L'Audiència de Barcelona ha ordenat obrir judici contra un funcionari de Quatre Camins acusat de deixar morir un pres gironí. Els fets van tenir lloc el maig del 2009, quan l'intern es trobava en una cel·la de l'infermeria després de patir una crisi d'ansietat. Des d'allà, el pres va demanar ajuda al funcionari perquè es trobava malament i no podia dormir, però el treballador -segons recull la interlocutòria de l'Audiència- li va dir que no faria venir el metge per això. Poc després, el pres va mig embogir, es va començar a empassar coses i, fins i tot, es va calar foc. Ara l'Audiència estima part d'un recurs interposat per la seva família i ordena portar a judici el funcionari per denegació d'auxili.
Els fets que acabaran en judici contra el funcionari van tenir lloc la matinada del 29 de maig del 2009. El pres, Carlos Hervás, passava la nit en una de les cel·les de la infermeria de Quatre Camins, on també dormien dos interns més. Havia patit una crisi d'ansietat el dia anterior i, després que se'l traslladés a la infermeria i rebés la visita d'un psiquiatra, es va decidir mantenir-lo ingressat.
Aleshores, Hervás tenia 33 anys i en complia una condemna de catorze per un delicte d'homicidi i una temptativa d'homicidi. El juliol del 2003, havia matat una interna del centre de desintoxicació Canaan de Banyoles i havia malferit a ganivetades una de les monitores de l'equipament.
Segons recull la interlocutòria de l'Audiència de Barcelona, pels voltants de la una de la matinada d'aquell 29 de maig, el condemnat va parlar per l'intèrfon amb el funcionari que hi havia de guàrdia a la infermeria de Quatre Camins. Hervás li va dir que "es trobava malament i no podia dormir" i el treballador -sempre segons el relat judicial- li va respondre "que es tranquil·litzés i que no cridaria el metge per això".
Poc després, el pres va mig embogir, va començar a moure's d'una banda a l'altra de la cel·la i a empassar-se objectes. Els altres dos interns que dormien amb ell a la cel·la, com que no el podien contenir, "van trucar repetides vegades al funcionari a través de l'intèrfon, però ningú els va atendre", recull la interlocutòria.
No va ser fins a tres quarts de quatre de la matinada quan el funcionari, Emilio José P.R., va respondre. Aleshores, a més de la trucada, també va sonar l'alarma d'incendis, perquè el condemnat s'havia calat foc.
L'Audiència de Barcelona recull que es va formar un "rebombori considerable" al centre penitenciari. Fins a la cel·la de la infermeria hi van anar el metge de guàrdia i diversos funcionaris, però quan hi van arribar Hervás ja era mort. Tots els intents per intentar reanimar-lo van ser en va.
Una cullera i un plàstic a l'estómac
L'autòpsia que es va fer al cadàver va concloure que l'intern havia mort per asfíxia. De fet, a la boca hi tenia un plàstic (de 50 x 50 centímetres) que li tapava les vies aèries, i al seu estómac se li va trobar "una cullera sopera de plàstic de 18 centímetres de longitud", segons recull l'Audiència de Barcelona.
Els fets van anar a parar a mans d'un jutjat de Granollers, que en primera instància va decretar el sobreseïment provisional de les actuacions, perquè va considerar que no hi havia motius per imputar al funcionari de Quatre Camins per un delicte d'omissió del deure de socors.
La família del pres, però, va recórrer la decisió i ara l'Audiència de Barcelona els ha donat parcialment la raó. La interlocutòria de la Secció Sisena de l'Audiència, de la qual ha estat ponent la magistrada Magdalena Jiménez, revoca la decisió del jutjat de Granollers i ordena que la instrucció de la causa penal segueixi el seu curs i l'afer arribi a judici.
L'Audiència de Barcelona conclou que hi ha "indicis" per considerar que Emilio José P.R. podria haver comès un delicte d'omissió del deure de socors. A més, la resolució també rebutja els arguments en què es va basar el jutjat de Granollers per ordenar que s'arxivés el cas (en concret, les contradiccions en les declaracions que van fer els altres presos durant la instrucció).
Segons ressalta la interlocutòria, ha de ser "durant l'acte del judici" quan es valorin aquestes contradiccions, i no abans. Per això, l'Audiència conclou que l'imputat haurà de respondre davant d'un tribunal del delicte d'omissió del deure de socors de què se l'acusa.
