Ja de ben jove apuntava maneres. La seva passió per la meteorologia i la seva forma d'explicar-la cridaven l'atenció. Aquest veí de la Garriga pronostica els canvis de temps a RAC1 des de l'any 2018, a més de ser l'autor del pòdcast Racons de Catalunya. Graduat en Geografia i Màster en Climatologia Aplicada i Mitjans de Comunicació (UB), ha explicat a NacióGranollers d'on li ve aquesta afició pel temps i quins són els perills del canvi climàtic.
D'on li ve l'afició per la meteorologia?
A casa meva, a la Garriga, hem tingut un entorn que sempre m'ha permès estar molt en contacte amb la natura. El fet d'estar a muntanya m'ha fet trobar en situacions de canvis de temps. Sempre m'he preguntat per què estava canviant el temps. Les meves àvies, tant la paterna com la materna, han sigut persones de la terra. La meva àvia materna venia de Guissona, de la Segarra, i sempre em parlava molt de quan ella era petita i dels canvis de temps que hi havia a ponent. La meva àvia paterna, de la Garriga, m'explicava que quan estava tapat cap a Sant Feliu de Codines i els cingles de Bertí, acostumaven a baixar els ruixats cap al poble. Potser per això se'm va despertar l'interès. També pel fet de fer muntanya amb els pares des de ben petit, això també hi ha tingut molt a veure.
Què té la informació meteorològica que genera tant interès?
Catalunya és un país molt aficionat a la meteorologia. Tenim un país que és molt ric climàticament parlant, paisatgísticament parlant, això fa que en pocs quilòmetres et trobis un contrast molt marcat. Això és el que ha fet explicar els canvis de temps al llarg de la història. Hem fet un país molt arrelat a la terra, a la gent de pagès, a l'agricultura d'on han vingut els nostres aliments. Això ha fet que hàgim depès molt de la meteorologia, els canvis del temps han afectat molt la producció. Potser això és el que sempre fa que n'estiguem molt pendents.
"A Catalunya la diversitat climàtica és molt gran: és el que potser ha fet que la meteorologia generi tant interès"
Per una qüestió pràctica...
Al final, el nostre dia a dia en depèn, ens agradi més o menys el temps, que hi hagi menys afició o més. Hem de saber què hem de fer per sortir de casa, què ens hem de posar, si hem d'agafar el paraigua, si hem d'agafar el cotxe per portar la canalla a l'escola... Poc o molt ens afecta. A més a Catalunya la diversitat climàtica és molt gran: és el que potser ha fet que aquesta informació generi tant interès.
Quines particularitats té Catalunya que la facin interessant des d'un punt de vista climàtic?
Ens trobem a mig camí de les latituds tropicals del nord de l'Àfrica i de l'Europa continental. Quedem en aquesta zona de contacte, que és el Mediterrani, a uns 35-40 graus de latitud nord. Tot això el que fa és que estiguem afavorits per masses d'aire més fredes que ens arriben del nord d'Europa, però també que a l'estiu tinguem l'arribada d'aires més africans. Tenim una barreja de climes. A més Catalunya és un país de muntanyes, que el que fan és condicionar molt el tipus de temps que tenim en una vall o en una altra. La cara nord del Pirineu, per exemple, està afavorida pels vents més humits de l'Atlàntic. El fred i la humitat que arriben del nord han de travessar el Pirineu.
Potser per això al fred li costa d'arribar...
Tenim el fred força lluny, a Rússia, on hi ha el gran magatzem d'aire fred del pol nord. D'allà ens arriba, de tant en tant, alguna fredorada. Però pel sud cada cop estem més influenciats per l'escalfament global. Són aquests patrons de vent del sud que es van repetint als estius i que ens arriben des del nord de l'Àfrica.
És veritat que a mitjans d'aquest segle deixarem de tenir un clima mediterrani? Creu que som prou conscients del canvi climàtic?
El clima i el paisatge van canviant i canviaran més al llarg dels pròxims anys, perquè durant les dècades que venen s'espera que la temperatura continuï pujant. Les precipitacions, a final d'any, potser no varien tant, però la pluja cada cop és més irregular. Tenim períodes més secs, després tenim una ploguda important, tornem a passar per un període més sec. Aquesta variabilitat es manté. Tindrem sequeres, però de tant en tant també tindrem algun període humit. El que passa és que s'està veient una tendència a disminuir precipitació al llarg de les dècades vinents, sobretot al nord-est de Catalunya, el que és el Pirineu i les comarques entre Girona i Barcelona.
Això què pot comportar?
Pot fer que certes zones del país, com l'interior de l'Ebre o el Pla de Lleida, cada cop s'assemblin més al sud d'Espanya, on hi ha un clima una mica més àrid. Notem un canvi en les espècies de vegetació, que podrà afectar fins i tot el Pirineu. L'escalfament global provoca que espècies, que fins ara vivien perfectament perquè les condicions d'humitat i de temperatura ho permetien, ara estiguin més estressades. Els nostres boscos pateixen més aquest estrès hídric: hi ha menys humitat, puja més la temperatura, i algunes espècies acaben col·lapsant.
Canviarà el paisatge?
Pot haver-hi una substitució, ens hem d'adaptar i hem d'ajudar el paisatge a què canviï amb aquestes condicions. Ens hem d'anar mentalitzant, està canviant el nostre clima i està canviant el nostre paisatge. La clau passa per les escoles, pels petits, per ser conscients de les dades, que la temperatura no està augmentant perquè sí, que en som els principals culpables. Cal reduir al màxim possible les emissions de gasos d'efecte hivernacle i hem d'intentar buscar la manera de fer accions des de casa que siguin més sostenibles. El que hem de fer és pressionar els governs, votant partits que creguin en aquest canvi climàtic, que respectin el medi ambient, que hi contribueixin.
"Un mar més calent significa que hi ha més energia, més evaporació perquè els núvols puguin créixer amb més força"
Tindrem més episodis meteorològics extrems, com diuen els experts?
Sí. De tant en tant tenim tempestes molt fortes, perquè quan puja la temperatura el que fa és que hi hagi un augment del gradient tèrmic, la diferència que hi ha de temperatura entre la superfície fins a la base del núvol és més alta. Un mar més calent al final significa que hi ha més energia, més evaporació perquè els núvols puguin créixer amb més força, i que quan tenim aire fred en altura aquest contrast provoqui pluges de més intensitat. Això passa amb aquest caràcter més torrencial que té la pluja al final de l'estiu. Tenim un clima que s'està tropicalitzant una mica, tenim una Catalunya on està canviant la manera de ploure.
Tenim una pluja més concentrada...
Tenim fenòmens de temps més extrem, amb més vent, perquè hi ha més energia, al final la temperatura propicia més energia al medi ambient, a l'atmosfera. Jo crec que hi ha una necessitat d'adaptació, hem de ser menys vulnerables a aquests canvis. Per fer front a aquests episodis de temps més extrem cal implantar mesures de prevenció, anar coordinats com fem amb el Servei Meteorològic de Catalunya, fer molt cas dels avisos de protecció civil, preparar el territori. Si tenim una zona que és més càlida, doncs haurem d'adaptar els habitatges, ajudar la gent amb pocs recursos que no s'hi pot adaptar... Sí que és veritat que al llarg dels anys vinents ens podem anar trobant més situacions meteorològiques extremes i cal que estiguem preparats i que ens adaptem.