Esquerra Republicana de Catalunya demanarà al pròxim ple de l'Ajuntament d'Olot que el municipi homenatgi les víctimes olotines als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Així ho va fer saber ahir en roda de premsa el regidor Josep Quintana, que va detallar que, com ja s'ha fet en molts altres pobles de Catalunya, es col·loquin tantes llambordes stolpersteine ("pedra de topada") com ciutadans d'Olot van ser deportats als camps nazis.

Segons Quintana, la xifra que es baralla actualment és de 8 persones, quatre de les quals haurien mort als camps de la mort i quatre n'haurien sobreviscut. Tanmateix, abans de procedir del tot se'n demanarà validesa documental a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
 
Les stolpersteine –ideades i fetes per l'escultor alemany Gunter Demnig– són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

Navàs, al Bages, va ser el primer municipi a instal·lar el mes d'abril de 2015 a la plaça de l'Ajuntament les plaques stolpersteine. Els ajuntaments de Girona, Sabadell, Granollers, Guiamets, Olesa de Montserrat,Manresa, Castellar del Vallès, Igualada, Lleida i Cervera ja han col·locat aquestes llambordes o han aprovat en sengles plens municipals de fer-ho.

Actualment existeixen més de 50.000 stolpersteine a més de 21 països a tot Europa. A l’estat espanyol, Catalunya és pionera en la col·locació d’aquestes plaques per iniciativa del Memorial Democràtic.