Noves proves allunyen el mòbil econòmic al crim d'Olot. Pere Puig, l'assassí  acusat de matar quatre persones el matí del 15 de desembre, no estava arruïnat. La documentació sol·licitada al banc per l'acusació particular reflexa que l'assassí confés tindria 30.000 euros en dos comptes a termini fix: un fins el 4 de gener i l'altre fins el 31 d'agost. En cap dels casos el comptes pertanyien a la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), on treballaven dues de les víctimes i escenari del crim.

Tal i com va publicar LaGarrotxa.info en declaració davant del jutge, l'assassí confés de quatre persones, va reconèixer tots els fets i es va ratificar en la seva declaració davant la policia i durant la reconstrucció dels fets. Va admetre que va matar Joan Tubert, amo de la constructora on Puig treballava, i el seu fill Àngel, i que més tard va assassinar a sang freda els dos treballadors de la sucursal de la CAM, tots quatre per motius suposadament econòmics. De fet, Puig va dir que després dels crims es va sentir "alliberat" i "millor que abans", tot i que reconeixia que havia fer "mal fet" i es penedia dels seus actes.

L'acta de la seva declaració reflecteix com Puig justifica els crims per motius econòmics, ja que els Tubert li devien dues pagues extres i alguns diners més, que sumarien uns 2.300 euros. Tot i això, sabia que l'empresa constructora tenia dificultats econòmiques.

Deute amb la caixa d'estalvis

Puig va assegurar que no hi havia cap vincle entre els Tubert i els dos treballadors de la CAM, Rafael Turró i Anna Pujol, però va justificar aquests dos últims assassinats perquè tenia un deute amb el banc que teòricament ja havia saldat. Segons ell, inicialment devia 5.500 euros al banc però va acordar amb l'entitat que cada mes pagaria 180 euros. Segons Puig, quan ell ja calculava que havia pagat tot el deute, els dos empleats li van dir que encara l'havia de pagar sencer, i de fet va rebre una carta avisant-lo que aniria acumulant interessos pel deute.

L'autor dels assassinats va dir que no estava gaire "pressionat" pels deutes, ja que el banc no li reclamava imperiosament, però que va rebre trucades cap a les nou de la nit preguntant-li si tenia diners al banc. Va arribar a pensar que si el tornaven a trucar els diria que gravava la conversa i ho comunicaria a la policia ja que entenia que qui li trucava no era el banc.

Per la seva banda, Carles Monguilod, advocat de l'acusació, ha demanat al titular del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Olot, que investiga el cas, que transfereixi aquesta quantitat a un compte corrent del jutjat quan vencin els terminis i que els interessos d'aquestes quantitats es retinguin i posin a disposició del jutjat.