Faltaven pocs minuts per a les dotze del migdia del diumenge de Corpus i Sara Arbós estava davant el Gegant d'Olot dins l'Hospici. Per primera vegada una dona es vestia amb l'americana, els pantalons i la camisa blanca de geganter. Estava a punt de ser la primera dona que sortiria pels carrers d'Olot amb el Gegant a sobre.
Dos anys abans, l'estiu del 2022, li comunicaven que era la següent a llista. Feia una dècada que s'havia apuntat per ser gegantera i acabava de tenir el seu segon fill. "Des de llavors, vaig començar a entrenar la força. Sempre havia fet exercici, però mai força. Vaig anar a un gimnàs i vaig començar. Cada setmana feia entrenaments de força específics per a portar els Gegants. Em vaig entrenar molt perquè de sèrie jo no aixeco vuitanta quilos. El gegant pesa vint quilos més que jo", explica Arbós.
Més enllà del gimnàs, Arbós també ha passat molts mesos a l'Hospici assajant i agafant el tacte per portar un Gegant que pesa 77 quilos i fa 3,93 metres d'alçada. Encara recorda la primera vegada que el va aixecar: "Tenia clar que seria difícil. Quan vaig aixecar-lo per primer cop vaig dir-me: 'quanta feina se m'ha girat!', però vaig pensar que hauria d'entrenar més".
De l'hospital a la plaça Major d'Olot
Des de feia mesos, Arbós ja s'havia posat la data de Corpus al cap i volia debutar aquell cap de setmana (una de les dues úniques dates en què surten els Gegants), però uns dies abans l'ingressen a l'hospital. Un problema de salut la va obligar a estar hospitalitzada fins dijous i això ja li va impedir sortir a la cercavila de dissabte. Però ella mateixa sabia que diumenge acabaria portant el Gegant. De fet, va amagar les seves intencions a la família: "Vaig estar hospitalitzada just abans de Corpus i no s'ho esperaven. Per ells va ser una sorpresa perquè no els hi vaig dir. No volia que patissin. A casa són tots molt farandulers i ens fa molta il·lusió", explica.
Després de tot, ja es trobava allà davant. El Gegant la mira i ella, decidida, s'hi posa a sota. L'aixeca de cop i el comença a fer caminar des de la sala on descansen les figures olotines fins a la porta de l'Hospici. L'envolten la resta dels geganters. De fons, el flabiolaire posa sintonia a un moment únic. Pas a pas, Arbós fa avançar el Gegant i el porta fins al seu lloc: la porta de l'Hospici. El planta i surt de sota el vestit amb un somriure d'orella a orella no sabent molt bé on mirar. Ja ho havia fet. A davant seu l'esperava la seva mare, la qual l'abraça emocionada.
A partir d'aquí, Arbós acompanyaria el Gegant a la plaça, al ball i el tornaria a agafar per tornar-lo des de la plaça Major fins a l'Hospici. "La primera vegada em vaig sentir molt bé i molt contenta. Millor del que m'esperava. La segona vegada que el vaig agafar, hi havia molta més gent al voltant i em va costar una mica més. Pesa força, però estic contenta. Pateixes molt perquè ho vols tenir tot controlat per la responsabilitat i l'honor que suposa, però a la vegada és un honor tan gran que et dona molta satisfacció quan acabes", assegura.
Unes hores i dies després del debut, Arbós admet a NacióGarrotxa que, a part d'orgull i honor, també va passar nervis: "És una experiència que he hagut d'anar digerint. Era tan gran que crec que no la vaig saber digerir de cop. Des del primer moment vaig tenir clar que ho volia i podia fer-ho. Però a la vegada tenia molta por. A mesura que ha anat passant la setmana, m'he adonat del que suposa. Per a mi és un honor".
"No m'agrada que sigui notícia"
Sobre el fet de ser la primera dona, la nova gegantera creu que no hauria de ser notícia i demana normalitzar-ho: "No m'agrada que sigui notícia. M'agradaria normalitzar-ho. Portar els Gegants és difícil perquè pesen molt, però no ha de ser una cosa de gènere, sinó de força i voluntat. Amb voluntat es poden moure muntanyes. M'agradaria que això passés a ser una normalitat i crec que estic aquí per això, perquè sigui una cosa molt normal i no sigui notícia".
Després del ball a plaça de diumenge, ja més en la intimitat i dins l'Hospici, Arbós va voler immortalitzar el dia i el moment amb una imatge amb la seva família i els gegants de fons. A partir d'ara, els seus fills ja creixeran sabent que una dona també pot portar els Gegants d'Olot. "Estic molt contenta que els meus fills vegin geganteres, ja que per ells ja serà una normalitat. Crec que això és pel que hem de treballar. Que per a les noves generacions això sigui normal i només es plantegi que si a un li ve de gust, podrà portar els Gegants d'Olot", diu Arbós.
La primera gegantera dels Gegants d'Olot ja pensa en tornar-hi, ja mira les Festes del Tura del setembre. "Em plantejo poder-lo entra a plaça, fer cercavila, tenir més desimboltura, poder voltar bé i tenir molt més control del Gegant per fer-li fer el que jo vull", explica. De moment, per protocol, encara no pot ballar a plaça; ha d'esperar que un dels geganters plegui. Els seus passos, però, marquen un principi i són el camí perquè més olotines puguin sentir-se orgulloses de portar el principal símbol de la ciutat a sobre. El camí ja està obert. Toca fer-lo ample i llarg.