El mercat de l'habitatge de les comarques gironines continua disparat, igual que a la resta de Catalunya. Segons apunta un estudi del Col·legi d'Agents Immobiliaris (API) a la demarcació de Girona, en la major part dels municipis del territori s'ha encarit el preu de la compravenda d'habitatge per sobre de l'índex de l'IPC. De fet, només Figueres es manté per sota dels llimbs de l'IPC. Per contra, a Olot és un dels municipis on més han crescut els preus en l'última dècada i, de mitjana, costava un 87,71% més comprar un habitatge el 2025 que el 2016.
Els preus a la capital garrotxina han crescut un 87,71% en una dècada. Des del col·legi, però, asseguren que la situació del 2016 eren uns preus molt reduïts. De fet, comprar un habitatge a Olot el 2025 ha costat, de mitjana, 161.582 euros. A Salt (Gironès) i Tossa de Mar (Selva), els preus han pujat un 36% i un 34%, respectivament. A l'altre costat de la balança, però, hi ha Olot, amb un increment de gairebé el 90%.
El president del Col·legi API a Girona, Joan Company, assegura que el mercat de compravenda "es manté estable" a la demarcació de Girona. Company ha recordat que el mercat immobiliari va viure "una pujada important des del 2021 fins a mitjans del 2025". El president dels API explica que en tot aquest temps "hi havia una capacitat d'estalvi de molta gent" i això ha permès destinar-ho a la compra d'immobles. Ara, s'ha registrat una lleugera davallada, però Company assegura que es tracta d'una "certa normalitat del mercat". També afirma que els preus de lloguer van incrementar de forma important entre el 2022 i el 2023 perquè preveien un topall en els preus. "Els propietaris van decidir apujar preus abans que s'aprovés el límit", explica el portaveu dels API a la demarcació de Girona.
Figueres, l'excepció
Comprar un pis a Figueres costa, de mitjana, 122.305 euros i això suposa un 28,8% més que ara fa una dècada. Malgrat tot, aquest increment es queda per sota de l'increment que ha tingut l'IPC en l'última dècada, que es fixa en el 30,5%. El cas de Figueres, és l'únic de tots els municipis que ha incrementat els preus de l'habitatge per sota de la inflació de l'última dècada. Des del col·legi apunten que una de les raons seria el poc pes que té l'obra nova al municipi. De fet, de les 621 operacions que es van tancar l'any passat, menys d'un centenar eren pisos de nova construcció i la gran majoria eren de pisos de segona mà.
