Què faries si amb només 30 anys et diguessin que pots ser alcalde d'Olot? És la pregunta que fa només dues setmanes va respondre, i de manera afirmativa, Agustí Arbós (Junts), el nou alcade i el segon més jove de la capital de la Garrotxa. La seva arribada a l'alcaldia ha estat inesperada a causa de la dimissió del seu antecessor, Pep Berga. Historiador de formació, però empresari de professió, Arbós va entrar en política només fa sis anys quan, precisament, Berga el va pescar perquè formés part de la seva llista electoral.
Amb només quinze dies al càrrec Arbós ja ha deixat clar quins són els seus principals eixos polítics: el repte demogràfic, la seguretat i el model econòmic. Tres debats sensibles que, evidentment, no es podran resoldre amb només dos anys. Són els que li queden abans de les eleccions municipals del 2027, a les quals ja avança que es vol presentar.
Quan pren la decisió de ser alcalde?
El moment en què prenc la decisió és assegut amb la meva dona i parlant-ne amb ella. És amb la primera persona a qui explicito obertament la voluntat de ser alcalde. I ho faig convençut.
Com ha estat el relleu amb Pep Berga?
Ha estat amb un període de tres mesos. A principis d’any l’alcalde sortint ens transmet la voluntat de fer un pas al costat i és a partir d’aquest moment que hi ha un temps de presa de decisió personal meva, després de veure que tinc el suport de l’equip. I en el moment en què tinc clara la decisió, m’assec amb en Pep i compartim idees sobre projectes estratègics.
És una ajuda que hagi pogut accedir a l’alcaldia sent membre de l’equip de govern de l’anterior alcalde, però no sé si és un entrebanc que ho hagi hagut de fer de manera tan sobtada?
Ha estat molt ràpid, la veritat. Si m’ho hagués dit fa cinc mesos, no m’ho hauria imaginat. Però ho hem de veure com una oportunitat. Quan prenc la decisió, no em centro en la idea que ha estat tot molt ràpid, sinó en l’oportunitat i la il·lusió que tinc per fer-ho.
Li va donar algun consell Pep Berga?
Al llarg de molts anys me n’ha donat molts. Em quedo amb una cosa que és que em va desitjar molta sort.
Què és per vostè ser alcalde d’Olot?
A nivell personal, és el repte més important de la meva vida. A nivell de ciutat, és l’honor més gran que pot tenir una persona amb vocació política i de servei públic a Olot.
"Quan la gent em diu que l’únic problema que tinc és ser molt jove, els dic que per a mi no és un problema"
Com definiria les dues primeres setmanes?
Intenses, evidentment. Són molts canvis. Però també les definiria com a còmodes perquè no m’he vist aclaparat per tota la situació. Estem avançant bé en l’organització i projectant bé com ens hem d’organitzar i on he d’estar. Tinc la sensació que han passat dos mesos en lloc de dues setmanes. Mires enrere, veient la gent amb què m’he reunit, i és molt dens i dona la sensació que ha passat molt de temps.
Què és el primer que va fer com a alcalde?
Vaig anar a sopar amb la meva família més propera i l’endemà al matí vaig presidir la Junta de Govern Local. Sí que tenia una intenció molt clara de qui volia trucar el primer dia i va ser la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Ho vaig fer per expressar-li tres inquietuds que tinc de la ciutat: la variant, la promoció d’habitatges de Sant Cristòfor i el Pla de Barris i la regeneració del Nucli Antic.
Bones respostes per part de la consellera en tots aquests temes?
Sí. De moment, la voluntat que mostra és bona. Li dono aquest vot de confiança. Ella mateixa ho ha fet explícit durant molt temps i ha expressat la voluntat de tirar endavant el projecte de la variant. Al final, però, això són paraules i el que volem els olotins són fets. En pocs mesos tindrem el projecte de la variant tancat i s’han de posar les eines per licitar-lo i dotar-lo econòmicament perquè puguin començar les obres com més aviat millor. El nostre objectiu és que es licitin abans d’acabar aquest any i comencin el 2026. Depèn de la Generalitat si el compromís és real o només de paraula.
De les tres qüestions que comentava (variant, promoció de Sant Cristòfor i regeneració del Nucli Antic) quina creu que veurem abans?
Crec que totes tres es poden moure en un termini molt similar, finals d’aquest any, si hi ha la voluntat del Departament. La licitació de la variant es podria produir a la tardor, el Pla de Barris també i Sant Cristòfor es podria arribar a produir abans si encaixem algunes peces.
Per tant, vostè entra a l’alcaldia en un moment en què es poden encarrilar projectes importants per a la ciutat.
