Amb motiu de la publicació del llibre OLOT vam fer un repàs de la crònica negra succeïda en els darrers anys a la nostra ciutat. OLOT és el que en diguem, una novel·la gràfica o còmic. Per situar i per no aportar més elements al·lucinògens dels que ja estan en la publicació, transcriuré una part del text inserit a la solapa del llibre Olot. Terra de Casualitats: "La ciutat d'Olot, situada a la comarca de la Garrotxa, és el millor exemple de paisatge volcànic de la península Ibèrica i, alhora, un punt destacat de notificacions d'albiraments d'ovnis. Fenomen que conviu amb altres successos estranys, esdeveniments històrics, crims en sèrie, moais, manifestacions paranormals i conductes esgarriades que, sota l'atenta mirada del nouvingut, de ser considerats mers fets aïllats passen a convertir-se en successos encadenats..."
Tal com assenyala el seu autor, es tracta d'una novel·la de misteri, segrestos, moais, assassins serials i vidents, que es desenvolupa en un paisatge envoltat de volcans. Aquest argument que podria ser qualsevol de les moltes narracions de Ray Bradbury, escriptor militant en la ciència-ficció, també podem trobar-hi més d'un paral·lelisme en l'univer d'en David Lynch, sobretot en la sèrie "Twin Peaks". És a dir, en una trenqui-la i bucòlica comunitat es comencen a produir fets estranys i violents. Però, l'autor d'OLOT no és cap d'aquests insígnies creadors. Es tracta de Jorge Alderete, que firma els seus llibres com a Dr. Alderete.
Dr. Alderete és un il·lustrador, editor, músic... nascut a l'Argentina, però resident a Mèxic. Es defineix com un entusiasta col·leccionista i investigador amb tot el que té relació amb la Polinèsia, i en particular per Rapa Nui (a l'illa de Pasqua) i els seus Moais. D'aquí que vingués a Olot a la recerca del nostre Moai, però a més de la sagrada escultura es va trobar un lloc enigmàtic, ple d'absurditats i històries reals que desafiaven qualsevol ficció. Dr. Alderete durant la seva breu estada a la nostra ciutat, a més de tastar la cuina volcànica, va obtenir molta informació per la publicació del llibre, a més del material que es pugui treure de qualsevol hemeroteca, el llibre compta amb detalls molt interessants de la idiosincràsia local, i que s'ha de ser un observador sagaç o viure un temps dins la nostra tribu per detectar-los.
Una part de la temàtica del llibre planteja dos elements clau, i que ja parlava a l'article anterior: Quines són les visions que des de fora es tenen de la nostra comunitat? Quin component de morbositat es té a l'hora d'afrontar uns fets violents, succeïts fa tan poc temps? En el cas del llibre OLOT es tracta d'un relat de semificció al voltant de la cosmologia de la nostra ciutat. Però en altres mitjans, premsa, llibres, programes de televisió... sí que s'han recreat amb morbositat fets i també s'ha construït una caricatura dels llocs. Precisament ara fa trenta anys dels crims d'Alcàsser i que va obrir la vera de la morbositat com a espectacle i van traspassar les fronteres de la intimitat.
Ara, tornem a tenir un cert interès informatiu (si és que mai havíem deixat de tenir) per la crònica negra, especialment pels casos no resolts o amb algun element ocult. D'aquí l'èxit del programa "Crims" de TV3. Si ve el programa té força rigor informatiu, documental i és decorós, ha desencadenat un atractiu turístic en molts dels escenaris dels fets que s'expliquen. Aquesta setmana mateix, el segon llibre més venut a Catalunya és "Crims: La noia de Portbou" de Carles Porta, director del programa televisiu. Els veïns de Portbou, propers als llocs dels fets, detallen amb un cert alarmisme l'allau de visitants atrets per un dels episodis més celebrats del programa. La mort del filòsof alemany Walter Benjamin a Portbou l'any 1940, té menys interès, per molta gent, que la mort d'una noia anònima a la mateixa població, fins al punt que molts dels turistes de la morbositat no tenien coneixement de l'existència del filòsof.
Tornant a la crònica negra amb nominació d'origen garrotxí, recordaré que l'esmentat llibre OLOT, no és el primer que tracta algun dels episodis de violència succeïts a la nostra ciutat. En el llibre de narracions Treure's la feina de sobre de l'olotí Edgar Illas, publicat per Sidillà, inclou la narració Lluita de classes i que s'inspira en els assassinats comesos a la Canya per en Pere Puig. El llibre Un bon cel, editat per La Campana de Toni Soler, reconstrueix els crims comesos pel zelador Joan Vila d'onze persones grans a la residència geriàtric de la Caritat.
Tots els llibres esmentats en aquests dos articles, si bé tracten de fets terribles, violents i molt recents, en què molts dels protagonistes encara estan entre nosaltres, són publicacions que creen una ficció a partir de fets reals. El llibre A sang freda de Truman Capote, va significar una revolució en el món del periodisme i de la narrativa, va motivar l'aparició del corrent conegut com a nou periodisme. El resum de tot plegat el trobem a les pàgines de la novel·la gràfica OLOT: "el més increïble és la veritat".