A poques milles de la costa, en un dia de mar tranquil·la, es pot veure el salt d'un dofí o, fins i tot, l'aigua que desprèn una balena al respirar. Semblen situacions que han de passar lluny de casa però que des de fa cinc anys estan estudiant habitualment els fundadors del Projecte Ninam. Tot i que la base de la recerca és el rorqual comú (balena), també aprofiten per estudiar altres espècies com el dofí llistat, el comú i el mular; caps d'olla: gris i d'aleta llarga o el catxalot. També es fixen en la presència de tortuga babaua o d'aus marines pelàgiques.
Durant un mes i mig cada primavera, surten a navegar a bord del Dzul Haà (Senyor del Mar en llengua maia) i, prismàtics i càmera de fotos en mà, es disposen a albirar quants més exemplars de cetacis millor. Un cop identifiquen un animal, intenten acostar-se a ell per tal de prendre-li una fotografia a l'aleta –la part més identificativa de cada cetaci- i marquen en un carta digital de navegació les coordenades on l'han vist. D'aquesta manera, poden detectar si aquest animal també va passar en altres campanyes, si va sol a en grup o si fa dies que s'està per la zona menjant o només hi és de pas. 'Situar-los en un mapa serveix per saber la freqüentació que tenen a una zona determinada i això vol dir que hi busquen menjar', assenyala la Gemma Gonzàlez.
'Nosaltres no fem censos perquè caldria un programa informàtic complex al què no podem arribar però si fem una recerca de camp que és pionera a la zona', explica Albert Lòpez, el timoner del Dzul Haà. Lòpez diu que els dofins i les balenes passen pel cap de Creus perquè hi troben menjar que els interessa com és, en el cas de les balenes, el krill, un plàncton a base de gambetes petites. Fins i tot han detectat una balena que s'ha passat 15 dies menjant a la zona del cap de Creus. 'Normalment estan de pas però està clar que aquí hi ha alguna cosa que els interessa i s'hi queden més temps', reflexiona.
Tot i que es calcula que hi ha 2.000 balenes censades a la Mediterrània que cada any van des de l'estret de Gibraltar fins al mar de Ligúria, a Itàlia, aquest any s'estan retardant en passar pel cap de Creus. Projecte Ninam ja es troba quasi al meridià de la campanya –que s'allargarà fins a finals de juny- i només ha pogut identificar tres exemplars quan, normalment, en veuen fins a 30 per campanya. 'Sabem que hi són perquè les han vist a Vilanova i la Geltrú i Barcelona però aquest any tarden més a pujar', ha detallat Lòpez.
Per poder-les identificar, el què cal és fixar la vista a mar obert i intentar detectar el 'buf' que fan quan respiren. L'animal que hi ha a la zona és el rorqual comú, que pot arribar a fer 25 metres de llarg i pesar entre 30 i 80 tones. Albert Lòpez explica que la respiració de l'animal és el que dóna la pista sobre on està. 'Es veu una cortina d'aigua blanquinosa que puja en vertical fins a sis metres', detalla Lòpez. Un cop s'ha identificat, amb un cronòmetre es mesura el temps que fa entre una i altra respiració per tal d'esbrinar el rumb de l'animal. Després el vaixell es situa en paral•lel a la balena, a uns cent metres, per evitar la col·lisió amb aquesta que li podria produir la mort. 'És complicat veure'ls de prop perquè són animals esquerps que no volen interacció amb el vaixell', explica el tripulant del Dzul Haà.
De fet, el passat dijous en la sortida en què l'ACN va acompanyar la tripulació del Dzul Haà, Lòpez i Gonzàlez van identificar un rorqual comú a Cap Norfeu, a la part nord del cap de Creus, i després de fer una apnea de tres minuts i mig va aparèixer prop de Cap Begur, en sentit totalment contrari a la ruta que semblava que portava. La tripulació va descartar seguir-lo ja que, segons el seu comportament, estaria movent-se ràpidament per aigües del cap de Creus i la badia de Roses sense intenció de continuar amb la migració.
Com identificar dofins
Per aconseguir detectar els dofins també cal obrir bé els ulls a mar obert i ajudar-se del comportament dels ocells. Com explica la Gemma Gonzàlez, les baldrigues –un ocells foscos que fan niu a les Balears però mengen al Cap de Creus- tenen una conducta alimentària associada als cetacis i, per tant, se'ls pot trobar menjant junts.
Al contrari que les balenes, els dofins si tenen ganes de jugar s'acosten a l'embarcació i s'hi poden estar llarga estona jugant i saltant a l'entorn d'aquesta. Ara bé, Lòpez adverteix que si no tenen ganes d'interactuar són molt ràpids i no cap seguir-los perquè és 'impossible' atrapar-los.
Recerca amb col·laboracions
Per dur a termes la recerca, els integrants del Projecte Ninam s'ajuden de l'experiència dels pescadors de Roses amb qui col·laboren. Si els pescadors els expliquen on estan els principals bancs de peix blau (l'aliment dels dofins) és més probable que en aquesta zona hi trobin dofins.
La col·laboració amb universitats, com és el cas de la UAB, ha tingut per fruit la creació d'un portal a Internet. Es tracta del projecte Cetcat.cat que pretén ser un mapa virtual dels cetacis a tota la costa catalana. La informació recollida pel Projecte Ninam, es buida en aquesta pàgina i es pot veure els punts on s'han vist cetacis en els darrers quatre anys i detalls sobre l'espècie i les condicions del mar aquell dia. La voluntat dels investigadors del Projecte Ninam és formar a la flota d'esbarjo i tothom que treballa a mar perquè pugui aportar dades a la web: fotografies de les aletes, tipus animals vistos o per on passen, entre d'altres.
Projecte Ninam també té una vessant lúdica ja que qualsevol persona interessada en els cetacis els pot acompanyar a bord del vaixell en sortides d'un o més dies al mar per albirar animals.