26
d'abril
de
2022, 10:34
Actualitzat:
10:52h
El jove emprenedor gironí Quimi Pla (1990) ha creat el joc de taula en catalàA cagar a la via, un entreteniment amb cartes de temàtica d’actualitat i amb clau d’humor que es defineix com “un joc d’ofendre no apte per a figaflors i gent de pell fina”. Està inspirat en jocs d’humor populars i es va editar a través d’una campanya de micromecenatge de la plataforma Verkami que va arribar a superar el 120% del finançament. Pla s’ha encarregat de tot el procés, des de la creació a la venda. A cagar a la via té 550 cartes, un cost de 25 euros i ja se n’ha venut prop de 800 únicament en línia.
Pla és cofundador de l’empresa de serveis turístics i de tours Girona Explorers i Girona Free Tour, i també d’Originem, local amb productes de proximitat situat al Barri Vell de Girona. Explica que “és un joc per fer riure a través de l’ofensa, hi trobem molt d'humor negre. Amb els amics havíem jugat molt a jocs similars, com Apples to Apples o Cards Against Humanity, però ens trobàvem que les cartes eren en anglès o en castellà i que giraven al voltant de temes que ens semblaven llunyans”.
Durant un llarg viatge al Brasil es va dedicar a escriure les cartes i, quan va tornar, el va crear. S’hi poden trobar temàtiques com “El confinament”, “Qui no carda a Olot, no carda enlloc”, “Florentino Pérez”, “Tallar les vies de l’AVE a Girona”, “Mossos vs. Guàrdia Civil: La Batalla Definitiva”, “El burkini”, “Punxar la llum i l’aigua del veí per plantar maria”, “Tsunami Democràtic”, “Vagues feministes” i “Deixar lliure La Manada”, entre altres. I hi sorgeixen preguntes com “Quin és el regal més català que et pot cagar el tió?”, “Què m’agrada fer tan bon punt arribo a una platja nudista?” o “Què compro cada vegada que pujo a Andorra?”.
És recomanable jugar-hi amb un mínim de 4 persones. “La mecànica del joc és simple”, subratlla Pla. Un jugador tira una carta vermella i en llegeix la pregunta i la resta de jugadors han de respondre amb la carta groga més divertida que tinguin.
Aprofitant l’auge dels jocs de taula durant el confinament, l’any passat Pla va iniciar una campanya de micromecenatge amb Verkami que va arribar a superar el 120% del finançament. Buscava 6.750 euros i en va recaptar 8.097 a través de 259 aportacions. “No va ser fàcil. Durant els més de 40 dies que va durar la campanya vaig necessitar molta dedicació per assolir l’objectiu, però va merèixer la pena fer l’esforç”. Pla també destaca que “mentre veiem com la llengua catalana va en retrocés, jocs en català poden ajudar a què no sigui així. Som nosaltres els que hem de treballar perquè aquest retrocés no segueixi”.
L'import recaptat s’ha destinat exclusivament a la impressió i enviament dels jocs i en un futur confia a crear expansions amb més cartes amb un enfocament més geogràfic i més temàtic. En pocs mesos ja ha venut prop de 800 jocs. A cagar a la vianomés es pot comprar al webwww.acagar.cat, per 25 euros: “He intentat que es vengui en botigues, però de moment no ha estat possible”, lamenta Pla.
El pas a pas del joc
Els jugadors comencen amb 7 cartes de resposta (grogues) a la mà, repartides aleatòriament i que només veuen ells. Les cartes de resposta restants i les de pregunta (vermelles) s’apilonen cap per avall al centre de la taula, a l’abast de tothom. A cada ronda un dels jugadors exerceix de jutge, que va rotant en el sentit de les agulles del rellotge. Ha d’actuar amb honestedat i triar la carta que més gràcia li faci de les que rebi. “El primer jutge de la partida serà qui més li agradi Espanya”, afegeix irònicament Pla.
Al principi, el jutge treu una carta de pregunta i la llegeix en veu alta. La resta de jugadors decideixen quina de les seves cartes de resposta pot casar millor amb la pregunta, segons el seu criteri o el que creuen que tindrà el jutge. El jutge, sense saber de qui és cada carta, les recull i les llegeix en veu alta i ha de ser flexible a l’hora de llegir i de quadrar la pregunta amb la resposta (temps verbals, singular/plural, articles...). El mateix jutge decideix quina de les cartes de resposta és la millor i pot demanar, si vol, explicacions i raonaments.
