Les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) de la Garrotxa exigeixen al Consell Comarcal que els doni més temps per decidir el model de gestió dels menjador escolar. El 25 de novembre és la data límit que els han donat perquè concretin si volen que l'ens s'ocupi de fer-ho o si, per contra, passen a gestionar-ho com una empresa, sota l'empara de la Generalitat.
Algunes AFA, però, demanen poder continuar contractant una empresa a partir d'un conveni signat amb el Consell, una opció que l'ens diu que ja no és possible, tal com ha passat a altres comarques. Arran de les queixes el Consell va obrir la porta a negociar amb la Generalitat aquesta via, però les associacions no han tingut temps per parlar-ho directament amb el departament.
I és això el que molesta especialment les famílies, ja que encara no han pogut reunir-se amb la Generalitat i no tenen cap proposta sobre la taula. A la pràctica, doncs, creuen que la data límit del 25 de novembre és una "forma de pressió" per part del Consell Comarcal, per tal que cedeixin el servei a l'ens. En aquest sentit, el president de l'AFA de l'escola Malagrida d'Olot, Felip Vidal, recorda que la decisió de la gestió dels menjadors depèn de l'AFA, però també de les direccions dels centres i del consell escolar. Vidal considera que les dificultats que suposa per una AFA reconvertir-se en empresa "amb tot el que significa i amb tan poc marge" pot fer que moltes es tirin enrere.
A més, les famílies no entenen per què no es pot continuar amb el model que ha regit fins ara, on algunes de les AFA podien contractar una empresa amb un conveni del Consell Comarcal, que té delegat aquest servei públic per part del Departament d'Ensenyament. "No ens diuen per què és il·legal o per què en altres llocs es fa. No ho entenem, si en altres comarques ho fan i que aquí no es permeti", lamenta Vidal. El consell, però, rebutja aquesta fórmula, ja que no pot tenir la gestió i, en canvi, és el responsable de respondre si hi ha algun inconvenient.
Però les AFA creuen que el que busca el Consell Comarcal és quedar-se amb la gestió de la majoria de menjadors i, per això, els han donat menys de dos mesos per prendre una decisió. "Aquesta pressa apunta a pressionar les direccions i els consells escolars a què es quedin al Consell", assenyala Vidal. A més, la representant de l'AFA de l'escola Riudaura, Clara Llobet, diu que estan disposats a pagar una mica més en aquells centres on hi ha pocs menús i que, per tant, les empreses cobren més que no pas a grans menjadors.
El servei de menjador a una escola d'Olot Foto: ACN
Obligats per la Generalitat
Amb tot, des del Consell Comarcal reconeixen que el mes i mig de marge que s'ha donat a les AFA per triar l'opció que els vagi més bé és just, però deixen clar que no poden allargar-lo més enllà del 25 de novembre. De fet, de forma excepcional es permet que els centres que necessitin estirar fins aquesta data ho puguin fer, però no més enllà. El motiu és que el proper 25 de novembre hi ha la comissió informativa del ple del consell que es farà el 13 de desembre.
És en aquesta comissió on s'ha de donar a conèixer què es discutirà i aquest tema ha de passar pel plenari. En concret, el que s'ha de donar a conèixer el dia 13 són els menjadors de les escoles que assumirà el Consell Comarcal de la Garrotxa el curs vinent i els gestionaran les AFA, amb el paraigua de la Generalitat. Com que el Departament necessita temps per poder tenir-ho tot a punt, ha posat de límit el 31 de desembre com a data límit perquè els consells diguin quins deixaran de gestionar.
Tot plegat ha fet que el CCG hagi fixat el 25 de desembre com a límit excepcional perquè els centres comuniquin si segueixen o no amb l'administració del Consell Comarcal del menjador.
"Opacitat" en els 18 cèntims per menú
Un altre aspecte que genera queixes a les AFA són els 18 cèntims que el CCG recapta per menú en concepte de gestió. Vidal lamenta que no es donen les explicacions adients i que no saben on van a parar els diners. Fonts del CCG asseguren que han donat tota la informació detallada i recorden que són una administració pública amb els controls de transparència que suposa.