El Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Palamós han presentat aquest dissabte la nova senyalització del parvulari republicà de la localitat baixempordanesa i la seva integració a la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya. El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha assegurat que així 'preservem els valors que sustenten el nostre sistema de llibertats actual' i que el patrimoni memorial és 'molt més que trinxeres i búnquers', també són els 'valors de llibertat, justícia, pau i lluita per la democràcia'.

Per Boada, la recuperació del parvulari 'ens recorda que la democràcia i l'autogovern actuals tenen un precedent directe en la Segona República', que va fer una 'aposta decidida per l'educació pública, laica i de qualitat' i 'una aposta profunda per millorar el benestar de la ciutadania, especialment d'aquella amb menys recursos, mitjançant la creació de serveis públics bàsics'.

El secretari General d'Interior també s'ha referit al projecte 'Palamós i Sant Joan, abans durant i després de la Guerra Civil', que impulsa l'Ajuntament amb el suport del Memorial Democràtic. El projecte consisteix en la rehabilitació i adequació dels elements de defensa del municipi utilitzats durant la Guerra Civil. El consistori compta amb l'ajut de 83.400 euros de la Generalitat.

El projecte d'obres de l'escola -que naixia amb l'objectiu de ser 'laica', 'igualitària' i 'universal'- s'encarregà a l'aparellador palamosí Joan Reig Albosa, que plantejà un edifici de planta baixa i pis amb un esquema funcional, que reunia les condicions indispensables de comoditat i higiene. Al setembre de 1936 s'estava treballant en l'adequació de locals per als pàrvuls en edificis incautats i, a inicis de 1937, van entrar en funcionament els primers espais habilitats, a l'Esbarjo Popular i al local cedit per J. Palet, al passeig del Mar de Palamós.

Mentrestant, el desembre de 1936 ja s'havia començat la construcció del nou parvulari, adjudicat al Servei Socialitzat del Ram de la Construcció de Palamós. Les obres van costar més de 53.000 pessetes, van acabar l'octubre de 1937 i pel desembre el centre va entrar en servei. Malauradament, el parvulari va estar obert pocs mesos en resultar afectat per la intensificació dels bombardejos durant el 1938.

Aquest parvulari, que posteriorment va acollir l'antiga seu de la biblioteca municipal, és un dels pocs edificis construïts en època republicana que encara es conserven al municipi.