El catàleg inclou detalls com ara el nom del camí, el traçat la seva
classificació i l'ús que tenia antigament. 'És una forma de recuperar
la memòria històrica', explica l'alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan
Espona, ja que el que es pretén és reobrir aquells camins que
antigament havien estat vies de pas per als ciutadans, ja sigui
caminant o amb vehicles com el carro o el cotxe.
El que es pretén és assegurar que les futures generacions puguin conèixer els camins que fins fa unes dècades servien per anar a cal metge o anar a missa, i donar continuïtat al seu ús. Espona ha assenyalat que hi ha el perill que alguns propietaris obstaculitzin el pas de forasters en vies que els queden a tocar de la seva finca i per això s'ha optat per un catàleg exhaustiu que 'garanteixi' que 'el que ha estat sempre públic es mantindrà'.
El document inclou 'la gran majoria' de vies tradicionals, un total de 72, però la xifra podria variar ja que es tracta d'un document 'obert' que ara se sotmetrà a debat públic, per tal que tothom que ho cregui convenient pugui aportar informació. Un cop s'hagi tancat el procés de participació i s'aprovi de forma definitiva, aquest catàleg serà l'eina bàsica per començar els treballs de recuperació, senyalització i adequació de totes les vies que en un futur configuraran una xarxa de senders.
Un treball de camp laboriós
El catàleg parteix de l'estudi de mapes antics i de tots aquells inventaris que des de fa anys han elaborat institucions com el Consell Comarcal de la Garrotxa i el Parc natural de la Garrotxa. Amb la tecnologia actual, com és el GPS, aquests mapes s'han pogut concretar en major detall i també s'ha fet un important treball de camp, amb l'ajuda de persones coneixedores del territori que han aportat informació. Algunes d'elles, però, no podran veure com els seus records han servit per elaborar el primer catàleg de camins d'aquest municipi de 32 quilòmetres quadrats, on s'inclouen vies com el de Vivers, el de la Serra, el de la Molera a Sant Cosme o el de Repàs a Sant Joan. L'alcalde ha agraït a totes aquests persones que ho han fet possible i ha animat a la gent a participar en aquest projecte.
El que es pretén és assegurar que les futures generacions puguin conèixer els camins que fins fa unes dècades servien per anar a cal metge o anar a missa, i donar continuïtat al seu ús. Espona ha assenyalat que hi ha el perill que alguns propietaris obstaculitzin el pas de forasters en vies que els queden a tocar de la seva finca i per això s'ha optat per un catàleg exhaustiu que 'garanteixi' que 'el que ha estat sempre públic es mantindrà'.
El document inclou 'la gran majoria' de vies tradicionals, un total de 72, però la xifra podria variar ja que es tracta d'un document 'obert' que ara se sotmetrà a debat públic, per tal que tothom que ho cregui convenient pugui aportar informació. Un cop s'hagi tancat el procés de participació i s'aprovi de forma definitiva, aquest catàleg serà l'eina bàsica per començar els treballs de recuperació, senyalització i adequació de totes les vies que en un futur configuraran una xarxa de senders.
Un treball de camp laboriós
El catàleg parteix de l'estudi de mapes antics i de tots aquells inventaris que des de fa anys han elaborat institucions com el Consell Comarcal de la Garrotxa i el Parc natural de la Garrotxa. Amb la tecnologia actual, com és el GPS, aquests mapes s'han pogut concretar en major detall i també s'ha fet un important treball de camp, amb l'ajuda de persones coneixedores del territori que han aportat informació. Algunes d'elles, però, no podran veure com els seus records han servit per elaborar el primer catàleg de camins d'aquest municipi de 32 quilòmetres quadrats, on s'inclouen vies com el de Vivers, el de la Serra, el de la Molera a Sant Cosme o el de Repàs a Sant Joan. L'alcalde ha agraït a totes aquests persones que ho han fet possible i ha animat a la gent a participar en aquest projecte.
