Ell és de la Garrotxa i ella del Ripollès. Tenen, respectivament, 33 i 35 anys. Viuen a Begudà, al municipi de Sant Joan les Fonts. Tots dos van néixer a pagès i volen morir a pagès. En Sergi Arimany i l'Imma Puigcorbé asseguren que no són exemple de res, però, per qui s'ho mira des de fora, ho poden semblar. Primer, per ser joves i desafiar les lleis de la gravetat vivint i dedicant-se a la pagesia. I segon, per emprendre des de fa més d'un any un projecte que busca fer valdre allò que hem deixat perdre.
Un dia de principis de 2022 en Sergi va trucar el seu pare, qui durant vint anys havia tingut cabres a la seva masia de Begudà, la Canova del Puig, on ara viuen en Sergi i l'Imma. La trucada venia per la necessitat de canviar els fils del tancat del bestiar, ja que eren de quatre passades i costaven molt de mantenir. "Li vaig dir que teníem dues opcions: o trec els dos fils de sota el tancat o torno a posar cabres. La seva resposta va ser que m'ajudaria amb tot el que pogués, però no se'n volia responsabilitzar".
El ramat de cabra catalana de la Canova del Puig està format per 27 exemplars Foto: Martí Albesa
En Sergi en va fer prou amb aquella resposta per començar a idear un ramat de cabres després de temps sense tenir-ne a casa. "Qui és cabrer ho és tota la vida. Les cabres m'agraden i em veig reflectit en la seva ànima salvatge". Segons en Sergi, la cabra és un dels animals més difícils pel pagès: és rústica, no es deixa manar gaire i fan molt la seva. "Hi ha una frase que diu que 'les cabres tenen els genolls pelats pels seus pecats'", apunta l'Imma.
Pràcticament per "romanticisme" van començar a informar-se sobre les diferents races de cabres que existeixen i una amiga els hi va parlar de la cabra catalana del Montsec, una espècie que el 2005 estava pràcticament desapareguda i avui només existeixen 400 exemplars a tot Catalunya. "És un ramat que fa molt de goig. És molt vistós perquè són totes blanques, tenen un banyat molt prominent i obert. Són les cabres de la Heidi, de pel·lícula", diu en Sergi. Van trobar que existia un ramat a Solsona, van anar-lo a veure i l'endemà ja estaven carregant les cabrides.
Objectiu: que la cabra catalana sigui reconeguda
D'això fa un any i avui ja tenen 27 exemplars, alguns, fins i tot, ja han nascut a Begudà, tot i que la majoria hi van arribar amb pocs mesos de vida. El projecte de reintroduir la raça ja va començar amb una premissa important: encara que la inversió costaria més de recuperar, calia que els animals fossin joves perquè acabessin sent "de casa". "Això fa que l'adaptació sigui bestial. Sí que és molta més paciència, però elles no coneixen res més que Begudà", explica el jove ramader garrotxí.
En Sergi i l'Imma, durant l'entrevista amb NacióGarrotxa Foto: Martí Albesa
En Sergi treballa dos dies a la setmana de bomber i l'Imma cada dia fa sis hores de veterinària. Dediquen el seu temps lliure a cuidar els vedells i cavalls que ja tenien i ara, a més, el nou ramat que volen expandir a altres punts de Catalunya. "La nostra ambició és que del nostre ramat en surtin altres mares i hi hagi gent que s'enamori d'elles i les triï quan vulgui posar cabres al seu mas", explica l'Imma. "Estem promovent una raça en perill d'extinció i buscarem un ramat per a totes les femelles que neixin a casa nostra perquè formin ramats nous. Els mascles seran cabrits per carn", afegeix. “El nostre objectiu és que la cabra catalana acabi sent reconeguda. La cabra pirinenca s’està emportant tots els calés, igual que l’ovella ripollesa o el burro català. Però la cabra catalana no l’hem reconegut gens”, diu en Sergi.
La gestió del territori a través del ramat
La venda de carn de cabrit és un dels beneficis que esperen treure, però no el més important. La gestió que fan les cabres del territori és, a part de la recuperació de la raça, l'altra principal pota del projecte. Les seves cabres pasturen per la muntanya durant tot el dia en un radi de 200 hectàrees de bosc. Les controlen a través d'un sistema de GPS mentre elles fan una tasca imprescindible en la gestió forestal. "Com molts altres ramaders, estem fent una tasca social que no està valorada. És la tasca de mantenir el territori. El benefici arribarà el dia que hi hagi un incendi", diu la ramadera ripollesa.
El ramat de vint-i-set cabres catalanes de la Canova del Puig és el tercer més gran que, a hores d'ara, hi ha a Catalunya. La seva existència ha de servir per mantenir i impulsar una espècie autòctona que només recorden els més grans. "És la cabra del país. La terra tiba i nosaltres som molt d'estimar allò nostre. El que tenim aquí és perfecte i brutal. No cal anar molt lluny a buscar races que ens produeixin més", diu l'Imma. "A mi m'agradaria que fóssim una font d'inspiració. Si algú em ve i em diu que li he servit per veure que ell també ho pot fer, això és tot el premi que em poden donar", afegeix en Sergi.
En Sergi i l'Imma viuen plegats a la Canova del Puig Foto: Martí Albesa
Una reivindicació d'un estil de vida
A part de l'estima per a les cabres o per la raça catalana, els ramaders garrotxins també creuen que darrere el seu projecte hi ha un clam: la manera de fer a pagès. "És una reivindicació de l'estil de vida i, sobretot, dels nostres avis. Hem nascut a famílies pageses i volem viure com hem viscut des que érem petits. Creiem que viure al costat dels animals i fer-te el teu propi menjar és una vida molt sana. És viure en comunió".
L'Imma i en Sergi no es conformen amb la seva vida a pagès, volen que allò que fan serveixi també per ensenyar una altra manera de viure, mostrar un passat que hem abandonat. Ells busquen recuperar-lo davant un futur que ens empeny a deixa massa coses enrere. Mirar allò que érem també és mirar allò que volem ser. Potser caldria que davant el que vindrà fóssim una mica més tossuts, com ho són les cabres.