L’olotina Maria Branyas tenia la salut intestinal d’un infant. Aquesta és una de les primeres conclusions que s’extreuen de l’estudi que des de fa anys investiga la longevitat de qui va ser durant temps la dona més gran del món i que va morir el 2024 a l’edat de 117 anys i cinc mesos.

La investigació ha estat liderada per l’equip del doctor Manel Esteller, cap del Grup d'Epigenètica de l'Institut Josep Carreras, catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i màxima autoritat mundial en epigenètica i en estudi de l'envelliment. L’estudi ja s’ha acabat, però està pendent de revisió. Tot i això, n’han transcendit algunes primeres conclusions.

“Malgrat que estem parlant d’una persona centenària, ens trobem que presenta un perfil i una quantitat de bacteris molt diferent del que seria una persona de la seva edat en el tram final de la seva vida amb poca diversitat i poca quantitat de microorganismes. Trobem tot el contrari, una quantitat de microorganismes i una diversitat equivalent a la d’un infant o persona jove. Això és molt significatiu”, explica a NacióGarrotxa, un dels experts que ha participat en l'estudi, Marc Llirós, doctor en Microbiologia de la UVic-UCC i, anteriorment, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona.

Segons Llirós, la bona salut intestinal de Branyas podria ser un dels motius que explicarien la seva edat. “El fet que tu tinguis una dieta equilibrada, rica en tot el que és saludable (fruita, verdures, vegetals, cereals, productes frescos, etc.) condiciona que tinguis un repertori d’eines i compostos químics en els teus budells que poden ajudar o contribuir a mantenir un estat de salut i induir una vida molt més longeva que si no mantenim una dieta equilibrada”, assegura l’investigador.

Tres iogurts al dia, però una genètica única

Maria Branyas va passar els seus últims anys de vida a la Residència del Tura d’Olot, on controlaven la seva dieta. A més, la supercentenària també assegurava que menjava fins a tres iogurts al dia. Segons Llirós, la dieta pot ser un factor, però la genètica hi juga un paper molt important: “Tenia una dieta molt controlada. Això pot condicionar la seva microbiota en aquesta etapa final de la seva vida, però la seva motxilla genètica de costums i entorns on ha viscut condiciona, certament, aquesta microbiòtica i la seva resistència per superar malalties i tenir un perfil sa, malgrat la seva edat”.

Llirós aclareix que la microbiota pot ser un factor més dels que determinin la longevitat d’una persona, però no l’únic: “La microbiota és una part de tots aquells factors que poden contribuir a fer que visquem més o menys”.

L’estudi sobre la vida de Maria Branyas és únic, ja que es tracta d’un cas excepcional. La majoria d’investigacions se centren en persones centenàries i molt pocs tenen l’oportunitat d’estudiar persones supercentenàries. La investigació ha comptat amb diferents grups de recerca de diversos àmbits. “Ha estat un treball multidisciplinari amb la implicació de diversos grups de recerca per establir patrons o idees que ajudin a certificar o correlacionar coses que poden ser causals sense correlació estadística i cal més dades per certificar-ho”, explica l’investigador de Vic. Es preveu que en els pròxims mesos es pugui publicar de forma completa l’estudi de la longevitat de Maria Branyas.