Totalment d’acord. El fet d’entrar a mig mandat fa que em trobi en la situació de què ens hem d’afanyar i no podem parar ni un moment la ciutat. En la política municipal, la segona meitat dels mandats és quan passen més coses. Per tant, tenia clar que entrava en una autopista i havia d’agafar la velocitat ràpidament.
Què li diu la ciutadania des que va arribar a l’alcaldia? L’aturen més pel carrer?
Sí, em paren i segur que encara em pararan més. Els comentaris que em diuen són de sort i endavant. La gent el que vol és que ens en sortim, perquè si ens en sortim nosaltres, també se’n surten ells. Em donen ànims i sort. Això és d’agrair perquè hi ha una voluntat compartida de què això funcioni.
Sent que s’opina massa de la seva joventut?
No li dono més importància de la que realment té. Quan la gent em diu que l’únic problema que tinc és ser molt jove, els dic que per a mi ser jove no és un problema.
Però si mai s’hagués imaginat ser alcalde d’Olot, segurament no s’ho hauria imaginat amb 30 anys.
Segurament no, la veritat. Però Pere Macias va ser alcalde amb 28. Les coses passen quan passen i, al final, l’edat, per si sola, no és un indicatiu de res.
Fa pocs dies van presentar el cartipàs. Són 25 regidories per onze regidors i també hi ha tres oficines. Això surt a més de dues regidories per regidor de mitjana. No són molts càrrecs?
Es podrà fer bé. Un equip de govern d’onze persones, és un bon equip de govern. Altres vegades hi havia hagut menys regidors al govern i la ciutat també tirava. Estem convençuts que la feina que toca per cap, està ben dimensionat.
Quin és el seu pla de govern?
Crec que tot va dirigit a la ciutat que ens imaginem des de l’equip de govern. Es tracta d’una ciutat que sigui pròspera i que conservi els elements que ens agermanen. També és una ciutat on no hi hagi precarietat i tot estigui dins un marc de seguretat. Cada una de les accions de govern han d’anar dirigides a trobar aquesta ciutat.
Són només dos anys.
No hem de pensar en només dos anys. Governem o no en un futur, hem de començar a caminar en la direcció que creiem que és millor per a la ciutat. Hem de caminar amb una mirada molt més llunyana, cap a la ciutat que volem d’aquí a deu o quinze anys. Posarem les primeres pedres per començar a recórrer aquest camí en aquests dos anys i arribarem on arribarem, però no podem caure en programes i polítiques que siguin a curt termini pensant només en les següents eleccions.
«S'ha de frenar d'una manera bastant radical l'arribada massiva de gent per mantenir l'estat del benestar»
En el seu discurs d’investidura va deixar clar dues coses: vol un Olot més segur i també un Olot amb un creixement demogràfic més controlat.
En cap cas dic que la ciutat hagi de decréixer. Dic que la ciutat ara porta un ritme de creixement desmesurat sense una planificació real i això s’ha d’aturar. Li poso un exemple: a principis dels 2000 a Catalunya hi va haver una arribada molt important de gent, de fet a tot Espanya perquè va ser una política del govern d’Aznar. En aquell moment hi havia molt de progrés i benestar econòmic. Feia falta mà d’obra i es va fer una política d’obertura de fronteres. Va entrar molta gent, però la sensació que vam tenir és que aquella gent tenia un ascensor social, trobava habitatge i no van col·lapsar els serveis. En aquell moment van passar dues coses que ara no passen: en primer lloc, teníem els recursos econòmics i els serveis podien aguantar aquesta arribada; en segon lloc, arriba la crisi i s’atura l’arribada de població i, fins i tot, en marxa. Ara hem arribat en un punt en què la demografia ha crescut molt i no hi veiem aturador. En aquell moment ho va ser la crisi econòmica amb tot allò negatiu que va significar.
...
Crec que ara fa falta, d’una manera ordenada, aturar aquesta entrada massiva de població per poder dedicar tots els recursos. Tenim menys recursos que el 2005 i hem afrontat un increment demogràfic bestial. Ara ens venen uns anys d’aturada per centrar els recursos a consolidar la qualitat dels serveis, integrar, treballar temes d’habitatge i consolidar que l’estat del benestar aguanta fort. Crec que s’ha de frenar d’una manera bastant radical l’arribada massiva de gent, cosa que no vol dir tancar les fronteres: hi ha comunitats autònomes d’Espanya que perden habitants cada any. Si realment es creu en un equilibri territorial, també pot ser positiu per algunes regions incorporar la població que arriba, però s’ha de fer amb planificació, cosa que no ha passat. A Catalunya cal una aturada per consolidar l’estat del benestar i poder donar oportunitats a tota aquesta gent que ha arribat. Si no és així, no els hi donem oportunitats, els hi estem donant un futur encarat a la mediocritat i a la precarietat. No és el que volem. Ens toca una aturada per ordenar. Això vol dir consolidar serveis i integrar totes aquestes persones.