El jugador que ha tirat la carta de resposta triada guanya la ronda i s’endú la carta de pregunta. Després, s’acaba la ronda i en comença una de nova, amb un nou jutge. La partida s’acaba quan els jugadors ho decideixin o quan s’hagin disputat totes les cartes d’algun tipus. Guanya el jugador que té més cartes de pregunta.
Pla és cofundador de l’empresa de serveis turístics i de tours Girona Explorers i Girona Free Tour, i també d’Originem, local amb productes de proximitat situat al Barri Vell de Girona. Explica que “és un joc per fer riure a través de l’ofensa, hi trobem molt d'humor negre. Amb els amics havíem jugat molt a jocs similars, com Apples to Apples o Cards Against Humanity, però ens trobàvem que les cartes eren en anglès o en castellà i que giraven al voltant de temes que ens semblaven llunyans”.
Durant un llarg viatge al Brasil es va dedicar a escriure les cartes i, quan va tornar, el va crear. S’hi poden trobar temàtiques com “El confinament”, “Qui no carda a Olot, no carda enlloc”, “Florentino Pérez”, “Tallar les vies de l’AVE a Girona”, “Mossos vs. Guàrdia Civil: La Batalla Definitiva”, “El burkini”, “Punxar la llum i l’aigua del veí per plantar maria”, “Tsunami Democràtic”, “Vagues feministes” i “Deixar lliure La Manada”, entre altres. I hi sorgeixen preguntes com “Quin és el regal més català que et pot cagar el tió?”, “Què m’agrada fer tan bon punt arribo a una platja nudista?” o “Què compro cada vegada que pujo a Andorra?”.
És recomanable jugar-hi amb un mínim de 4 persones. “La mecànica del joc és simple”, subratlla Pla. Un jugador tira una carta vermella i en llegeix la pregunta i la resta de jugadors han de respondre amb la carta groga més divertida que tinguin.
Aprofitant l’auge dels jocs de taula durant el confinament, l’any passat Pla va iniciar una campanya de micromecenatge amb Verkami que va arribar a superar el 120% del finançament. Buscava 6.750 euros i en va recaptar 8.097 a través de 259 aportacions. “No va ser fàcil. Durant els més de 40 dies que va durar la campanya vaig necessitar molta dedicació per assolir l’objectiu, però va merèixer la pena fer l’esforç”. Pla també destaca que “mentre veiem com la llengua catalana va en retrocés, jocs en català poden ajudar a què no sigui així. Som nosaltres els que hem de treballar perquè aquest retrocés no segueixi”.
L'import recaptat s’ha destinat exclusivament a la impressió i enviament dels jocs i en un futur confia a crear expansions amb més cartes amb un enfocament més geogràfic i més temàtic. En pocs mesos ja ha venut prop de 800 jocs. A cagar a la vianomés es pot comprar al webwww.acagar.cat, per 25 euros: “He intentat que es vengui en botigues, però de moment no ha estat possible”, lamenta Pla.
El joc de cartes «A cagar a la via» es pot adquirir per 25 euros. Foto: comunica.cat
El pas a pas del joc
Els jugadors comencen amb 7 cartes de resposta (grogues) a la mà, repartides aleatòriament i que només veuen ells. Les cartes de resposta restants i les de pregunta (vermelles) s’apilonen cap per avall al centre de la taula, a l’abast de tothom. A cada ronda un dels jugadors exerceix de jutge, que va rotant en el sentit de les agulles del rellotge. Ha d’actuar amb honestedat i triar la carta que més gràcia li faci de les que rebi. “El primer jutge de la partida serà qui més li agradi Espanya”, afegeix irònicament Pla.
Al principi, el jutge treu una carta de pregunta i la llegeix en veu alta. La resta de jugadors decideixen quina de les seves cartes de resposta pot casar millor amb la pregunta, segons el seu criteri o el que creuen que tindrà el jutge. El jutge, sense saber de qui és cada carta, les recull i les llegeix en veu alta i ha de ser flexible a l’hora de llegir i de quadrar la pregunta amb la resposta (temps verbals, singular/plural, articles...). El mateix jutge decideix quina de les cartes de resposta és la millor i pot demanar, si vol, explicacions i raonaments.
El jugador que ha tirat la carta de resposta triada guanya la ronda i s’endú la carta de pregunta. Després, s’acaba la ronda i en comença una de nova, amb un nou jutge. La partida s’acaba quan els jugadors ho decideixin o quan s’hagin disputat totes les cartes d’algun tipus. Guanya el jugador que té més cartes de pregunta.