La fita històrica del lideratge del Girona Futbol Club a Primera Divisió compta també amb caràcter garrotxí. És el de l'olotina Nuri Marguí, fotògrafa del primer equip des de fa quatre temporades, i el del presenc Sergi Mateo, nutricionista del club des de fa vuit anys. Juntament amb el també analista garrotxí Jordi Melero, l'entrenador de porters del filial Jordi Vegas, el coordinador de porters Miquel Colldecarrera i l'analista de l'equip juvenil Pol Morell, formen tots sis l'esperit volcànic que corre per les venes de l'equip de Míchel. Casualitat o no, el seu treball ha fet que el Girona hagi erupcionat a la màxima categoria del futbol estatal.

"És un volcà que està sortint ara i no sé quan pararà. Estic molt feliç. Les hem vist de tots colors. Ho estem gaudint, però recordant d'on venim", relata Mateo. "És un moment que no m'hagués imaginat mai viure. És difícil ser conscient del que estem vivint. És molt gros. Realment, no m'he parat a pensar en les vegades que es veuran les nostres fotos o es revisaran en un futur. És una gran responsabilitat.", descriu Marguí.

Els dos formen part del dia a dia de l'equip. Entrenaments, partits a Montilivi i desplaçaments. Els dos garrotxins ho segueixen tot, sigui amb la càmera de fotografiar o amb la bàscula. La Nuri és la fotògrafa oficial del club i s'encarrega de facilitar imatges a mitjans, treballar amb l'equip de màrqueting i crear continguts que es difondran per les xarxes socials. En Sergi prepara tota la suplementació clínica i esportiva dels jugadors, els pesa cada dia, els hi marca objectius i els controla. També marca la pauta alimentària de l'equip, ja sigui el dia d'entrenament, de partit o en els desplaçaments.

Tots dos parlen del moment que estan vivint com una experiència il·lusionant que no s'imaginaven, però que és fruit del treball del club i l'equip. "Aquesta setmana he mirat moltes vegades la classificació. M'ho crec perquè estem allà, però al dia a dia tothom li dona molta normalitat a tot. Ara estem per anar a guanyar el Rayo. Els jugadors són els que menys s'ho creuen, no hi ha una eufòria excessiva. Molta normalitat", descriu Mateo en la línia del que explica Marguí: "És una situació totalment nova i crec que tot l'equip l'està afrontant amb molta il·lusió i ganes. Segurament, hi ha moments que no sabem com actuar, però crec que tenim moltes ganes i il·lusió a sobre que ens ajuden a gestionar-ho tot".

Un club i entrenador propers, una de les claus de l'èxit

Segons el nutricionista del Girona, la clau de l'èxit és, en primer lloc, l'entrenador: "Quan Míchel va arribar, veníem de moltes patacades i sempre me'n recordaré que ens va tancar al vestidor i ens va dir: 'Farem història amb aquest club'. Vam comentar amb un company que seria un altre entrenador que ens venia a explicar una història. La veritat, tot i començar malament, ell confiava en l'equip i era gairebé l'únic. Al final tot ha sortit bé". Per a Mateo, el que defineix Míchel és la seva proximitat, ja que assegura que "et deixa parlar i t'escolta". Això fa que l'staff pugui sentir-se molt involucrat i doni el 100% per ell.
 

En Sergi enmig d'un partit del Girona Foto: @mateo_smb

El nutricionista de les Preses ha viscut dos ascensos a Primera amb el Girona, però també decepcions com eliminacions del play-off o el descens altre cop a Segona Divisió. Coneix el club per dins i relata la qualitat humana que hi ha dins l'staff tècnic: "Tots tenim una part important per fer del Girona un equip molt proper. Hi ha una qualitat humana molt bona en tots aquests treballadors que fa que quan el jugador està trist, sense dir-nos res, l'animem. L'àrea de performance amb què treballo crec que és de les millors de Primera divisió. Ens autoexigim molt, fins i tot, et diria massa. Ara anem primers, però cadascú té molta humilitat i sap què ha de fer. Hi ha molt bon ambient de treball".

