Segons l'enginyer industrial i director executiu de LC Paper, Joan Vila Simon (1954) –amb qui ha parlat NacióGarrotxa–, la decisió "és una patinada de l'Administració", on "hi ha un munt de talibans", per bé que creu que al capdavall es resoldrà favorablement. "A l'administració hi ha un munt de gent que només veu la seva parcel·la, no mira la del seu costat, la del funcionari d'un altre departament. El país no pot anar així".
Tot just aquest passat divendres, 28 de febrer –un dia abans que expirés el termini per a l’obtenció de l’informe previ imprescindible per a posar en marxa la construcció del parc fotovoltaic– van rebre una trucada on se'ls comunicava que el projecte s’havia denegat perquè el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, considerava que hi havia "afectació agrícola".
Joan Vila, director executiu de LC Paper. Foto: Arxiu NG.
Joan Vila ha manifestat que ara tenen un mes per a presentar recurs, tot i que continuen negociant, i creu que la decisió "no irà lluny" i es resoldrà aviat. "El problema no és aquest cas concret i quant tardi, sinó que el problema són tots. O canvien l'actitud amb la qual afronten aquests temes o això no va enlloc".
Efectivament, de les 13 sol·licituds que es van presentar a la ponència que analitzava diversos projectes similars, en van caure 11, com feia saber Pau Vila a Twitter, fill de l'empresari, enginyer TIC i impulsor de la transformació digital de LC Paper, que també s'exclamava pel fet que el terreny alternatiu que proposa la ponència (i que no està en venda ni es pot llogar) també té la consideració urbanística de "protecció agrícola”, igual com el terreny proposat inicialment:
El parc projectat –de 3 MW, ampliables a 5 MW en una segona fase–, seria el més gran de Catalunya en règim d’autoconsum industrial, i s’havia de construir en un camp erm de secà al costat de la fàbrica.Per tant, que es pugui fer al segon i no al primer és una arbitrarietat que delata aquesta cursa d’obstacles absurda que frena la majoria de projectes de renovables — a la primera reunió de la Ponència, van caure 11 de les 13 sol·licituds.
— Pau Vila (@pauvilagarcia) March 6, 2020
El projecte va començar fa cinc anys i no es podia tirar endavant perquè el decret 147/2009, vigent fins fa ben poc, exigia que els parcs fotovoltaics d’autoconsum fossin contigus a les respectives indústries. Com que el terreny del parc estava separat del recinte de l’empresa per una autovia, aquesta contigüitat no es complia per solament 90 metres i els tècnics de la Generalitat interpretaven que aquest era un motiu prou sòlid per a rebutjar-ne la construcció sota l’antic marc legal.
Una vegada derogat el decret de 2009, el passat mes de novembre, el projecte tenia esperances de ressuscitar: sota la nova regulació, calia presentar-lo a una comissió que hauria d’emetre un informe favorable o desfavorable en un termini de tres mesos, passat el qual s’aplicaria el silenci administratiu a favor del promotor (l’empresa). El projecte es va presentar a l’administració el mateix dia que el nou decret va entrar en vigor, per la qual cosa el termini per a resoldre’l expirava el divendres, que és quan van rebre la fatal trucada.
"Sembla inversemblant que el resultat d’aquesta aventura sigui el de denegar un projecte com aquest amb l’argument que això afecta el medi rural", manifesta Joan Vila. Segons l'empresari, el món rural fa anys que està en retrocés, des que va començar la revolució industrial el segle XIX.
L'Ajuntament de Besalú, on hi ha les oficines centrals de l'empres LC Paper, està al cent per cent d'acord amb el projecte, com ha expressat el batlle, Lluís Guinó, a les xarxes socials:
De fet, també des de l'Ajuntament de Beuda creuen que el terreny elegit (no urbanitzable) és especialment idoni per a acollir equipaments d'interès públic, com ho són les instal·lacions de producció d'energia amb font renovables.Cal revisar-ne els motius de la denegació. @Aj_Besalu dóna ple suport al projecte x sostenible, x eficient, x lluita canvi climàtic, x foment renovables i x proximitat indústria.
— Lluís Guinó Subirós (@lluisguino) March 6, 2020
El Govern tumba el mayor proyecto de autoconsumo con energía fotovoltaica https://t.co/b6nQ7TPSZu
L'empresa, que produeix paper sense petjada de CO2, fa anys que s'abasteix amb la seva pròpia caldera de biomassa i la resta d'energia que empra la compren amb certificat de renovable, però no la produeixen ells. El projecte consisteix en la substitució de la compra d'energia verda per a la pròpia producció. La planta la construiria Sola Profit i LC Paper comprarial'energia que produeixin a llarg termini.
Solar Profit també ha intervingut via Twitter i s'ha mostrat esperançada que les negociacions arribin a bon port:
De la revolució industrial a la revolució solarCon la esperanza de que el desbloqueo administrativo del proyecto de #autoconsumo de @PaperLC llegue pronto. https://t.co/BmGXDvCZSkpic.twitter.com/yKrJNhO3HV
— SolarProfit (@SolarProfit) March 6, 2020
Quan hi va haver la revolució industrial les fàbriques es van col·locar on hi havia el recurs hidràulic, a la vora dels rius. L’arribada de l’electricitat va desplaçar les fàbriques i els seus treballadors a tocar de les ciutats i es va perdre riquesa al territori. És com si un recurs natural, el potencial de produir energia, s’hagués traslladat des del món rural cap a la ciutat.
"El nostre projecte de produir l’energia en forma d’autoconsum al costat de les fàbriques d’arreu del territori pot ser el principi del retorn de la indústria on hi ha el recurs de terreny: aigua i sòl accessibles. Una nova forma d’equilibri territorial, de frenar el buidat de la Catalunya interior", defensa el director executiu de Paper LC al seu blog personal.
Muntar un parc fotovoltaic de mitjana potència amb la mirada posada a 25 anys "estic segur que és la millor manera de treballar pel territori, deixant l’especulació financera de costat", afegeix. "El nostre pla va molt més enllà d’això, flexibilitzant el procés productiu per poder emprar electricitat en lloc del gas en períodes de preu assequible, innovant en tecnologia i finançament i dissenyant nous productes amb contingut de carboni proper a zero i embalatge lliure de plàstics, cosa que ens costa suor fer entendre a les grans superfícies que aquest és el camí i no pas el de l’engany permanent al consumidor amb rotlles que no tenen metres", rebla Vila.