L’economia catalana viu un bon moment i, en un escenari de convulsions internacionals i feblesa econòmica de la UE, ha crescut un 3,6% el 2024, un punt més que l’any anterior i clarament per damunt del 0,9% de la zona euro. Les claus que expliquen aquest resultat són l’augment de l’ocupació i l’increment de la productivitat. Són algunes de les dades de la Memòria Econòmica de Catalunya que s’ha presentat a la Llotja de Mar, en presència del president Salvador Illa.
El primer trimestre del 2025, el PIB de Catalunya és un 9,7% superior al del quart trimestre del 2019, superant el 8% d’Espanya i el 5,8% de la zona euro. Aquest estudi és elaborat pel Consell de Cambres. El president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, la directora de la Memòria, Carme Poveda, i el catedràtic de la UPF Oriol Amat han explicat l’informe aquesta tarda.
Illa: "Cal reivindicar la utilitat de la política"
El president Salvador Illa ha assenyalat que la Memòria demostra que l'economia ha generat prosperitat i que aquesta ha estat "més compartida que en altres etapes". Ha posat en valor la proposta del Govern sobre l'aeroport: "L'economia que no està interconnectada es posa una corda al coll", recordant la dada d'un turisme de qualitat com a factor que explica part del creixement. Ha apuntat a la guerra aranzelària trumpiana com a gran dada d'incertesa, com el recurs continuat de l'ús de la força.
Illa ha insistit en l'autoconfiança i l'estabilitat institucional i de país, i quan hi ha polarització entre els Estats Units i la Xina, cal apostar pel projecte europeu: "Europa, Europa", ha dit, com a espai públic compartit de prosperitat i llibertats. També ha invocat a la determinació, posant com a exemple la posició del govern espanyol en la despesa de defensa: "S'han de dir les coses tal com són".
El president ha assegurat que el Govern està compromès amb la Llei de cambres, tal com li havia demanat el president de la Cambra, Josep Santacreu. Illa ha reivindicat la utilitat de la política, assegurant que la gran majoria dels qui s'hi dediquen ho fan amb voluntat de servei a la ciutadania.
Santacreu ha resumit, en l’inici de l’acte, que “l’economia catalana avança a bon ritme però hem d’abordar la seva millora qualitativa. El PIB creix però hem d’afrontar el repte de la productivitat, reduir les fronteres que frenen la inversió i apostar més pel salt tecnològic”. Carme Poveda ha destacat que Catalunya creix des de la recuperació post-Covid i la fase expansiva que es va generar.
Com ha subratllat Poveda, Espanya ha liderat la creació de llocs de treball a la zona euro (un 25% del total), tot i que el seu pes econòmic és només de l’11%. Catalunya i Espanya se situen al capdavant dels grans països de la Unió Europea en augment de la productivitat real per hora treballada durant els anys 2021-24 per sobre del 2%, quan a la zona euro cau un 1,2%.
Un altre element decisiu ha estat que el turisme estranger es troba en un dels seus millors moments, amb una major qualitat de l’oferta hotelera. En aquests moments, els viatgers estrangers allotjats en hotels representen un màxim històric del 65%. Es dona el fet que el percentatge de turistes allotjats en hotels de quatre i cinc estrelles ha crescut fins a arribar al 56% del total.
El factor immigració
No s’expliquen els bons resultats en ocupació sense la immigració. Segons l’EPA, l’ocupació ha augmentat en 92.600 persones a Catalunya el 2024, amb un nivell de 3,8 milions de persones ocupades. Un 51% treballen en el sector del comerç, el transport i l’hostaleria, el 34% en el sector TIC i el 21% en el sector públic. Aquest fort dinamisme de l’ocupació s’ha produït gràcies a l’increment dels treballadors estrangers.
Hi ha una dada rellevant: la població nascuda a l’estranger ha estat el 85,5% dels nous ocupats l’any 2024. Només Alemanya supera aquest percentatge. De fet, l’ocupació nascuda a l’estranger ja representa el 29% del total a Catalunya, per sobre del 22% a Espanya i el 17% a la zona euro.
La recuperació (raquítica) dels salaris reals
Un altre factor que sosté el consum privat és l’augment del salaris reals que s’ha produït el 2024, tot i que es tracta d’un increment raquític: un 0,5% respecte els darrers cinc anys. És cert que no és així en tots els àmbits. En el sector tecnològic hi ha hagut una recuperació sensible (5,1% entre 2019 i 2024), però es redueix a la indústria (-0,4%), la construcció (-2%) i en cultura (-4,4%).
Oriol Amat ha subratllat el gran repte de l’economia catalana, que és la millora de la productivitat. Per revertir aquesta tendència s’imposa augmentar la dimensió empresarial i la inversió productiva. Tan sols un 11,5% de les empreses del país té 10 o més treballadors. A la zona euro és el 14,7%. No s’augmentarà la dimensió si no s’eliminen traves burocràtiques i normatives que limiten el seu creixement.
Si el creixement és superior a la zona euro, la inversió R+D empresarial està per sota de la mitjana europea. A Catalunya hi ha un creixement sensible del 60% en tres anys, fins arribar als 3.480 milions.Però aquí encara anem al darrere: 1,17% del PIB a Catalunya enfront de l’1,52% a la UE.
La Memòria Econòmica també reclama ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral. El 37% del teixit productiu assenyala que la manca de personal adequat limita l’evolució del negoci, segons l’Enquesta de Clima Empresarial. El problema és més evident a la construcció (58%) i l’hostaleria (46%). La indústria és on més ha augmentat aquest percentatge, passant en un any del 27% al 37%.
Santacreu ha fet una incursió històrica per reivindicar la necessitat que administracions i empresaris vagin junts. Ha recordat la crisi que va viure Venècia el 1340, quan es va produir l’anomenada serrata política (el control del poder en mans de grans famílies) i la serrata econòmica, el tancament comercial. El contrari del que va passar a Catalunya, quan Jaume I va impulsar el salt que fou el Consolat de Mar i establí unes institucions més inclusives. Va ser el gran salt de Catalunya i una època de decadència per a Venècia. Santacreu ha invocat l’esperit d’aquell moment brillant de construcció i de bona sintonia entre el món polític i l’emprenedoria.
