Maria Branyas va néixer l'any 1907 a San Francisco, filla d'un periodista de Pamplona i de mare barcelonina, i va arribar a Catalunya amb set anys. Branyas va viure les dues guerres mundials, la Guerra Civil, una dictadura feixista de més de 40 anys i, l’any 2020, amb 113 anys, es va convertir en la persona més gran del món en sobreviure a la Covid-19; tres anys després, amb 116, va esdevenir la persona més longeva del planeta.
Una edat biològica inferior a la cronològica
Més d’un any després de la seva mort, la revista Cell Reports Medicine ha publicat un estudi on desgrana els secrets de l’extraordinària longevitat de Branyas. La Súper Àvia Catalana (tal com es feia anomenar al seu compte d’X) va morir als 117 anys i, segons revela l’anàlisi, tot i que presentava “senyals inequívocs de vellesa”, els marcadors epigenètics constaten que tenia una “edat biològica inferior a la cronològica”.
L’estudi, elaborat per un equip liderat pel doctor Manel Esteller, cap del grup d’Epigenètica del càncer de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, s'ha dut a terme gràcies a l'anàlisi d'unes mostres obtingudes amb la mínima invasió. L’informe determina que Branyas gaudia de “mecanismes de protecció”, com ara característiques genètiques associades a la neuro i cardioprotecció, baixos nivells inflamatoris de facto o un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos. L’anàlisi conclou que el “retard general d’envelliment” no és la clau de la longevitat de les persones supercentenàries, sinó que s’explica gràcies a la “presència simultània de senyals de vellesa extrema i longevitat saludable”.
Una genètica privilegiada
Mitjançant tecnologies genòmiques, proteòmiques, epigenòmiques, metabolòmiques i microbiòmiques, l’informe constata l’existència de senyals de vellesa, com ara telòmers molt curts (les puntes dels cromosomes), un sistema immunitari proinflamatori i una població envellida de limfòcits-B. Al mateix temps, però, Branyas també gaudia de característiques genètiques i una aparença que la feia semblar més jove del que realment era.
Un estil de vida saludable
Els encarregats de l’estudi també assenyalen la importància que Branyas no tingués patologies greus per poder distingir clarament entre l'envelliment i la malaltia durant l’estudi del seu cas. Els investigadors destaquen que “una alimentació saludable, una xarxa de contactes estimulant i diversa i l'absència d'hàbits tòxics” són elements a considerar per explicar l'excepcional longevitat de Branyas, però també apunten que “és prematur relacionar característiques biològiques amb hàbits particulars”.
Manel Estaller, que ha liderat aquest estudi, ja va publicar a finals de febrer d’aquest 2025 una anàlisi sobre Branyas que va compartir al seu compte d’X. L’investigador va avisar que, l’estudi de la “superàvia catalana”, suggereix que, “sota algunes condicions, l’envelliment i les malalties poden desvincular-se, fet que desafia la percepció general que estan intrínsecament lligats”.
Excited to share our #multiomics study of who was the world's #oldest living person! Our research on this record-breaking #supercentenarian suggests that, under certain conditions, #aging and #disease can become decoupled—challenging the common belief that they are inherently… pic.twitter.com/NcTgnyvFNn
— Manel Esteller (@ManelEsteller) February 25, 2025
La microbiota d'un infant
Marc Llirós, doctor en Microbiologia de la UVic-UCC i un dels experts que ha participat en l'estudi, ha explicat a NacióGarrotxa que Branyes “seguia una dieta mediterrània” i, “la ingesta de tres iogurts al dia afavoria que tingués una bona microbiota”. Llirós defensa que la microbiota pot ser un dels factors més determinants en la longevitat d’una persona, però no l’únic: “La microbiota és una part de tots aquells factors que poden contribuir a fer que visquem més o menys”.
Maria Branyas, sensació a les xarxes
El compte de X de Branyas, sota el nom d'usuari "Súper Àvia Catalana", ha servit com a recull de moltes de les seves creences i idees que la seva família ha anat compartint amb els més de 18.000 seguidors. “Soc vella, molt vella, però no idiota”, avisava a la biografia del seu compte.
En una de les seves darreres piulades, la família va compartir una imatge d’on descansa Branyas, acompanyada d’un dels seus últims desitjos: “Porteu les meves cendres al Mas, al camp de les oliveres. Són els únics arbres més vells que jo… Les oliveres són arbres nobles, de fulla perenne, amb una llarga vida. Tenen molt a veure amb la llum de l’eternitat”.
Les oliveres son arbres nobles, de fulla perenne, amb una llarga vida. Tenen molt a veure amb la llum de l’eternitat”
— Super Àvia Catalana (@MariaBranyas112) December 9, 2024
Dit i fet. Fa uns dies, ens vam reunir tota la família i així ho vam fer. pic.twitter.com/XyYutBfhBR