Els membres de l'Associació d'Amics de l'Alta Garrotxa estan convençuts que declarar aquest territori parc natural és l'única manera de protegir-lo a llarg termini. El seu president, Joan Tresserras, ha explicat a NacióLaGarrotxa que ells continuaran reclamant la declaració de parc natural, ja que no es conformen amb un pla especial.

"Un pla especial per sí és una figura de planejament però no hi ha qui ho gestioni, en canvi en un parc natural sí que hi ha una junta de gestió i la Generalitat hi aporta fons econòmics", aclareix Tresserras. L'Associació fa anys que batalla, sense èxit, perquè el govern creï aquest nou parc natural. Aniria des de la Mare de Déu del Mont fins a Albanyà, a l'est, del pont del Llierca a la frontera amb el Vallespir i fins al terme de Beget, a l'oest; agafant el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. 

De moment, Pla Especial de Protecció

Tresserras assegura que per protegir aquest territori de quasi 33.000 hectàrees cal un parc natural. Sobretot perquè els municipis afectats tenen molta extensió i molt poca població, amb la qual cosa el seu pressupost no permet fer-hi grans actuacions. La Generalitat els diu que no hi ha fons per declarar el parc i que mentrestant crearan un pla especial de protecció.

Tot i així, aquest pla tampoc arriba. Es va començar a redactar el 2010 i la previsió era que estigués aprovat de manera definitiva el 2012. A dia d'avui, el departament d'agricultura encara n'ha de fer l'aprovació inicial, a partir de la qual s'obriria un període per presentar al·legacions. A esperes del pla, l'Espai Natural es regeix per unes normes especials redactades al 1996, que molts dels implicats consideren insuficients. 

Més de 23 anys reclamant el Parc Natural

La protecció de l'Alta Garrotxa avança a pas de tortuga. El 1992, la Generalitat creava el Pla d'Espais d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa i recomanava que en un futur es declarés parc natural. L'any 2000 es feia un pas més enllà i es constituïa el Consorci de l'Alta Garrotxa, amb seu a Sadernes, per gestionar l'EIN. El Consorci va funcionar mentre el país gaudia de l'època de les vaques grasses, però el 2012 el pressupost es va reduir tant que va haver d'acomiadar a sis dels set treballadors i tancar la seu de Sadernes.