Limnos té instal·lats 30 punts de control arreu de l'estany. Al febrer va trobar rastres de llúdriga en nou d'aquests punts (excrements o petjades), a finals d'abril n'eren cinc i ja al juliol només han trobat dos rastres d'excrements secs de fa setmanes. Per Limnos, les causes d'aquest desaparició són diverses però asseguren que les molèsties de les activitats turístiques i esportives que es fan a l'estany hi tenen a veure.
Limnos es dedica des del 2008 a fer controls de la llúdriga. Ho fa a través de dos mecanismes. Per una banda, té punts de control al voltant de l'estany on va a comprovar si hi ha petjades o excrements de l'animal, fet que serveix per demostrar que la llúdriga continua a l'estany. Per altra banda, també al mes de juny, gràcies al voluntariat, es fan censos visuals. Una dotzena de persones es situa a miradors i passeres dues hores al vespre i una i mitja a l'alba per observar en silenci si la llúdriga passa per allà a menjar o caçar. Aquest mes de juny cap dels voluntaris en va veure i tampoc s'han trobat rastres recents als punts de control.
El perquè d'aquesta desaparició s'explica per vàries causes. El coordinador del voluntariat de Limnos, Carles Feo, ha detallat que a l'estany hi ha menjar de sobres per aquests animals, que s'alimenten a base de peix i, ocasionalment, crancs americans i alguna granota. Ara bé, pot ser que els exemplars que fins ara s'havien vist (dos llúdrigues havien estat observades l'any 2008) fossin joves i només estiguessin a l'estany explorant la zona per, més endavant, anar-hi a criar. D'altra banda però, els ecologistes també temen que les activitats esportives i turístiques que es fan a l'estany siguin una molèstia pels animals i que, per això, hagin decidit marxar. 'No volem culpar ningú però sí que demanem un major control de les activitats que aquí es fan', ha demanat Feo.
'La llúdriga és un indicador de qualitat ambiental', ha remarcat el coordinador de voluntariat de Limnos que ha explicat que si hi ha llúdrigues a un estany com el de Banyoles és sinònim de què les 'aigües són netes, que hi ha peix i que hi ha bon hàbitat per criar'. 'És una espècie bandera que explica que un espai natural està ben conservat i amb alts valors naturals i ecològics', ha defensat Feo.
Per això, des de Limnos demanen hi hagi una regulació d'usos de l'estany i que es controli més què s'hi pot fer i com s'ha de fer. 'Les zones de bany haurien d'estar més controlades i també les activitats aquàtiques', ha remarcat Feo. Per l'entitat ecologista, la millor figura per protegir les llúdrigues seria que l'estany fos declarat parc natural i no només espai d'interès natural com ho és ara. Això significaria que els gestors de l'estany tindrien més recursos i es podria tenir millor cura de l'hàbitat, ha defensat Feo.
'Per nosaltres la situació ideal seria que d'aquí a una anys es veiessin llúdrigues jugant per les vores de l'estany i els turistes en poguessin gaudir, perquè és un animal molt simpàtic', ha desitjat.
Recuperar la tortuga d'estany
D'altra banda, Limnos –que compta amb 120 socis- vol treballar també per recuperar la tortuga d'estany. Segons ha explicat Feo, darrerament proliferen les tortugues americanes o de florida a l'estany, una espècies invasora que fa mal a la tortuga originària de l'estany. Aquestes són tortugues que la gent compra a botigues d'animals i, més tard, deixa anar a l'estany.
Segons ha detallat Feo, aquestes espècies són competidores amb les tortugues d'estany pel que fa als llocs on van a parar el sol i perquè mengen el mateix i, a més, les de florida són més agressives i millors reproductores. 'Realment és un problema ecològic perquè no només afecta les altres tortugues sinó altres amfibis', ha alertat.
