Era l'any 1952 quan una de les "obres mestres" de Salvador Dalí es va poder veure per últim cop a Catalunya. Concretament, estava exposada a Barcelona, i se la van endur per recórrer mig món. Ara, 73 anys després, Madona de Portlligat torna a estar exposada a un municipi català, a Figueres. Es tracta d'un oli sobre tela, una obra "monumental", que va pintar el geni empordanès i que es podrà veure en una de les sales del museu que porta el seu mateix nom, el Teatre-Museu Dalí.
L'arribada de l'obra, però, ha sigut dificultosa, ja que les grans dimensions del quadre -que fa prop de tres metres d'alçada- han posat entrebancs al trasllat des del Museu d'Art de Fukuoka, al Japó, fins a Figueres. El quadre ha recorregut, concretament, 17.000 quilòmetres per arribar fins a Catalunya. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, assenyala que "normalment" no se solen cedir obres tan grans, però ha explicat que el museu nipó ha valorat que La Madona de Portlligat s'exposi on "hi ha la gran obra de Dalí".
Els inicis d'aquesta obra es remunten a l'any 1949, quan Salvador Dalí va demanar audiència amb el Papa Pius XII a Roma. D'una banda, el motiu de la reunió era demanar-li permís per casar-se amb Gala, amb qui ja havia estat casat anteriorment i, d'altra, mostrar-li un primer esbós de què acabaria sent una de les seves "obres mestres"
El quadre presenta la figura d'una Gala "suau" sustentant un nen amb un tros de pa a la part del tronc, tot plegat amb els elements clàssics del surrealisme dalinià, com un rinoceront, elements arquitectònics de pedra seca o unes olives, en referència a com es dirigia Dalí a Gala, 'oliveta'.
"Ens parla de Gala, de renaixement, d'espiritualitat o misticisme nuclear, justament quan se celebra l'aniversari del llançament de la bomba", assenyala la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. Al fons de totes aquestes figues, però, destaca el mar de Portlligat on va ser pintat el quadre i que dona nom a la peça. "Una obra que s'apropa a la perfecció", assegura Aguer, que celebra que La Madona de Portlligat torni a Catalunya, després de marxar-ne el 1952.
A tall d'anècdota, Aguer ha explicat que, perquè el quadre pogués entrar al Teatre-Museu es va haver de desmuntar una finestra del centre. "S'havia de veure, es tracta de la darrera gran obra de Dalí", assenyala.