El passat mes d'octubre es va jubilar Jordi Galí, un conegut rajoler tant del Vallès Oriental com del Vallès Occidental. Amb la seva retirada s'ha posat el punt final a una dinastia de quatre generacions de rajolers artesanals. El seu besavi, Mariano Galí, va ser el primer a treballar el fang per fer-ne rajols i teules. Després va venir el seu avi Domingo Galí i el seu pare Amador Galí. El fill de Jordi Galí, que hagués estat la cinquena generació, ja no ha continuat el negoci.
La bòbila de Sentmenat, on feien les rajoles, és tancada des de finals de l'any passat. Jordi Galí, de 67 anys, explica a NacióGranollers que el seu fill no ha volgut continuar amb el negoci. "És un ofici molt dur", admet mentre n'enumera els mals: "Estem plens d'hèrnies discals, portem pròtesis de maluc, tenim molt desgast dels ossos". El motiu d'això està en les grans quantitats de pes que acaben carregant.
"D'aquí costa trobar gent, mentre que a altres països estan acostumats a treballar més dur que nosaltres"
Cada dia un rajoler artesanal pot fer unes 650 peces i cadascuna pesa entre 12 i 15 quilos. Això quan el fang encara no està sec del tot. "Acumules pes durant tot el dia, com els pagesos", explica Galí. De fet, fa anys la feina fins i tot era més dura: "Abans es garbellava per fer terra fina i el fang es portava a pales". Per sort "ara s'utilitza maquinària per pastar el fang i per transportar-lo". "Continua sent dur, però és més descansat", diu.
Sobre el futur de l'ofici, Jordi Galí explica que "els rajolers cada cop són més grans". Les noves generacions prefereixen altres feines i sovint és la "gent estrangera" la que continua amb aquests negocis. "D'aquí costa trobar gent, mentre que a altres països estan acostumats a treballar més dur que nosaltres", assegura Galí.
Pel que fa a la fabricació de rajoles amb màquines, Galí explica la peça artesanal sempre serà necessària, per exemple, per la reforma de cases antigues. "La màquina fa rajoles perfectes, però la qualitat és diferent. A les cases velles s'han de posar rajoles artesanals", reflexiona. El negoci sempre ha anat molt lligat a les pujades i baixades del sector de la construcció. "El 2007 vam patir", diu, però el cert és que sempre s'ha tractat d'un ofici rendible.
Els reis de la Festa Major de Granollers
L'ofici de rajoler està molt lligat a la Festa Major de Granollers. Des de principis dels anys 80, amb el naixement de les colles de Blancs i Blaus, la capital vallesana organitza un concurs de rajolers que se celebra l'últim diumenge de la festa. Una prova que enfronta el rajoler de cada colla per saber qui és capaç de fer més peces de fang, tot plegat emmirallant-se en un antic relat que ja descriu un repte similar que va tenir lloc a la ciutat al segle XIX.
El pare d'en Jordi Galí, l'Amador Galí, va ser el primer rajoler de la colla dels Blancs l'estiu de l'any 1983. Fins i tot hi ha un gegant de la ciutat amb el rostre de l'Amador, igual que hi ha el gegant del primer rajoler blau, en Biscarri. Jordi Galí va substituir el seu pare com a rajoler de la colla blanca, quan l'Amador es va jubilar. Ja fa uns anys que en Jordi també va deixar de ser el rajoler dels blancs, paper que ara s'encarrega de fer el seu germà David Galí, tot i que ell ja no exerceix l'ofici.
La consideració que la capital del Vallès Oriental té pels rajolers enorgulleix a la família Galí, tot i que en Jordi explica amb un somriure que "no tenia gaires clients de Granollers". Això sí, quan ha participat en fires arreu del país "sempre hi havia un blau que em coneixia", diu. La Festa Major de Granollers és "una cosa que sempre ens ha fet il·lusió".