La sentència indica que el nen va ser ingressat al servei d'Urgències de l'hospital el 28 de març del 1998, i que quant se li va aplicar un sèrum per via intravenosa, el lÃquid va sortir del seu conducte normal i li va provocar greus lesions i seqüeles. El tribunal destaca que el personal sanitari no va fer un correcte seguiment de l'aplicació del sèrum tenint en compte l'edat del pacient, set mesos.
La sentència destaca que es van seguir diligències prèvies al recurs en el Jutjat d'Instrucció número 1 de Girona, on van declarar els implicats com a testimonis, a més de tenir la història clÃnica del nadó i els informes forenses. Segons aquestes informacions, el pacient va rebre un tractament correcte, una rehidratació endovenosa, tot i que mentre rebia el sèrum, un parell de dies després, es va produir aquesta extravasació que li va provocar les lesions i posteriors seqüeles.
L'informe mèdic destaca que aquesta extravasació del sèrum pot ser aplicable a una manca de perÃcia de la tècnica de canalització de la via per part del personal sanitari aixà com als moviments d'un nen de set mesos. En tots dos casos es constata que va haver-hi una 'deficità ria actuació' sanità ria perquè no es va fer el seguiment correcte del pacient, ja que l'extravasació va tenir una duració temporal superior a les tres hores.
El TSJC considera que aquesta assistència a l'hospital va ser 'anormal' ja que no va haver-hi un seguiment adequat de la canalització de la via tenint en compte l'edat del pacient, i per tant necessitava 'un control especial'. A més es destaca que l'extravasació va durar hores sense que ningú se n'adonés, cosa que fa concloure manca d'atenció al nadó i per tant una mala actuació del personal sanitari.
El menor va estar 34 dies a l'hospital i 1.800 dies per a recuperar-se de les lesions i li han quedat nombroses cicatrius com a seqüeles a més d'una discapacitat psicoanÃmica que condiciona mÃnimament la seva autoestima personal
