A la Garrotxa hi ha 28 dones que es diuen Tura, 70 Maria del Tura i 19 Maria Tura, tres quartes parts de les quals viuen a la ciutat d'Olot. Demà, a les nou del vespre, una representació de totes elles pronunciarà el pregó des del balcó de l'ajuntament, inaugurant la festa major olotina, en honor de la seva patrona. 

Observant la piràmide d'edat, és a partir de l'any 2000 quan comença a reivindicar-se el nom de Tura a la comarca. Si des de principis del segle XX eren menys de 10 les Tures nascudes a cada dècada, els últims 14 anys ja n'han nascut 14. Neixen més Tures, però menys Maries del Tura i Maria Tura, dos noms que han anat desapareixent en els nadons, sobretot des dels anys 70. 
 
Un 43% de les Tures catalanes viuen a la Garrotxa. És un nom estretament lligat a la comarca i al santuari de la Mare de Déu del Tura. La llegenda explica que un bou va trobar la imatge de la verge enterrada a un camp de prop del Mas la Caritat. És per això que l'església catòlica la venera el 8 de setembre, dia de les marededéus trobades com la de Núria o la de Meritxell.

La talla, d'origen romànic, ha canviat d'aspecte al llarg dels anys. El canvi més radical es va produir a finals dels anys 80, quan una restauració li va retornar l'aspecte original. El pas dels anys i el fum de les espelmes i llànties havia convertit la Mare de Déu del Tura en una verge bruna, com la Mare de Déu de Montserrat, i la restauració li va retornar el seu color de pell blanca. A més, se li va treure tots els vestits que li tapaven tot el cos des dels últims cinc segles, per mostrar de nou l'aspecte romànic amb què va ser concebuda.