Una bicicleta, una pilota i un mall llarg. Això és el que es necessita per jugar al bike polo, un esport que es defineix com "el polo, però amb bicicleta" o "jugar hoquei damunt dues rodes". Va néixer a Seattle a finals del segle passat entre repartidors de missatgeria que a les estones lliures aprofitaven per distreure's i jugar. L'objectiu és marcar més gols que l'altre equip en un temps de 12 minuts. Juguen tres contra tres i no hi ha posicions marcades. La norma bàsica? No tocar el terra amb els peus i fer entrar la pilota en una porteria petita que no té porter.
Aquestes regles són les que van començar a utilitzar diversos joves d'Olot fa més de deu anys. Estudiant a Barcelona van conèixer la disciplina i la van importar a la capital dels volcans. Entre ells, hi havia el germà de l'Oriol Esquena, qui ara té 26 anys: "Cap al 2012, quan tenia 14 anys, el meu germà em va demanar per provar-ho amb els meus amics i vam anar un dia a Riudaura a jugar-hi. Ens va agradar molt a tots i vam decidir quedar gairebé cada divendres i diumenge al vespre".
Durant quatre anys, pràcticament cada divendres, l'Oriol, el seu germà i els amics de tots dos quedaven al Pavelló Firal d'Olot i es passaven hores jugant. "Era anar al Pavelló Firal, trucar perquè et portessin pizzes per sopar i acabaves a la matinada tornant a casa rebentat. Era una rutina. Érem adolescents i ens menjàvem el món", explica l'Oriol Bru, olotí de 26 anys i amic de l'Oriol Esquena.
Qui també va quedar enganxat a aquest esport amb 14 anys va ser en Galdric Mossoll, veí de Santa Pau de 25 anys. L'Oriol i el seu germà també el van enredar a provar-ho i ja hi va ser pel tros: "El primer dia et sembla una bogeria i t'hi fas molt de mal perquè has de contemplar massa coses. Et penses que controles la bicicleta, però quan et poses al voltant d'altres bicicletes t'adones que no. A més, hi has de sumar una pilota i que a una mà tens un pal. El començament és complicat, però allò bo o dolent d'aquest esport és que és molt addictiu".
En la seva adolescència van viure l'auge de l'esport a Olot i van veure com la generació del germà de l'Oriol feia bullir l'equip que havien format plegats. Però cap al 2016, els germans petits van anar a estudiar a Barcelona i els grans van començar a tenir fills i compromisos vitals. Això va fer que el bike polo desapareixes del tot a Olot.
Recuperar l'esport i triomfar a campionats
Vuit anys després, però, aquest 2024, els Oriols i en Galdric han volgut tornar al passat, han volgut tornar a ser adolescents, i han decidit recuperar aquell esport que tant els va enganxar tornant a engegarl'equip Bike Polo Olot. "Sempre ens hem dit que seria bo tornar a jugar. Els més grans van vendre la bici, però nosaltres la vam guardar", diu Bru. El fet de tenir tots ja una feina estable i estar més o menys instal·lats a la Garrotxa els ha permès tornar a pujar a la bicicleta i formar de nou part de l'equip que van ser llavors.
El passat mes de febrer van decidir tornar a fer rodar la pilota per anar a un campionat de bike polo a València i això va significar el retorn d'aquest esport a Olot gairebé una dècada després que desapareixes. "Vam quedar tres o quatre tardes entre setmana per entrenar, però no arribàvem a ser sis jugadors, la xifra òptima per poder preparar ve el campionat", explica Esquena. Tot i no poder fer partits de tres contra tres, van entrenar com podien per preparar-se el campionat. A Olot només hi ha una plaça adient, és la de Sant Francesc que ells anomenen "el quadrilàter". Però, allà on entrenen més (els pocs dies que ho fan) és a Riudaura, on la pista del poble, per circumstàncies de la vida, està més preparada (té llistons que voregen tot el perímetre i fan que la pilota no s'escapi).
Sense una rutina d'entrenaments ni sent suficients a l'equip, van decidir anar a València. Van quedar tercers i primers classificats estatals. "Als tornejos no es creien que fes vuit anys que no jugàvem", diu Esquena. Sense pràcticament entrenar cap més dia, van anar a un altre campionat a Pamplona i allà van pujar al segon esgraó del podi. A la final van perdre per només 1-0 contra els actuals campions d'Espanya.
Tot això, jugant només quan competeixen, sense pràcticament entrenar. El secret? Aquells anys d'efervescència del bike polo a Olot. "Dels 14 als 18 anys, jugàvem cada setmana tres dies i moltes hores. Anar amb bicicleta no es perd mai i el domini del bike polo es manté", assegura Esquena. "A les ciutats els equips no estan tan definits com nosaltres. No hi ha rols dins l'equip. A vegades s'ajunten un d'Alacant, un altre de Madrid i un altre de Pamplona perquè no hi ha gent. Es troben al campionat i juguen", explica Mossoll. "Nosaltres ens coneixem força i hem jugat molt temps junts. Això s'acaba notant perquè, segurament, hi ha jugadors bastant més bons que nosaltres, però el joc d'equip ens ajuda molt a guanyar", admet Esquena.
Consolidar-se a Olot
La realitat del bike polo és que és un esport minoritari i que a Espanya no té ni federació. Els participants són els que organitzen els campionats i es paguen les seves despeses. A Catalunya només hi ha un equip a Barcelona que són 12 persones i el cas d'Olot. A Espanya es pot trobar a València, Alacant, Madrid, Saragossa, Burgos i Pamplona. I a escala internacional on està més desenvolupat és a França, on pràcticament a cada ciutat hi ha, com a mínim, un equip.
A Olot, la pràctica del bike polo és difícil, segons els seus promotors. "Des que ho vam deixar, recuperar-ho costa una mica. Si hem de pagar el Pavelló Firal entre tres, és un problema. No hi ha cap altra pista tancada amb bones condicions per jugar. Quan juguem, anem a Riudaura perquè tenen una pista tancada", diu Esquena.
Tant els Oriols com en Galdric són conscients que necessiten més jugadors per poder fer créixer el bike polo a Olot i poder trucar la porta de l'Ajuntament per demanar un espai per practicar-lo. Asseguren que la pista Josep Jou seria el lloc ideal, però entenen que, ara mateix, no poden demanar-ho. "L'espai segurament hi és, però hem de tenir el suport suficient nosaltres per anar-lo a buscar", admeten.
Però, tot i aquesta realitat, no deixen de somiar. Pensen organitzar, algun dia, un campionat de bike polo a la ciutat. Seria una manera de presentar-lo en societat i fer una crida a tothom qui volgués provar-lo. "Ens agradaria organitzar un torneig. Si trobem una data, aniríem a parlar amb l'Ajuntament, perquè ens faria il·lusió", asseguren.
Ara mateix, però, el seu objectiu és continuar participant en campionats i arribar a un mínim de sis jugadors (ara són tres). "La idea és anar jugant campionats. L'any que ve hi ha l'europeu i el mundial. Si ens hi poguéssim classificar, ens faria molta il·lusió. El principal objectiu, però és seguir jugant a bike polo, això és el més important", diu Esquena.
Abans del 2025, però, participaran en un nou campionat. Aquesta vegada serà a Perpinyà a l'octubre. És el futur més pròxim del bike polo a Olot, un esport que amb la il·lusió i l'empenta dels seus impulsors i recuperadors, té números d'haver tornat per quedar-se.