27
de maig
de
2019, 08:05
Actualitzat:
8:11h
El pols entre ERC i el PSC que s'ha anat dibuixant al llarg de tota la nit electoral del 26-M per l'hegemonia municipal s'ha acabat resolent a favor dels republicans i ha acabat arraconant Junts per Catalunya (JxCat). Aquestes eleccions municipals han dibuixat un nou -i força sorprenent- mapa de colors sobre el territori. En el seu conjunt, els republicans i els socialistes s'han confirmat com els principals guanyadors de les eleccions al país, esdevenint Barcelona l'epicentre dd'ERC amb la victòria d'Ernest Maragall. Els republicans han sumat més de 797.000 vots i més de 3.100 regidors.
Per contra, JxCat sumarà 2.800 regidors amb 518.000 vots, i s'ha vist desplaçada al tercer lloc, per sota del PSC. Els socialistes han aprofitat l'embranzida aconseguida en les darreres eleccions espanyoles i han marcat uns resultats notables, sobretot a l'àrea metropolitana, on han refermat la seva fortalesa. No tots els resultats han estat, però, positius per als socialistes. Alguns feus tradicionals com Lleida han passat a mans republicanes per poquíssims vots. Aquesta és la nova radiografia del país.
El PSC reforça el cinturó roig
El vot socialista ha revalidat l'hegemonia a l'àrea metropolitana i ha tornat a demostrar la força en feus importants, com ara l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà -on han aconseguit majoria absoluta amb 14 regidors-, Santa Coloma de Gramenet -on ha arrasat amb 17 dels 27 regidors gràcies a l'impuls de Nuria Parlon- o bé Sabadell, on Marta Farrés l'ha aconseguit col·locar com a primera força amb 10 regidors. En aquest últim cas, fent fora el PP de l'arc municipal.
En el cas de Terrassa, la candidatura Tots per Terrassa, liderada per l'exalcalde socialista Bordi Ballart -que va desmarcar-se del partit arran de l'aplicació del 155- ha assolit una majoria notable de 10 regidors, quedant per davant del PSC -que n'ha perdut dos i ha finalitzat amb set- i ha aconseguit acabar amb l'hegemonia socialista dels últims 40 anys. En aquest municipi, els socialistes i el partit de Ballart s'han menjat els comuns, així com també la CUP.
A Badalona s'ha fet evident, de nou, el lideratge de Xavier García Albiol, que ha assolit 11 regidors, tot i que també s'han incrementat els suports a Guanyem Badalona, candidatura d'unitat encapçalada per Dolors Sabater, passant de cinc regidors a set. A la tercera ciutat més gran de Catalunya, el PSC ha augmentat la força, esdevenint la clau del govern al municipi, de la mateixa manera que ho havia estat fins ara. L'altra ciutat on el PP ha triomfat és Castelldefels, malgrat que els socialistes -que en la darrera legislatura van pactar amb els comuns per destronar els populars- també han aconseguit millorar els resultats.
A Sant Vicenç dels Horts, ciutat d'Oriol Junqueras, els socialistes han irromput i han aconseguit quedar per davant de la coalició d'ERC, malgrat empatar en nombre de regidors. El manteniment de tres regidors per a Ciutadans podria fer decantar la balança en favor dels unionistes. També ha aplegat un gran nombre de vots socialistes Cerdanyola del Vallès, on el PSC ha guanyat nou regidors.
Lleida i Tarragona, frec a frec
El PSC es manté en el liderat de Tarragona, tot i que podria perdre el govern local arran de pactes postelectorals d'un independentisme unit. Dels nou regidors que tenia, finalment s'ha quedat amb set, i una de les grans sorpreses de la nit ha estat ERC, que ha passat de quatre a set i ha assolit l'empat. Per altra banda, el PP ha perdut la meitat de força, quedant amb dos regidors, el mateix nombre que la CUP.
A Lleida, en canvi, les primeres eleccions sense Àngel Ros han penaltizat els socialistes, que han perdut un regidor, i s'han col·locat per darrere dels republicans, que finalment els han superat, duplicant els resultats dels anteriors comicis. La deriva del vot útil ha fet perdre la força que fins el moment tenia la CUP, que desapareix de l'arc municipal. Tant el Comú de Lleida com el PP s'han mantingut a la capital del Segrià.
