El 17 de juny de 2009 l'Ajuntament d'Olot va concedir la llicència per a unes obres de les oficines que la Seguretat Social pensava construir a l'edifici de l'antiga farinera de la ciutat. Dues setmanes després, el 30 de juny, es va materialitzar la recepció del corresponent ICIO (impost sobre construccions, instal·lacions i obres) per un import de 376.585,58 euros.

Passa el temps i l'obra ni tan sols s'inicia, mentre des de la Seguretat Social es demanen diferents pròrrogues que concedeix, sens falta, el Consistori. Nou anys després, el 7 de febrer de 2018, la Seguretat Social demana a l'Ajuntament d'Olot la devolució de l'ICIO ja que, finalment, han decidit no portar a terme l'obra prevista.

Com que l'import total era molt gros, l'Ajuntament va començar a negociar la devolució de l'impost per a poder-ho fer a terminis. Fins i tot, l'aleshores batlle, Josep Maria Corominas, es va desplaçar a Madrid i, de paraula li van assegurar que possiblement es podria fer d'aquesta manera i que, tot cas, l'Ajuntament ho demanés per escrit, cosa que es va fer.

Les negociacions per a arribar a un acord es demoren, tot i que des del Consistori insisteixen a fer arribar missives i trucades a la Seguretat Social a Madrid, a la Delegació del Govern espanyol a Girona, però ni aconsegueixen respostes concretes ni cap escrit on es corrobori el que verbalment s'havia pactat.

El 23 de juliol de 2020 es rep una lletra en què es reclama a l'Ajuntament que pagui el deute pendent en la seva totalitat sense esmentar-hi els terminis que s'havia intentat negociar. La carta era signada per una nova directora general i se li va respondre recordant-li que ja s'estava negociant la devolució a terminis que si calia, perquè no la tenia, la farien arribar tota la documentació relacionada.

La resposta va ser positiva, amb l'afegit que demanava un report de l'interventor on constés el que ingressava l'Ajuntament per aquest concepte. Així ho va fer el Consistori tot recordant-los, a més, que l'any 2020 va ser un any molt difícil a nivell pressupostari, especialment per causa de la pandèmia.

Tanmateix, pel que sembla, no es va aconseguir res, ja que el  22 de març no solament els van demanar la devolució sinó que, a més a més, els van reclamar els interessos de demora, que arriben als 37.568,29 euros (comptats a partir del 1r d'agost de 2018, data en què l'ingrés esdevé "indegut"). En la carta de reclam de la devolució de l'ICIO i els interessos de demora hi diu, sota amenaça, que "si este ingreso no tuviera lugar dentro del mes siguiente al de la recepción de este requerimiento, por parte del Instituto Nacional de la Seguridad Social se interpondrà el oportuno recurso contencioso-administrativo".

En resum, segons la regidora Montse Torras, que va donar compte al ple d'aquest passat dijous d'aquest tortuós afer, "tot plegat, una vergonya". "Amb aquest episodi queda demostrada –va afegir– la poca sensibilitat que tene pel món local". Segons Torras, l'Ajuntament va reconèixer des del principi que no hi havia cap problema a fer la devolució, però que l'únic que demanaven era poder-la fer a terminis, per a "donar-nos una mica d'oxigen", amb el benentès que, també, es pagarien els interessos corresponents si es feia d'aquesta manera.

"Amb aquesta situació s'ha posat de manifest la poca empatia que han tingut amb l'Ajuntament i al ciutat", es queixa la regidora d'Hisenda. "Ni el moment actual, amb la situació difícil que es passa, ha estat suficient per a concedir-nos els terminis demanats". Per tot plegat, doncs, és que ja s'ha fet l'ingrés en la seva totalitat, que ha estat de 414.153,87 euros.