Un estudi sobre el cas de la supercentenària Maria Branyas, que va morir a finals del 2024 a l'edat de 117 anys, revela que presentava "senyals inequívocs de vellesa", però alhora tenia "mecanismes de protecció" biològiques i una edat biològica inferior a la cronològica.
L'anàlisi, publicat a la revista Cell Reports Medicine, conclou que les persones supercentenàries no arriben a aquestes edats per un retard general de l'envelliment, sinó per una "dualitat" en què hi ha la "presència simultània de senyals de vellesa extrema i longevitat saludable".
L'informe, elaborat per un equip liderat pel doctor Manel Esteller, cap del grup d’Epigenètica del càncer de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, s'ha fet a partir de l'anàlisi de mostres preses amb mínima invasió i s'han fet servir tecnologies genòmiques, proteòmiques, epigenòmiques, metabolòmiques i microbiòmiques.
Un cas d'estudi pioner
En el cas de Branyas, l'estudi indica que presentava "senyals inequívocs de vellesa", com ara telòmers molt curts (les puntes dels cromosomes), un sistema immunitari proinflamatori i una població envellida de limfòcits-B.
Així com tenia característiques genètiques associades a la protecció neuronal i cardiovascular, poca inflamació al cos, un intestí ple de bacteris bons (bifidobacteris) i, a més, el seu cos sembla més jove del que realment era.
A més, els investigadors assenyalen que el fet que Branyas no tingués patologies greus fa que en l'estudi es pugui distingir clarament entre l'envelliment i la malaltia. També apunten que, tot i no ser l'únic factor, una alimentació saludable, una xarxa de contactes estimulant i diversa i l'absència d'hàbits tòxics són "elements a tenir en compte a l'hora d’explicar la inusual longevitat de Branyas".
Tres iogurts al dia, però una genètica única
Maria Branyas va passar els seus últims anys de vida a la Residència del Tura d’Olot, on controlaven la seva dieta. A més, la supercentenària també assegurava que menjava fins a tres iogurts al dia. La dieta pot ser un factor, però la genètica hi juga un paper molt important, ja que, de certa manera, els costums i entorns on va viure condicionen la microbiòtica i la resistència per superar malalties.
