Transcriure escriptures notarials del segle XVIII amb IA: la UdG crea el projecte Arxiversa

L'objectiu és posar a disposició pública més de 100.000 pàgines i 140.000 referències de les comarques gironines

Lloms d'alguns dels llibres d'ofici d'hipoteques del segle XVIII de les comarques gironines
Lloms d'alguns dels llibres d'ofici d'hipoteques del segle XVIII de les comarques gironines | Cedida a l'ACN per la Universitat de Girona
Redacció
19 de juliol de 2024, 17:27

El Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona (UdG) ha creat el projecte Arxiversa per transcriure escriptures notarials del segle XVIII amb intel·ligència artificial i posar-les a disposició pública. Amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de Girona i l'Associació d'Història Rural, se centra en els llibres de l'Ofici d'Hipoteques de Girona escrits entre 1768 i 1805 i posa a l'abast més de 100.000 pàgines i 140.000 referències d'escriptures publicades a l'Alt i el Baix Empordà, Gironès, Selva i Maresme.

Això és rellevant perquè els notaris acostumaven a enregistrar totes les escriptures que contenien alguna garantia o hipoteca general, com capítols matrimonials, compravendes, inventaris de béns, censals i testaments. "La transcripció automàtica dels manuscrits equival a la feina que haurien hagut de fer sis estudiants, quinze hores per setmana cadascun durant 25 anys", explica el professor de la UdG Enric Saguer, que coordina el projecte amb Rosa Congost (UdG), en un equip integrat també per Ricard Garcia Orallo (UB), Rosa Ros (UdG) i Lluís Serrano (UdG).

El projecte ja ha rebut dos ajuts del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, un altre de la fundació del BBVA i acaba de rebre'n un de la Xarxa Vives d'Universitats. La pàgina web permet accedir a les transcripcions d'aquest fons. A canvi de fer-hi les consultes que un vulgui, es demana la col·laboració dels usuaris en la millora de les transcripcions.

La plataforma pot ser d'interès per a aquells que fan recerca local, per als qui reconstrueixen genealogies i patrimonis familiars o per als qui investiguen sobre temes específics, així com per a estudiants de batxillerat o universitaris. La part tècnica de la transcripció automàtica ha anat a càrrec del grup Pattern Recognition and Human Language Technology de la Universitat Politècnica de València (UPV).

"La idea ve de lluny, però la tecnologia no estava prou madura. Fa 7 anys que treballem amb aquest grup valencià especialitzat en la lectura de textos manuscrits, que ha participat en un projecte europeu que fa poc va treure al mercat una eina potent de transcripció i que ha entrenat un programa específic per al nostre fons documental", explica Saguer. Bona part dels textos manuscrits ja eren accessibles amb imatges a través de la web de l'Arxiu Històric de Girona, però no la seva transcripció.