L'independentisme d'ERC roba les alcaldies a JxCat
Alcaldies històricament convergents se les han hagut de veure amb els republicans. És el cas de centenars de municipis petits, que s'han fet a mans d'ERC al territori. JxCat i Valentí Junyent no ha pogut resistir a Manresa, on els republicans han guanyat per 11 vots de diferència i tornaran a governar aquest ajuntament vuitanta anys després. Allà, el PSC també ha superat per vots la CUP, i ha aconseguit situar-se com a tercera força.
A Igualada -amb Marc Castells al capdavant- o Sant Cugat del Vallès -amb Carmela Fortuny- s'ha mantingut el control per part de JxCat, tot i que arreu han perdut força de vot. A Sant Cugat, de fet, per primera vegada a la història seria possible un govern d'esquerres en coalició entre el ERC, el PSC i la CUP.
A Girona, feu de Carles Puigdemont, JxCat s'ha mantingut amb 10 regidors. La confluència d'esquerres Guanyem -liderada per Lluc Salellas- no ha aconseguit desbancar Marta Madrenas, tot i que la sorpresa l'ha facilitat el PSC, que amb sis regidors, s'ha col·locat com a tercera força a l'ajuntament, engolint els dos regidors del PP, que s'ha quedat sense representació.
Altres casos paradigmàtics de l'independentisme són els que s'han produït a Berga o a Argentona. A la capital del Berguedà, la CUP s'ha col·locat només a un regidor de la majoria absoluta, passant de sis a vuit regidors, a dos de JxCat. A Berga, l'independentisme ha derivat el vot d'ERC cap a la CUP, una situació que també ha fet perdre un regidor als republicans. A Argentona, per altra banda, la CUP tindrà capacitat de mantenir l'alcaldia sota les sigles d'Unitat, i a Celrà ha ratificat i ampliat la majoria absoluta.
Catalunya es tenyeix de groc
El mapa de Catalunya canvia respecte del 2015, quan havia predominat el color blau de CiU. Llavors, la federació nacionalista va aconseguir el 21,49% dels vots -ara un 15,3%-, seguit pel PSC, amb un 17.06%, que en aquests comicis augmenta el percentatge de vots fins al 22%. La campanada, però, l'ha donat ERC, que el 2015 va tenir un 16,39% i ara supera el 23%.
El 2015, els resultats es van traduir amb 3.333 regidors per CiU en el conjunt del territori català, 2.384 regidors d'ERC -va quedar en tercer lloc en vots-, 1.278 regidors per al PSC, 372 regidos cupaires, 358 d'ICV-EUiA, 214 regidors del PP, 176 regidors de Ciutadans, i 109 regidors independents. Ara les tornes canvien entre els republicans i els de Puigdemont.
Per contra, JxCat sumarà 2.800 regidors amb 518.000 vots, i s'ha vist desplaçada al tercer lloc, per sota del PSC. Els socialistes han aprofitat l'embranzida aconseguida en les darreres eleccions espanyoles i han marcat uns resultats notables, sobretot a l'àrea metropolitana, on han refermat la seva fortalesa. No tots els resultats han estat, però, positius per als socialistes. Alguns feus tradicionals com Lleida han passat a mans republicanes per poquíssims vots. Aquesta és la nova radiografia del país.
El PSC reforça el cinturó roig
El vot socialista ha revalidat l'hegemonia a l'àrea metropolitana i ha tornat a demostrar la força en feus importants, com ara l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà -on han aconseguit majoria absoluta amb 14 regidors-, Santa Coloma de Gramenet -on ha arrasat amb 17 dels 27 regidors gràcies a l'impuls de Nuria Parlon- o bé Sabadell, on Marta Farrés l'ha aconseguit col·locar com a primera força amb 10 regidors. En aquest últim cas, fent fora el PP de l'arc municipal.
En el cas de Terrassa, la candidatura Tots per Terrassa, liderada per l'exalcalde socialista Bordi Ballart -que va desmarcar-se del partit arran de l'aplicació del 155- ha assolit una majoria notable de 10 regidors, quedant per davant del PSC -que n'ha perdut dos i ha finalitzat amb set- i ha aconseguit acabar amb l'hegemonia socialista dels últims 40 anys. En aquest municipi, els socialistes i el partit de Ballart s'han menjat els comuns, així com també la CUP.
