L’economia catalana ha viscut un fort augment del valor afegit brut (VAB) fins al 4% el darrer any, i d’un 3,6% del PIB, molt evident en les comarques gironines, el Pla de Lleida i els territoris de muntanya. Així ho constata l'Anuari Econòmic Comarcal elaborat pel BBVA amb el suport en la visualització i gestió de les dades de la consultora Polis, vinculada al grup editor de Nació. Les millors condicions de finançament, el descens dels tipus d'interès, l’increment del flux immigratori (360.000 persones més del gener del 2023 al gener del 2025) i l’alentiment de la inflació són les claus que expliquen aquest fenomen.
L’Anuari ha estat presentat aquest dilluns pel catedràtic emèrit de la UAB Josep Oliver, responsable de l’estudi, que ha subratllat el pes que ha tingut l’increment de la immigració, que ha impactat de ple en la inversió i el consum intern. D’aquesta manera, Catalunya diu adéu al sotrac produït per la covid, malgrat que en alguns territoris i sectors encara es nota la ferida de la pandèmia.
Tot i que el país ja va superar la crisi pandèmica el 2022, quan el VAB de Catalunya va superar el del 2019 en un 0,3%, no ha estat fins al 2024 que els estralls deixats per la covid han quedat definitivament enrere, amb un VAB els darrers cinc anys d'un 7,4%.
Així ha evolucionat l'economia de cada comarca, el 2024
L’augment del VAB és fruit de la millora dels serveis (un 4,1%), la recuperació industrial (un 3,9% el 2024), un increment suau de la construcció (1,7%, per sota del 2,4% el 2023) i un gir en el sector primari que Oliver ha subratllat i que suposa un 4,2% que xoca amb el -10,7% del 2023. L'Anuari destaca la recuperació del primari, després dels problemes provocats per la sequera i l'ascens dels preus dels inputs. L'aportació del sector es nota especialment en el pla ponentí i les Terres de l'Ebre. En aquest darrer territori també es percep un impacte positiu de l'energia i l'aigua.
Oliver ha destacat la continuïtat de la terciarització de l’economia catalana i l’impacte del fet migratori: un 88,9% dels 89.000 nous llocs de treball el 2024 i el 92% dels 332.000 creats entre el 2021 i el 2024 han estat ocupats per persones provinents de fora de l’estat espanyol.
En termes sectorials, els serveis personals privats (hostaleria, transports, comerç, activitats recreatives) ha estat el sector que explica més l’augment del VAB, amb un 40% del VAB de Catalunya, sector que va ser especialment afectat per la pandèmia. Seguit per la resta de serveis privats (19%), les manufactures amb un 16% i un 15% de serveis col·lectius, amb un 5% de la construcció, aigua i energia amb un 3% i un 0,8% del primari.
Aquest és el pes de cada sector econòmic, a cada comarca
Les comarques de muntanya, l’eix gironí i el Pla de Lleida lideren el creixement amb un nivell gairebé idèntic, amb un 4,5%. En bona part gràcies al bon comportament de les manufactures i dels serveis privats personals. Però, com ha recordat Oliver, “això va per barris”. Els creixements mínims es localitzen a les Terres de l’Ebre (3,2%) i el Camp de Tarragona (3,4%). Mentre que les comarques centrals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona se situen en la mitjana de creixement del 4%.
A l'AMB, el creixement té el seu punt clau en les manufactures, que mostren un increment del 4,7%, al costat d'uns serveis privats personals que mostren un sòlid 4,3%. En el cas de Girona, la base està en l’impuls experimentat pels serveis privats personals (4,3%), molt afectats per la pandèmia, alhora que en el Camp de Tarragona hi ha hagut un creixement manufacturer moderat d’un 1,8%.
