El passat 20 de novembre, el dia en què es recorda la mort del dictador Francisco Franco, la cantant Sandra Bautista va publicar el videoclip de la seva última cançó: Y si vuelve un general. Un tema en el que hi han col·laborat molts artistes i que alerta de l'augment de l'extrema dreta a Europa i al món. En una entrevista a NacióGranollers, la jove compositora ens parla d'aquest posicionament, però també dels seus inicis en el món de la música, entre Martorelles i Sant Fost de Campsentelles.
Fa poc ha publicat el videoclip amb el tema Y si vuelve un general. D'on neix la idea?
La cançó la tenia feta des de fa mesos, però no pensava directament en el general Franco. Pensava, més aviat, en el fet que una guerra pot arribar a casa nostra, sobretot veient com està pujant l'extrema dreta Europa. També observant altres esdeveniments, com el retorn de Donald Trump o la desinformació que hi ha hagut amb la tragèdia de València. Com que els franquistes encara canten el Cara al sol, vaig voler fer una acció per contrarestar la seva impunitat. Si ells el canten, nosaltres hem de fer soroll per l'altre costat.
Hi han col·laborat més de 60 artistes...
Vaig pensar que unint forces podríem arribar a més gent. Tothom va acceptar ficar-s'hi, gent com Ismael Serrano o Pepón Nieto... Vam arribar a ser trending topic. Això sí, vaig patir una mica perquè alguns mitjans van tergiversar la història, com si alguns dels que han col·laborat fossin els líders o ideòlegs del projecte. Un cop fet, he rebut missatges d’odi i amenaces, però he jugat a futbol des de petita i ser el que és que t’insultin al camp rival.
Com recorda els seus inicis en el món de la música?
Cap als dotze anys li vaig dir a la meva mare que volia aprendre a tocar la guitarra, només perquè havia vist una noia que la tocava en una telenovel·la. És ella qui em va portar a l'Ateneu de Sant Fost de Campsentelles per fer classes de música. Allà vaig començar a tocar la guitarra i a aprendre una mica de solfeig, però el que més m'interessava era escriure cançons. Després vaig ser molt autodidacta. Durant l'últim any d'universitat em vaig especialitzar en música i vaig fer de mestre de primària. Vaig estar un curs ensenyant música a l'escola Sant Jordi de Mollet i tres més al Martinet de Ripollet. Aquesta feina ja la compaginava amb la meva carrera de cantautora.
I quan s'enlaira la seva carrera?
El 2017 vaig començar molt tímidament, però va ser sobretot al 2018, quan vaig guanyar el Sona 9, que vaig veure clar que em volia dedicar a la música. L'any següent vaig treure el meu primer disc Trapezista. Anteriorment, havia fet una maqueta que es titulava La casa de les mil olors. I ara he tret el disc Intuir el tigre.
"No m’agrada tancar-me a res i així puc fer el que vull"
Els premis l'han ajudat a donar-se a conèixer?
Són un dels motius, però intento fer coses diferents perquè la gent m'escolti. El dels premis no és un ecosistema que m’encanti, perquè al final es plantegen com una competició, i penso que això no lliga gaire amb com veig jo el món de la música. Però sí que és cert que si guanyes un premi és més fàcil programar concerts, que és el que vull realment.
Hi ha un premi que l'ha fet més coneguda, l'Andrea Parodi...
Sí, no m’esperava una resposta tan unànime dels mitjans de comunicació. Em va agradar, perquè penso que la indústria de la música i els mitjans de comunicació, a vegades, donen més prioritat a certs estils, i als números, i no tant a la qualitat de les propostes. El fet és que em va agradar que, de cop i volta, posessin la mirada en la meva feina. El premi també consisteix en una gira de concerts per Itàlia i això és el que més il·lusió em fa. Els diners del concurs els estic destinant a fer-me un estudi de gravació.
Comunicado sobre “Y si vuelve un general” pic.twitter.com/5PfqBvva0R
— Sandra Bautista (@_bautistasandra) November 22, 2024
Com definiria el seu estil?
Faig pop-folk amb aires llatinoamericans i tocs de jazz. Sobretot és cançó d’autor vestida de 'World Music'. No m’agrada tancar-me a res i així puc fer el que vull.
El mateix passa amb les llengües... canta en català, en castellà i en portuguès.
Des del principi m’ha agradat aquesta idea d’expandir-me i enriquir les composicions. Cada idioma té la seva sonoritat i la seva particularitat. Sempre he cantat en català i en castellà perquè no em volia encasellar. A vegades sembla que si ets d’aquí s’espera que ho facis tot en català, però no m’agrada tancar-me. Tinc pendent de fer alguna coseta en italià, arran del premi Andrea Parodi.