Com Olot pot frenar l’arribada de ciutadans?
L’Ajuntament no pot. Un Ajuntament no té cap mena de competència sobre immigració, tampoc la Generalitat. Però dir que aquest tema no és competència municipal i, per tant, no m’hi poso ni opino, és un error. Un ha de saber quina ciutat vol. De la mateixa manera que a mi m’atura un ciutadà i em diu que això no ho veu clar, jo també puc agafar algú de la Generalitat o l’Estat i transmetre que aquesta política que s’està fent és equivocada. Pensar que el país pot tenir arribades de persones del nivell que té i créixer amb aquesta intensitat de manera indefinida, i fer creure que això no tindrà conseqüències als nostres serveis, és una mentida i un error. S’ha de pressionar perquè aquestes polítiques, com a mínim, es debatin a nivell de país de manera serena, cosa que ha faltat. I al final, que la gent voti i decideixi. Si no fem el debat, hi ha un caldo de cultiu de populismes i temes tabú, i acabem sense gestionar o fer estratègia cap a on ha d’anar el país. Crec que la gent sap que no s’ha tingut un debat serè sobre la qüestió demogràfica.
Vostè seria partidari que Olot acollís migrants no acompanyats?
N’hem acollit i molts. Soc partidari de què tant Olot com la Garrotxa ha complert. Hi ha territoris de Catalunya que no han complert amb els mateixos índex que nosaltres, per tant, primer han d’anar ells ara. Equilibri territorial. Hi ha aquesta situació? Doncs repartim-la amb coherència. A Olot tenim uns índexs d’immigració i acolliment que estan per sobre de la mitjana, doncs, nosaltres ja hem complert. Ara els toca treballar a altres comarques. A Olot, pel que hem de treballar ara és per poder garantir uns bons serveis perquè tota la gent que ha arribat pugui tenir un futur digne.
Es pot apostar per frenar l’arribada d’immigració o també per invertir en els serveis públics. És l’altra fórmula.
Sí, però d’on sortiran els recursos per aquesta fórmula? No els tenim ara. El 80% del pressupost de la Generalitat va en salut, educació i serveis socials. El 20% restant va per la resta de carteres: territori, agricultura, empresa, feminismes o cultura. Podries renegociar un millor finançament amb l’Estat, d’acord, o apujar impostos, d’acord. I quan hagis fet tot això? Finançar l’estat del benestar a base de recursos és aguantar. Si no hi ha una planificació demogràfica i econòmica del país, hi haurà un dia que no podràs aguantar. El dia que t’hagis gastat tot el pressupost en allò que és essencial i hagis apujat els impostos fins que no puguis més, si no hi ha una transformació real que passi per una estratègia de país, acabarà tot obsolet. És la situació que ens comença a passar. Hi ha gent que treballa a una escola i avisa que la situació comença a ser preocupant amb els recursos que hi ha i venim d’aprovar els pressupostos amb més inversió en educació de la història de la Generalitat, i a l’Ajuntament d’Olot igual.
Com es pot plantejar quina població ha de tenir Olot d’aquí a deu o quinze anys?
El planejament urbanístic ja et dicta les limitacions geogràfiques i els límits que té una ciutat. Tenim ganes de començar a treballar en una actualització del planejament i tot aquest debat hi serà. Ens equivoquem, però, si diem que al dos mil i pico hi haurà tants habitants a Olot. Ningú, ni el demògraf més bo de Catalunya, t’ho sap dir. Jo no tinc clar quants habitants ha de tenir Olot d’aquí a 50 o 100 anys, però tinc clar que el ritme de creixement actual no és sostenible. Som una ciutat que estem al mig d’un parc natural, no podem créixer indefinidament. El repte per als pròxims deu anys d’aquesta ciutat és frenar aquest creixement que té tanta velocitat perquè això és el que no et permet que la maquinària de l’estat del benestar funcioni per integrar, donar possibilitats o que l’ascensor social funcioni perquè tota la maquinària està centrada en l’acolliment. Això et limita molt. Ara el que convindria és treballar perquè la gent que ha arribat pugui tenir oportunitats.