A Badalona s'ha fet evident, de nou, el lideratge de Xavier García Albiol, que ha assolit 11 regidors, tot i que també s'han incrementat els suports a Guanyem Badalona, candidatura d'unitat encapçalada per Dolors Sabater, passant de cinc regidors a set. A la tercera ciutat més gran de Catalunya, el PSC ha augmentat la força, esdevenint la clau del govern al municipi, de la mateixa manera que ho havia estat fins ara. L'altra ciutat on el PP ha triomfat és Castelldefels, malgrat que els socialistes -que en la darrera legislatura van pactar amb els comuns per destronar els populars- també han aconseguit millorar els resultats.
A Sant Vicenç dels Horts, ciutat d'Oriol Junqueras, els socialistes han irromput i han aconseguit quedar per davant de la coalició d'ERC, malgrat empatar en nombre de regidors. El manteniment de tres regidors per a Ciutadans podria fer decantar la balança en favor dels unionistes. També ha aplegat un gran nombre de vots socialistes Cerdanyola del Vallès, on el PSC ha guanyat nou regidors.
Lleida i Tarragona, frec a frec
El PSC es manté en el liderat de Tarragona, tot i que podria perdre el govern local arran de pactes postelectorals d'un independentisme unit. Dels nou regidors que tenia, finalment s'ha quedat amb set, i una de les grans sorpreses de la nit ha estat ERC, que ha passat de quatre a set i ha assolit l'empat. Per altra banda, el PP ha perdut la meitat de força, quedant amb dos regidors, el mateix nombre que la CUP.
A Lleida, en canvi, les primeres eleccions sense Àngel Ros han penaltizat els socialistes, que han perdut un regidor, i s'han col·locat per darrere dels republicans, que finalment els han superat, duplicant els resultats dels anteriors comicis. La deriva del vot útil ha fet perdre la força que fins el moment tenia la CUP, que desapareix de l'arc municipal. Tant el Comú de Lleida com el PP s'han mantingut a la capital del Segrià.
L'independentisme d'ERC roba les alcaldies a JxCat
Alcaldies històricament convergents se les han hagut de veure amb els republicans. És el cas de centenars de municipis petits, que s'han fet a mans d'ERC al territori. JxCat i Valentí Junyent no ha pogut resistir a Manresa, on els republicans han guanyat per 11 vots de diferència i tornaran a governar aquest ajuntament vuitanta anys després. Allà, el PSC també ha superat per vots la CUP, i ha aconseguit situar-se com a tercera força.
A Igualada -amb Marc Castells al capdavant- o Sant Cugat del Vallès -amb Carmela Fortuny- s'ha mantingut el control per part de JxCat, tot i que arreu han perdut força de vot. A Sant Cugat, de fet, per primera vegada a la història seria possible un govern d'esquerres en coalició entre el ERC, el PSC i la CUP.
A Girona, feu de Carles Puigdemont, JxCat s'ha mantingut amb 10 regidors. La confluència d'esquerres Guanyem -liderada per Lluc Salellas- no ha aconseguit desbancar Marta Madrenas, tot i que la sorpresa l'ha facilitat el PSC, que amb sis regidors, s'ha col·locat com a tercera força a l'ajuntament, engolint els dos regidors del PP, que s'ha quedat sense representació.
Altres casos paradigmàtics de l'independentisme són els que s'han produït a Berga o a Argentona. A la capital del Berguedà, la CUP s'ha col·locat només a un regidor de la majoria absoluta, passant de sis a vuit regidors, a dos de JxCat. A Berga, l'independentisme ha derivat el vot d'ERC cap a la CUP, una situació que també ha fet perdre un regidor als republicans. A Argentona, per altra banda, la CUP tindrà capacitat de mantenir l'alcaldia sota les sigles d'Unitat, i a Celrà ha ratificat i ampliat la majoria absoluta.
Catalunya es tenyeix de groc
El mapa de Catalunya canvia respecte del 2015, quan havia predominat el color blau de CiU. Llavors, la federació nacionalista va aconseguir el 21,49% dels vots -ara un 15,3%-, seguit pel PSC, amb un 17.06%, que en aquests comicis augmenta el percentatge de vots fins al 22%. La campanada, però, l'ha donat ERC, que el 2015 va tenir un 16,39% i ara supera el 23%.
El 2015, els resultats es van traduir amb 3.333 regidors per CiU en el conjunt del territori català, 2.384 regidors d'ERC -va quedar en tercer lloc en vots-, 1.278 regidors per al PSC, 372 regidos cupaires, 358 d'ICV-EUiA, 214 regidors del PP, 176 regidors de Ciutadans, i 109 regidors independents. Ara les tornes canvien entre els republicans i els de Puigdemont.