L’Ajuntament d’Olot vol aturar els empadronaments a les institucions públiques municipals. Fins ara, el consistori empadronava algunes persones amb situacions excepcionals al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa per tal de garantir-los-hi l’accés a la sanitat, l’educació i a certa documentació. Aquesta pràctica, però, ja s’ha començat a deixar de fer i s’acabarà per complet pròximament.
Així ho ha anunciat el nou alcalde d’Olot, Agustí Arbós: “Aquest va ser un sistema que, en el seu moment, es va adoptar a gran part dels municipis de Catalunya. Tenim clar que no és la solució. La llei diu que la gent ha d’estar empadronada al lloc on viu. Aquesta és la millor garantia que podem oferir als ciutadans. Aquesta tessitura d’empadronar en equipaments institucionals pararà de ser així i treballarem perquè s’acabi aquesta pràctica”.
Les declaracions del batlle olotí arriben juntament amb la creació de la nova Oficina del Padró, un organisme polític que estarà format pels regidors Estanis Vayreda, Neus Domènech i Imma Muñoz. La seva funció serà “posar ordre” al padró municipal i frenar l’ús fraudulent d’aquest tràmit. Per fer això, es contractarà un tècnic que ho controlarà a peu de carrer i, si fa falta, entrarà a habitatges.
“Hi ha situacions que només pot entrar amb un permís. Hi ha tot un protocol d’actuació, el qual la llei contempla molt bé. Al final, es tracta d’identificar si allà hi viu aquella persona que està empadronada o si n’hi ha d’empadronades més de les que realment hi viuen o si hi viu una altra persona que està venent el padró...”, diu Arbós.
El 2023, es van empadronar a Can Castellanes, seu del Consorci d’Acció social, 255 persones. La majoria van ser de nacionalitat colombiana i, en segon lloc índia i hondurenya. La xifra és gairebé la meitat de les persones empadronades el 2022 (495).
Segons l’ens garrotxí, aquests empadronaments són “situacions excepcionals” i corresponen a persones que viuen a habitacions de pisos d’amics o coneguts que no volen empadronar-los per por que això pugui condicionar l’obtenció d’alguna ajuda o prestació. La desaparició d’aquest paraigua públic, pot fer que menys persones pugui accedir al padró o que s’hagin d’utilitzar tècniques com el padró col·lectiu, un document que informa de totes les persones empadronades a un domicili sense acreditar convivència. Aquest document també es denomina volant de convivència.