"La gent et perdonarà que un dia el carrer estigui brut, però no que tingui por anant a casa"
Com hem d’integrar aquells que ja hi són? Quines polítiques d’integració calen a Olot?
En fem moltes, però en calen més. Tenim l’Escola Noima de noves oportunitats, on tenim des de l’aula d’alfabetització fins a l’aprenentatge oficis. A més també tenim els PTT i tota una estructura que treballa per donar aquestes condicions de formació mínima. Per altra banda, també hi ha la qüestió del català. Aquest també és un repte de nació. L’ús social del català va a menys. El català ha de ser un dels mitjans més clars per integrar i agermanar els catalans i olotins. Al llarg de la història està demostradíssim que el fet de compartir una llengua ajuda a generar comunitat.
L’altra pota del seu discurs d’investidura va ser la seguretat. Per què hi ha sensació d’inseguretat a Olot?
Per què hi ha més fets delictius que abans. Aquesta és la realitat. Després podríem preguntar-nos per què aquesta percepció és pitjor que la realitat. Això també segurament és veritat. Hi ha gent que viu molt espantada i, en canvi, han viatjat a altres ciutats que tenen més fets delictius i no se senten tan insegurs. A Olot potser s’ha generat aquest clima insegur a causa de molts elements. La nostra és una ciutat històricament molt segura. És veritat que en els darrers sis o set anys aquesta situació ha anat a pitjor, hi ha més fets delictius que abans i cada any n’hi ha unes miques més. Si comparem Olot i la Garrotxa amb la resta de comarques, és una de les més segures de Catalunya. Però a tot Catalunya els fets delictius augmenten. L’objectiu nostre ha de ser que hi hagi menys fets delictius. Perquè un estat del benestar funcioni, un dels principals eixos és la seguretat. Sense seguretat la gent no es pot creure el sistema, no pot generar comunitat. La gent et podrà perdonar que un dia el carrer estigui brut, però no et perdonarà que un dia tingui por anant a casa. Hem de treballar per donar-li la volta. Hem de posar-hi més recursos i esforços i prioritzar la seguretat ciutadana. Hem de treballar per reduir els fets delictius i només d’aquesta manera la percepció de seguretat millorarà.
Com proposa treballar per reduir els fets delictius?
Que la Policia Local prioritzi la seguretat ciutadana per davant de les altres atribucions. El cos té qüestions com les ordenances municipals, la convivència veïnal o trànsit. Això ho continuarem fent, però s’haurà de prioritzar més els temes de seguretat. Entenent la importància i priorització política que fem, la prioritat ha de ser aquesta: hi haurà dies que en comptes d’un control de trànsit, potser haurem de fer un control de seguretat ciutadana. També calen més agents de policia. La dinàmica és bona: veníem de fa sis anys tenir 46 policies i ara serem 55. Són nou agents més. La intenció és que cada any, amb els límits que ens marca la llei, creem una o dues places més fins a arribar a les ràtios que creiem que són convenients.
A quines ràtios hauria d’arribar el cos de la Policia Local d’Olot?
El pròxim objectiu és arribar als 60 agents. Crec, però, que hauríem de treballar per una policia de 70. Tardarem anys a arribar-hi per les limitacions de la contractació pública. M’agradaria i ja he demanat que se’ns concedís una moratòria de la llei RSAL per a contractar policies municipals. A part, també ens cal especialització com la unitat operativa que es dedica exclusivament a treballar en les franges i horàries on es produeixen més fets delictius i està centrada en els multireincidents i les zones on es produeixen més incidents. Si hem de detenir algú deu o quinze vegades, ho farem. I per últim, també calen elements tecnològics per a la policia com càmeres de vigilància o drons. Demano que la gent no tingui por que hi hagi càmeres de vigilància al carrer. L'única manera fiable que tenim són els lectors de matrícules. Hem de tenir càmeres de seguretat.
"No podem relacionar inseguretat amb immigració perquè es cometen moltes més injustícies que justícies"
Què els hi diria a aquelles persones que diuen que la inseguretat està relacionada amb l’arribada d’estrangers?
Que aquest pensament, a part de ser una generalització, és molt més complex. No podem relacionar inseguretat amb immigració perquè es cometen moltes més injustícies que justícies. L’enorme majoria de gent que arriba a Catalunya es comporta, és a dir, es busca la vida, treballa, s’integra i fa tot el que pot per tirar endavant la seva vida de manera lícita entenent que hi ha uns drets i deures. Després, és veritat que hi ha un percentatge de gent que, fruit també de les condicions amb què arriben, poden caure en il·legalitats o delinqüència. Centrar-ho aquí, l’únic que genera és un debat de crispació i confrontació entre els nostres ciutadans. Això no ens interessa. És un error estratègic claríssim. Això és criminalitzar i assenyalar col·lectius, és un error històric i ho continua sent. De fet, en delictes per habitant no estem molt pitjor perquè els delictes han crescut amb menys proporció que la població d’Olot. Això et demostra que l’arribada de població no va directament relacionada amb l’augment de delictes.
