Clara Martínez Clavell és l'ànima dels Vermuts Literaris que, un cop al mes, es fan al restaurant Tarambana de Cardedeu. Fa anys que aquesta filla del poble de Marata, a les Franqueses, està vinculada amb la literatura i les arts escèniques. Periodista de formació, actualment és la cap de públics i comunicació del Teatre Auditori de Granollers. A Cardedeu se la coneix per haver creat una trobada que gaudeix d'un gran èxit de convocatòria i per on ja han passat 85 escriptors i escriptores per presentar les seves novetats editorials. També forma part del projecte De puño y letra, en el qual ha produït una vintena d'entrevistes a escriptores espanyoles traduïdes a l’anglès.
Els Vermuts Literaris ja han arribat a la novena edició. Com va sorgir aquesta idea?
La primavera de 2016 vaig fer tres presentacions de llibres al restaurant Tarambana de Cardedeu. Les feia els dijous, però no acabaven de funcionar. L’Andreu, del Tarambana, és un gestor cultural que sempre m'ha donat suport. Li vaig proposar de fer alguna activitat literària, però em va dir que no acostumaven a funcionar.
Però no va desistir...
Jo, en aquella època, anava molt a Barcelona a veure presentacions de llibres. M'encantava, per a mi era un plaer. Vaig pensar que havia de funcionar a Cardedeu. Aquell estiu vaig donar-li moltes voltes i ho vaig compartir amb l'Àngels de la Llibreria Compàs. Ella i en Rafel s'han convertit en uns grans aliats del projecte. No volia que la gent veies una presentació de llibre com una activitat massa culta. Per això vaig pensar a vincular-la amb la idea del vermut.
El vermut dels dissabtes...
Podia ser un bon moment. La paraula vermut té connotacions positives que es poden lligar amb la literatura. Vaig pensar que, sobretot en un principi, havia de portar gent mediàtica, però sense oblidar els autors joves i locals. Sempre he intentat mantenir aquests tres pilars.
Quin secret més hi ha darrere d'aquest èxit?
També fem un cartell trimestral, perquè així la gent pot guardar-se la data que l'interessa. Com que fem una presentació al mes, cada cartell anuncia tres presentacions. Sempre tenen el mateix format i la mateixa imatge. Tot això ajuda a consolidar la programació.
La resposta del públic ho avala.
De fet, vam començar a la sala petita del Tarambana, però va venir la pandèmia i quan hi va haver el desconfinament vam habilitar el menjador gran. Havíem de mantenir les distàncies i ens vam adonar que la gent estava més còmode.
Amb la pandèmia és quan Televisió de Cardedeu comença a gravar els vermuts?
Sí, és quan em van proposar de fer-ho online i així vam guanyar un públic nou. A més, tot queda enregistrat i es poden anar veient durant l’any. També estan penjats a Youtube.
"No sabia fins on arribaria, tot això, ni quant públic tindríem, ni si jo tindria energia per aguantar tant de temps"
Quin va ser el primer escriptor convidat?
L'Estel Solé. Aquell dia no m'imaginava gens ni mica que avui en dia ja arribaríem als 85 convidats. No sabia fins on arribaria, tot això, ni quant públic tindríem, ni si jo tindria energia per aguantar tant de temps. Simplement, volia veure gent al Tarambana interessada per la literatura. Havia de funcionar, perquè a Cardedeu sempre hi ha hagut un perfil de gent molt cultural.
Mirant enrere, veu algun dia que es convertís en un punt d'inflexió per a tot aquest creixement?
Hi ha hagut molts dies bons. No en sabria dir només un. A la primera edició, va ser amb en Xavier Bosch. Sempre ha estat un referent per a mi. Tot el que escriu és addictiu. Volia acabar la primera edició amb ell. Ho vaig aconseguir i va anar molt bé.
Més dies, va...
El de Jordi Évole. Aquest va ser un repte que em vaig autoimposar. Resulta que l'Évole és molt amic d’un càmara de Salvados, que viu a Cardedeu. L'Andreu del Tarambana el va trucar i li va dir que sí, que vindria. Em feia molt de respecte entrevistar-lo, perquè era el periodista que feia servir el to que més m'agradava. Estava molt nerviosa, però al final vaig estar molt contenta.
La llista no acabaria.
Com a personatge còmic em va agradar molt en Marc Giró, i com a molt especial la Txell Feixas, que va atraure moltíssima gent. Va estar més d’una hora signant llibres. Aquell dia també va venir l’actriu Àurea Márquez i va llegir fragments en veu alta. Et diria aquests dies, però és que n'hi ha molts.
Com va aconseguir noms tan mediàtics? Sobretot al principi? Ara ja ho té una mica més fàcil perquè vinguin...
Totes elles són persones que s’estimen molt el que fan. Costa que et diguin que no. La clau està en el lloc i el format dels vermuts, perquè s'hi respira cultura i producte de proximitat. Això agrada i fa que els autors s’hi sentin bé. Intento que les entrevistes siguin agradables, que els convidats se sentin còmodes. Han fet boca-orella entre ells i això m’ha ajudat.