Per la seva banda, la Nuri també destaca la llibertat professional que hi ha dins l'entitat: "Tinc la sort d'estar en un club que ens deixa molta llibertat amb el nostre criteri personal i la professionalitat de cadascú per prendre decisions. Això fa que l'equip de creació de contingut es pugui desenvolupar molt més fàcil". I això, segons ella, arriba també des dels jugadors: "Tenim una relació laboral, però el fet d'estar moltes hores junts fa que la unió i el vincle sigui molt més fort i això s'acaba veient. Es veu que és un club on l'equip està molt unit i hi ha molt bon ambient".

Tornar l'èxit a la Garrotxa

En el cas d'en Sergi, l'exigència que s'imposa al Girona, també l'ha demostrat a la Garrotxa, on des de fa cinc anys organitza el campus The Samba Project juntament amb l'exfutbolista olotí Albert Canal. El projecte s'ha estès més enllà de la comarca amb seus a Porqueres i Peralada i també més enllà de l'estiu. Aquest setembre, han posat en marxa Samba Academy, una acadèmia pionera per a joves futbolistes que compta amb professionals garrotxins en preparació futbolística, física i psicològica.

Per en Sergi, també exfutbolista, aquest projecte és una manera de retornar el seu èxit amb el Girona a la Garrotxa: "Em fa molta il·lusió que tots els infants que venen al campus o a l'acadèmia s'identifiquin amb una persona de la comarca. Com a jugador no vaig poder aconseguir el que tots ells volen aconseguir, però la meva carrera professional m'ha donat l'oportunitat d'assaborir l'elit del futbol. Crec que això pot servir d'exemple per a molts nens i nenes de la Garrotxa".

De ser mestra a fotògrafa de Primera Divisió

La Nuri tampoc s'hauria imaginat mai estar dins l'elit del futbol professional espanyol. De fet, abans d'entrar al Girona, va deixar la carrera de comunicació audiovisual per estudiar magisteri i, finalment, la seva afició per la fotografia l'ha portat on és ara: "Fer fotos sempre m'havia agradat, però mai m'havia plantejat entrar al món del futbol, ja que per a mi estava lluny perquè m'agradava més el bàsquet. Per afició vaig començar a aprendre per mi mateixa. Vaig ser bastant autodidacta al principi. Després vaig anar fent passos i formacions fins avui".
 

Marguí al costat de Míchel Foto: Marc Martí

Ara es troba que és una de les poques fotògrafes que hi ha a Primera Divisió treballant en un món molt masculinitzat. "Cada vegada el paper de la dona és més important en el món del futbol. Crec que anem pel bon camí i si es continua així, s'acabarà dient menys que el futbol és un món d'homes. Per part meva, tinc la sensació que sempre se m'ha valorat la feina per la meva feina i no per si soc un home o una dona", explica Marguí.

Esperit garrotxí en l'èxit gironí

En part, la feina de la Nuri i la d'en Sergi es valora ja amb l'èxit que ha aconseguit el Girona. Els jugadors, l'entrenador, però també l'staff i tots els treballadors del club han fet possible una fita històrica que es recordarà durant anys: ser líders de Primera Divisió.

Enmig de l'eufòria i feina ben feta, d'alguna manera, la marca i identitat garrotxina també ha arribat al club: "Ens han demanat ratafia alguna vegada. Quan és el nostre aniversari, portem tortell de Can Carbasseres. Ens fan bromes perquè som molt d'Olot i tothom ho té clar. Que hi hagi gent de la Garrotxa fa que ens unim més i que es parli de la comarca al club. Allà tothom té clar que ens agrada molt la nostra terra, que ens agrada parlar-ne i que en presumim", explica la Nuri. "La gent de la Garrotxa tenim un tarannà especial i això fa que tothom ens estimi", diu en Sergi.

Sigui pels garrotxins que hi ha dins el club o no, el Girona s'ha convertit en un autèntic volcà i el club recordarà la temporada 2023/24 com l'any de la seva erupció.