Una altra qüestió de les que va parlar en el seu discurs d’investidura va ser el model econòmic. Cal un canvi a Olot?
Sí. Cal caminar cap a un canvi de model econòmic de la ciutat. Per diverses raons. Hem de tendir cap a un model amb més valor afegit, cosa que no vol dir estigmatitzar el que tenim ara mateix perquè és el que ens dona de menjar i el que serà la llavor del canvi. Tots els models econòmics han anat evolucionant. Com es produeix el canvi? Ja estem parlant amb empresaris sobre què necessiten o com els hem de prémer perquè facin el canvi cap a més valor afegit que significa més automatització i tecnificació. Això no és una cosa que passarà d’un any per altre, però s’ha de començar a fer. Crec que aquí estem alineats amb la gran majoria d’empresaris de la ciutat perquè aquest canvi va a favor de tots: del treballador que tindrà una oportunitat de millor tecnificació i, per tant, de millor sou; i de l’empresari perquè si té un valor afegit, també podrà tenir un major benefici i podrà fer més inversió.
...
Sap què no va bé per consolidar el model que tenim ara? L’arribada massiva de gent cada any. Si l’empresari sempre té a disposició gent amb pocs recursos disposada a treballar per la situació amb què es troben, quin incentiu tindrà a millorar les condicions o a automatitzar l’empresa o a fer una tecnificació als treballadors? Crec que si frenem l’arribada de ciutadans, l’empresari o bé haurà d'apujar salaris o haurà de començar a invertir en automatització o tecnificació. Després aquí és on les administracions hem de començar a treballar perquè la gent tingui la formació necessària per poder accedir als llocs de treball més qualificats. Cal que els empresaris entenguin que ara cal apostar per l’automatització, la tecnificació i apujar salaris.
La població estrangera ha acabat ocupant els llocs de treball que la població local ha abandonat.
És així. Que havia d’arribar gent a aquest país també era necessari. Feia falta gent d’una edat perquè la piràmide demogràfica està invertida. Es tracta del que comentàvem: la intensitat i la manca de planificació amb què ha arribat tanta gent.
"Si tot va bé, em presentaré a les eleccions municipals del 2027"
Per portar a terme tot això que diu, cal un consens de ciutat i país. Per tant, vostè haurà de comptar amb el suport d’altres formacions polítiques.
Totalment. Crec que aquesta diagnosi que faig sobre la demografia, hi haurà gent que no la compartirà, però és positiu que la discutim. Només demano que aquest debat sigui serè. No estem estigmatitzant ni travessant línies vermelles. Estem parlant d’un debat que la gent ens reclama. Si hi coincidim amb altres forces polítiques, bé i, si no, en lloc de posar l’esforç en allò en què no coincidim, posem-lo en allò en què sí que coincidim. No ens centrem només en allò que no coincidim perquè entrarem en el joc polític de sempre, on la gent obre la televisió i només veu polítics discutint. La gent està farta d’això. Això ha caducat i ara toca fer política real.
Es presentarà a les eleccions municipals del 2027?
Si tot va bé, sí. Encara queden dos anys, però si veig ens en sortim i podem començar a córrer aquest camí que li deia, tinc la il·lusió i la força per fer-ho.
De la mateixa manera que algun dia potser s’imaginava ser alcalde d’Olot, li agradaria també fer carrera política més enllà de la ciutat?
Avui dia, no. Quan em vaig posar en política va ser pel vessant municipal i descobreixo que és la que m’entusiasma. M’agrada el contacte amb els veïns i veure com les coses que fas tenen una traducció real. Veig que la política de la Generalitat i el Congrés queda una mica desarrengada del món real. Aquest contacte tan directe del carrer és el que més em motiva de la política. Tinc molt clar que vull fer política municipal i no veig fer altres tipus de política, avui en dia. També he de dir que ara estem tots una mica cremats després del procés, ja que ens hem desanimat molt en veure com ha anat la política nacional. Potser d’aquí a un temps la política canvia, agafa un to diferent i s’acaba tant de teatre i tan poca política. Espero que sigui així i si tenim unes institucions amb més debat i polítiques reals i no tant de teatre, potser m’ho miraré amb uns altres ulls. El dia d'avui, estic molt bé a Olot.