Llach ha avançat que el seu projecte de direcció tindrà una durada d'entre dos i tres anys. La processó compta amb la participació de 800 persones i destaca per mantenir 'la Dansa de la Mort', conservada des d'època medieval.
Aquest Dijous Sant, com ja és tradició, els carrers de Verges es tornaran a omplir amb una de les processons amb més història de Catalunya. A partir de les deu de la nit, la plaça acollirà la representació de les diferents escenes i, quan soni el punt de la mitjanit, la comitiva es posarà en marxa pels carrers del municipi.
Al so somort dels tambors, els esquelets que ballen la 'Dansa de la mort' -conservada intacta des de l'època medieval- tornaran a desfilar pels carrers acompanyats de les altres escenes. Aquest 2009 serà el primer any en què el músic i cantant Lluís Llach es posa al capdavant de la direcció de la representació, que congrega milers de persones.
Coincidint amb aquest canvi, Llach ha introduït diferents elements per posar al dia la processó, però sense que aquesta perdi la seva ànima. El mateix cantant afirma que ha estat 'el més respectuós possible' amb l'essència de l'acte, i que no ha tocat res 'que pugui destruir tot el que fa possible que un poble s'impliqui en un esdeveniment com aquest durant segles'.
Entre els principals canvis que s'han introduït destaca tot el que fa referència a l'ambientació. Tots els fanals del municipi es revestiran amb uns potents filtres, que permetrà intensificar la llum vacil·lant de les torxes, tant durant la representació a la plaça com al llarg de la processó.
Música sensorial
I és que, segons ressalta Llach, 'la llum de les torxes és com un personatge més de la processó' i calia donar-li protagonisme. Entre altres incorporacions dins aquesta actualització, també hi ha vestuaris que s'han renovat i escenes que es revestiran amb noves músiques. 'La música ens remunta a l'ambient més sensorial i intuïtiu, i ens diferencia de tot allò que és racional', ressalta Llach.
Per això, el nou director ha escollit els acords de diversos Agnus Dei -dels segles XX i XXI- per aquelles escenes on Jesús és el protagonista. I en aquells moments de la representació on la seva figura no té un pes determinant, se sentirà la Simfonia Número 11 de Xostakovitx.
D'altra banda, el públic congregat a Verges també podrà veure alguns canvis escenogràfics. Sobretot, aquests se centraran en l'escena del judici fet per Ponç Pilat i en la de la crucifixió. En referència al judici, Lluís Llach indica que ha introduït un pròleg per 'fer palès que Pilat no vivia a Jerusalem sinó a Cesarea' i ressaltar aspectes polítics, com que 'Jesús pervivint afeblia el poder del Sanedrí'.
Projecte de direcció
El músic i cantant ha explicat que el seu projecte de direcció abasta entre dos i tres anys, durant els quals vol aglutinar 'un nucli de gent que tingui una mirada crítica i de renovació constant', per continuar imprimint aquesta marca a la processó de Verges. La seva intenció és que hi hagi joves de Verges i gent vinculada amb l'esdeveniment que també s'hi impliquin.
'No vull que qui vingui després es guiï pel mimetisme o per la il·luminació', ha indicat. La processó de Verges comptarà amb la participació d'unes 800 persones -500 de les quals participen directament a les escenes o al recorregut pels carrers del municipi. L'espectacle compta aquest any amb un pressupost de 70.000 euros i ha rebut ajuts de la Generalitat i de la Diputació de Girona.
