19
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
12:26h
L'Ajuntament de Girona retirarà les 112 plaques franquistes que hi ha en les façanes d'arreu de la ciutat. "La simbologia franquista no té cabuda en una ciutat oberta i compromesa amb els valors de la democràcia i el republicanisme com és Girona", ha afirmat aquest dimecres al matí l'alcalde. Salellas també ha subratllat que el consistori vol "garantir un espai públic lliure de missatges d'odi" i de "símbols feixistes". Per aconseguir-ho, el consistori es posarà en contacte amb tots els propietaris dels immobles i edificis per recordar-los que, en compliment de la llei de memòria històrica, s'ha de treure tota aquella simbologia que sigui "explícitament falangista". Si no ho fan per ells mateixos, l'ajuntament també ha avançat que actuarà de manera subsidiària.
Segons l'inventari sobre simbologia franquista a Girona encara hi ha 112 plaques franquistes. El barri que encapçala la llista és Vila-roja, amb plaques en 32 façanes. Aquesta barriada de la ciutat va viure un creixement urbanístic a partir del 1954, sobretot a base d'habitatges humils. Una xifra simptomàtica, atès que fa dècades que el barri reclama una reestructuració i modernització urbanística que millori les condicions socials del veïnat. Completen el podi Can Gibert del Pla i l'Eixample Nord, empatats a 17 plaques per barri, seguida de prop per Santa Eugènia, amb 16 elements. La llista es completa amb l'Eixample Sud (12): el Carme, Sant Ponç i Taialà (3 a cadascun); el Pont Major i la Creueta (2 a cadascun) i una placa als barris de Font de la Pólvora, Germans Sàbat, el Mercadal, Montilivi i Pedret.
La retirada es farà efectiva després que, ara fa tres anys, l'Ajuntament de Girona fes un inventari de les plaques franquistes presents a la ciutat i que es troben en propietats privades. El consistori va poder indexar els símbols gràcies a l'accés a l'inventari de simbologia franquista obtingut del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya de l’any 2009 i 2010. Se'n van localitzar 112: D'aquestes, n'hi ha 79 en façanes de blocs de pisos. Les 33 plaques restants estan en cases situades en filera. El 2020, tota la simbologia anotada es va documentar amb fotografies per situar-ne la ubicació exacta.
La mesura està impulsada conjuntament pel tripartit Guanyem-Junts-ERC, però era una demanda que s'arrossegava des de la darrera legislatura, des que el 2020 es va fer l'inventari. En aquell moment van ser els republicans qui van reclamar a l'alcaldessa de Junts,Marta Madrenas que es comprometés a la retirada i calendaritzés el procés. Tres anys més tard, Salellas ha recollit l'encàrrec i ha avisat que l'ajuntament actuarà de manera subsidiària si la propietat no col·labora, a qui se li cobraria la gestió a través d'un recàrrec.
El juliol del 2017 Girona va assolir el compromís de ser una ciutat lliure de símbols de la dictadura franquista. El ple municipal va aprovar per unanimitat una moció de la CUP-Crida per Girona i de l’Assemblea de Joves del Gironès contra la presència de símbols franquistes a la ciutat. En concret el text aprovat disposava iniciar un pla d'actuació per retirar de manera immediata tant la simbologia com la nomenclatura franquista de la via pública.
Segons l'inventari sobre simbologia franquista a Girona encara hi ha 112 plaques franquistes. El barri que encapçala la llista és Vila-roja, amb plaques en 32 façanes. Aquesta barriada de la ciutat va viure un creixement urbanístic a partir del 1954, sobretot a base d'habitatges humils. Una xifra simptomàtica, atès que fa dècades que el barri reclama una reestructuració i modernització urbanística que millori les condicions socials del veïnat. Completen el podi Can Gibert del Pla i l'Eixample Nord, empatats a 17 plaques per barri, seguida de prop per Santa Eugènia, amb 16 elements. La llista es completa amb l'Eixample Sud (12): el Carme, Sant Ponç i Taialà (3 a cadascun); el Pont Major i la Creueta (2 a cadascun) i una placa als barris de Font de la Pólvora, Germans Sàbat, el Mercadal, Montilivi i Pedret.
La retirada es farà efectiva després que, ara fa tres anys, l'Ajuntament de Girona fes un inventari de les plaques franquistes presents a la ciutat i que es troben en propietats privades. El consistori va poder indexar els símbols gràcies a l'accés a l'inventari de simbologia franquista obtingut del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya de l’any 2009 i 2010. Se'n van localitzar 112: D'aquestes, n'hi ha 79 en façanes de blocs de pisos. Les 33 plaques restants estan en cases situades en filera. El 2020, tota la simbologia anotada es va documentar amb fotografies per situar-ne la ubicació exacta.
La mesura està impulsada conjuntament pel tripartit Guanyem-Junts-ERC, però era una demanda que s'arrossegava des de la darrera legislatura, des que el 2020 es va fer l'inventari. En aquell moment van ser els republicans qui van reclamar a l'alcaldessa de Junts,Marta Madrenas que es comprometés a la retirada i calendaritzés el procés. Tres anys més tard, Salellas ha recollit l'encàrrec i ha avisat que l'ajuntament actuarà de manera subsidiària si la propietat no col·labora, a qui se li cobraria la gestió a través d'un recàrrec.
Girona, en peu de guerra contra els símbols i els noms franquistes de la ciutat
Més enllà de les 112 plaques, durant els darrers cinc anys Girona ha fet diverses actuacions per erradicar la presència de simbologia franquista dels espais públics de la ciutat. El setembre del 2018 el consistori va fer efectiva la retirada de les àligues feixistes al Pont de l'Aigua, un dels símbols més emblemàtics, en cooperació amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter.El juliol del 2017 Girona va assolir el compromís de ser una ciutat lliure de símbols de la dictadura franquista. El ple municipal va aprovar per unanimitat una moció de la CUP-Crida per Girona i de l’Assemblea de Joves del Gironès contra la presència de símbols franquistes a la ciutat. En concret el text aprovat disposava iniciar un pla d'actuació per retirar de manera immediata tant la simbologia com la nomenclatura franquista de la via pública.