El treball es divideix en tres apartats: el primer, de Judit Pujadó, se centra en "Els refugis antiaeris gironins"; el segon, de Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet, és un estudi sobre "El refugi antiaeri de la Casa Nova d’en Traver" del Pla de l’Estany; i el tercer, és un text escrit per Carles Rahola i publicat a L’Autonomista el 8 de febrer de 1938, sobre el refugi que l’Ajuntament de Girona va construir al Jardí de la Infància.
Els autors ens ofereixen una doble panoràmica sobre aquest tema: històrica i humana. Enguany es commemoren els 70 anys del final de la Guerra Civil i, a les comarques gironines, encara hi queden refugis antiaeris.
Aquestes estructures subterrànies van representar per a la ciutadania un bon sistema de defensa activa davant els bombardeigs. El dossier enumera tots els refugis que existeixen actualment i n’explica les seves característiques. A més, el dossier també té la particularitat d’exposar dues experiències vitals de dos supervivents de la Guerra Civil, gràcies als refugis.
Altres temes. El número 254 de la Revista de Girona també inclou diferents apunts relacionats amb l’actualitat cultural i social de les comarques gironines, una entrevista a Joan Surroca, un reportatge on es plantegen els secrets dels esperits i diferents temes d’història que abracen la realitat gironina.
Record a gironins oblidats. En els últims números, la revista ha volgut recordar "uns quants avantpassats reconeguts, però relegats a l’oblit massa de pressa amb el pas implacable del temps", com l’arquitecte Josep Claret, l’escultor Piculives, l’escriptor Manuel Brunet o el compositor i pedagog Joan Carreras. En aquest darrer número, la Revista de Girona hi ha afegit el polític Joaquim de Camps i Arboix, l’escriptor Josep Maria Capdevila, el creador modernista Sadurní Brunet i el conservador de l’art gironí, Joan Subias.
