Les esglésies evangèliques han crescut més d'un 30% en els darrers anys a la ciutat de Girona. Si parlem de dades, fa només cinc anys n'hi havia 26, que han passat a ser-ne 37 actualment. Es tracta d'una tendència que també s'ha vist reflectida de manera similar arreu de la demarcació. Així, aquest tipus de centre de culte és el que més ha crescut els últims anys i el sector també celebra que s'hagi incrementat el nombre d'assistents als actes religiosos.

Actualment, en tota la demarcació gironina hi ha 106 esglésies evangèliques, dotze més que fa cinc anys. Segons explica el mateix col·lectiu, a part d'incrementar els centres de culte d'aquesta confessió, també ho han fet el nombre de fidels. Cal tenir en compte que aquesta confessió no és jeràrquica com sí que ho és l'Església catòlica, fet que significa que el pastor de cada centre és la màxima autoritat i és independent d'altres esglésies; no té cap autoritat per sobre "més enllà de l'evangeli". Sí que és cert, però, que si en algun centre de culte es fan discursos radicals, es pot denunciar a les reunions que es fan periòdicament.

N'és un exemple l'església evangèlica Tornem a Déu, al carrer Santa Eugènia, un centre que es va fundar el 2011, tot i que no va ser fins al 2017 que van llogar el local. Allà hi celebren misses de dijous a diumenge, que és la que més fidels agrupa. El seu pastor, l'Adrián Jair, explica que ara compten amb un 40% més de membres que l'any 2017, i reconeix que aquest augment es deu, en bona part, a la difusió a les xarxes socials. Gràcies a això, destaca que "ara ningú els veu com una secta". 

I és que aquests centres retransmeten totes les seves celebracions a través de canals com YouTube o Instagram. "Això fa que el missatge que volem enviar arribi molt més enllà dels fidels que venen al centre", explica Jair.

Un dels qui assisteix a la celebració del diumenge és en John Eduardo Palacios, qui participa activament en les celebracions, ja que és l'encarregat de tocar els teclats i cantar just abans que Jair prediqui davant dels fidels. Palacios explica que la comunitat per a ell ha sigut "molt important per canviar de vida" i, com bona part dels fidels, té una història al darrere.

Palacios reconeix que tota la seva família és catòlica i que ell, quan era jove no creia en Déu. La fe li va arribar arran d'estar "mort literalment". Ell era un membre de la banda llatina 'Ñetas' a Barcelona i un grup rival, els Latin Kings, el va apallissar quan tenia 20 anys i el va deixar molt malferit, però va sobreviure, tot i patir una aturada cardíaca. Va ser aleshores quan va adonar-se que havia de fer alguna cosa i va decidir mudar-se a Girona i entrar a la comunitat de l'església. "Va ser allà quan vaig creure que era la manera de sortir de tot allò i de deixar enrere tot el que havia viscut. Ara soc feliç", remarca.

"Ja no es veu com una secta"

Des de la comunitat evangèlica assenyalen que una de les claus del creixement és que la societat ja no els "veu com una secta", fet que ha contribuït que cada vegada hi hagi més persones interessades a unir-se. Jair ressalta que "ningú obliga ningú a anar-hi", ni tampoc cal quedar-se sempre al mateix centre. 

En aquest sentit, l'Héctor Ramon Ponce diu que per a ell anar a l'església és "pertànyer a una comunitat" i que hi va per voluntat pròpia i sense que ningú li exigeixi res. Precisament per això, diu, està més convençut de seguir assistint a les celebracions.

A més, des de la comunitat recorden que hi ha un responsable en l'àmbit estatal que procura pels missatges que es prediquen des d'aquests centres i que, en cas que un pastor difongui un missatge que denigri o margini un col·lectiu se'l pot denunciar.

A banda del responsable de cada centre, també existeixen els anomenats predicadors, persones que visiten esglésies diverses explicant quines han estat les seves experiències per intentar arribar als fidels. Aquest és tot just el cas de l'exjugador de futbol del Barça Dani Alves, que va aparèixer en un vídeo a les xarxes fent de predicador a l'església Elim de Girona. Vestit de negre i amb un micròfon a la mà, enviava el següent missatge: "S'ha de tenir fe, germans meus, jo soc la prova d'això".