat els últims anys ens han ajudat, però, per altra banda, si pretenguéssim créixer amb altres menes de fusta o maquinària, perdíem l'essència. Sempre estem en aquest equilibri entre la producció i l'essència.
La vostra fusió, un empresari i un artesà, ja és una mica aquest equilibri, no?
G: En Ferran té la saviesa d'artesà que jo no tindré en anys. Nosaltres ens hem adaptat una mica al sector i als nous temps, a la nova forma de comercialitzar. Ara qualsevol botiga o centre comercial no és tan fàcil com enviar un paquet amb un albarà. Al món comercial hi ha moltes altres coses. Amb el coneixement que tenim de la distribució, ho hem aplicat en el món de les culleres. En Ferran ara fa d'artesà al 100% i jo em dedico més al tema comercial, el qual t'has de reciclar cada dia.
Per a vostè Ferran, això és una ajuda perquè s'oblida de vendre i se centra en la producció.
F: Abans havia de vendre jo i no tenia ni secretària i ho havia de fer tot. Era un volum de feina que em generava una mica d'estrès. Ara, el tema administratiu se'n cuida en Guillem i jo estic per la fabricació que és el que m'agrada.
"No hem rebut cap notícia de part de cap administració"
Guillem pararols
I en uns temps on la burocràcia està com està
G: La burocràcia és molt dura. Ara mateix ens trobem com els pagesos. Hem de renovar el tràmit del registre sanitari perquè som productes d'ús alimentari. Són uns requisits que no són tant estriques com el menjar, però els hem de superar. Estem d'acord que ho hem de fer i passar-los. Algú de l'administració ha de venir a veure com fem les coses. Però el producte que ens fa competència i que ve de Tunísia, qui se'l mira? Com ha viatjat? La cullera pot tenir fongs... És una mica la burocràcia aquesta injusta que tenim els petits empresaris, artesans o pagesos. Administrativament et sent desprotegit i penses que s'hi val tot.
Us sentiu acompanyats pel fet de ser un ofici que, pràcticament, s'està perdent? Hi ha ajudes?
G: No hem rebut cap notícia de part de cap administració. Sé que potser hauríem de ser proactius i presentar-nos que és una cosa que tenim pendent perquè el dia a dia ens ha absorbit. Sabem que des de l'administració s'està elaborant un catàleg des de la Unió Europea per posar en el mapa els oficis i es va catalogar fa uns anys els culleraires de Tortellà. Però a nivell d'ajudes i subvencions no existeix res per a l'ofici en concret. Concretament a salvar els oficis, no hem rebut res.
F: L'únic ajut és que si tens el carnet artesà, no pagues a les fires. És l'única ajuda. Però per ser artesà també has de fer paperassa i tenir uns anys d'experiència.
Ho trobeu just?
G: Està demostrat que el territori nacional l'aguanten els petits empresaris i micro empresaris. Llavors has de complir amb els mateixos estàndards i bases que els grans empresaris amb 5.000 treballadors. No dic que ens hàgim de saltar les regles, però no et sents ajudat per l'administració de cap manera.
Llavors, quina és la fórmula per fer negoci d'un ofici com aquest?
G: La fórmula de l'autònom: lluitar, tirar endavant, no perdre massa el temps amb les injustícies que venen de l'administració i tirar milles. D'ajudes, com a ofici, no n'hem rebut cap. No veiem a l'administració amb ganes de tocar-nos el timbre i saber què hi fem aquí o ganes de protegir una cosa que fa 600 anys que es fa. Aquí no ha vingut ningú a preguntar si realment érem els últims culleraires de Tortellà. Sap greu que ningú et vingui a preguntar què fem i que sigui una cosa que tinguem pendent de fer nosaltres.
Davant aquesta situació, quin creieu que és el futur dels oficis a Catalunya?
G: El fill d'en Ferran tot apunta que tirarà cap a una altra banda i les meves filles són petites i no sé què voldran fer. Si no és una descendència familiar, és molt complicat mantenir els oficis, pràcticament impossible. Això va lligat amb el món actual que vivim, on no hi ha mecànics, fusters...
F: En el cas de les culleres, a Tortellà tot era familiar. Tothom va continuar perquè era família, no va venir un de fora a fer-ne.
Per què s'ha arribat aquí?
G: Tot està relacionat amb el sistema global. Per què no tenim paletes, pintors, fusters? Crec que és un tema relacionat en cap a on s'ha portat la formació de la mainada. Crec que hi ha hagut uns anys en què si un no tenia la gran carrera, no era ningú. Un noi que volgués ser cambrer no és cap vergonya i no tothom sap fer de cambrer o paleta. Això, per part de l'administració s'ha obviat o tots els pares han volgut tenir el fill a la NASA. Suposo que la responsabilitat és compartida. Ara mateix hi ha un problema molt greu i crec que el jove que sigui emprenedor i treballador per posar-se en un ofici, es guanyarà bé la vida. Hi ha d'haver un canvi.
La gent ha començat a veure que una carrera no és garantia de feina.
G: És possible fer coses i emprendre sense grans estudis. Al final, si tens una gran carrera i no tens empenta també tens un problema. Alguna cosa ha de canviar en el món dels oficis perquè la situació que ens trobem ara és insostenible.
"Qui aposti per als oficis, ara mateix, té un bon futur"
Guillem Pararols
Si no canvia, els oficis poden acabar-se perdent?
G: Els oficis artesans com el nostre que ja no són oficis, sinó que és artesania, aquests han d'estar molt dins de les persones i són els que perillen més.
F: És una llàstima, però ho assumeixo. Veus que darrere teu no hi ha ningú. És perdre una tradició, però què hi puc fer? Ho he fet tota la vida i ja no puc donar més de mi. Quan em jubili, espero que en Guillem vagi continuant.
T'hi veus Guillem? Per necessitat i per gust?
G: Per les dues coses. Per necessitat perquè ens serveix per diversificar l'empresa i per gust també. A nivell personal, m'ha agradat molt el projecte. No és un projecte fred fet amb números, la nostra manera de fer és molt familiar i es mou per altres impulsos.
Com engrescaríeu els joves a dedicar-se a un ofici?
F: Que ho provessin. T'ha d'agradar i has de tenir una mica d'artista a dins. Molts m'han dit que ja ho sabrien fer perquè, per exemple són fusters, però no en tenen ni idea. Perquè uns remen la fusta es pensen que ja saben fer culleres. Doncs és molt diferent.
G: El nostre món és molt creatiu i, per tant, és difícil donar consells. Hi ha aquest punt de gairebé artista (a en Ferran li considero). En el nostre cas, és un punt artístic que ha d'anar molt dins de la persona. Parlant des del punt de vista d'empresari i en general d'altres sectors, qui hi aposti pels oficis ara mateix, sent emprenedor, té un bon futur. També tinc l'esperança que els hàbits de consum canviïn i la gent vegi que l'estem cagant molt comprant tant a Amazon o Shein. Ens trobem que la gent diu que a Olot no queda comerç: aquí hi ha una part de culpa de l'administració, però també del consumidor, qui ha de recapacitar i comprar a petits productors. Espero que tard o d'hora veiem que estem fent rics a tres persones, estem portant els diners fora d'allà on som i estem deixant morir els negocis del costat.