El 31 de maig de 1938 Granollers vivia un dels episodis més crus de la Guerra Civil en primera persona. A les 9.05 h, avions de les forces feixistes italianes van bombardejar el centre del municipi, afectant espais com la plaça de la Porxada, plena de gent que anava a buscar-hi menjar, la Fonda Europa o les escoles, en plena hora d'entrada de la canalla. 226 persones hi van perdre la vida, entre les quals 19 menors de 12 anys.

Eren uns Savoia-S 79, que havien sortit de la base de Mallorca, en aquell moment al servei de les forces nacionals, i que es disposaven a atacar, presumptament, una estació elèctrica situada a Granollers.

Els testimonis parlen de bassals de sang arreu, cadàvers repartits pel terra i molta gent ferida, que va poder ser atesa en llocs com la farmàcia Arimany en primera instància, però sobretot a l'hospital de la ciutat, on tothom es va arremangar per ajudar.

Ara, el periodista i escriptor Albert Forns reuneix el relat de 60 testimonis directes dels fets al llibre I el cel ens va caure al damunt (Edicions 62), on recull el minut en què les bombes van caure i la destrucció que van generar, però també la solidaritat i les històries personals que en van sorgir.

El projecte parteix de la campanya Contra l'oblit. Crida a la memòria del bombardeig, que es va posar en marxa al 2019. "Quan vaig començar a fer recerca em vaig trobar part de la feina feta, amb una 40a llarga de testimonis enregistrats", explica Forns, que va entrevistar 18 persones més, totes elles de molt avançada edat: "Els que tenien 10 anys quan van tenir lloc els fets, ara en tenen més de 90".

A partir de tots els relats, va escollir aquells casos més destacats, triant persones que sortien en les explicacions i els records per convertir-los en protagonistes, explicant els fets en tercera persona i triant detalls que, des del fet local, poden esdevenir universals pel drama viscut. Des de la història de l'Agustinet, un nen que anava a escola i li va caure una bomba al damunt, fins el fill del quiosquer, que les explosions el van encastar contra una paret: "Durant dies i dies hi va haver el rastre de la seva sang", apunta Forns.

L'obra recull, també, la humanitat que va despertar la tragèdia des del primer minut: "Hi ha un home que es va dedicar a salvar obres d'art de les cases afectades, o una infermera de l'hospital que es va passar el dia curant ferits, o els testimonis de la farmàcia Arimany", apunta.

Forns assegura que s'ha emocionat escoltant les històries de la gent que va viure l'impacte de la guerra en primera persona a la seva ciutat. També hi ha fet avui, en un recorregut pels punts més destacats on van caure les bombes, entre ells la Porxada, la Fonda Europa o el carrer de Santa Elisabet, però també el refugi que es va construir a la plaça Maluquer i Salvador.

Era un espai que es va construir després del bombardeig de 1938, que tenia un túnel que connectava amb l'escola Lluís Castellà, avui Pereanton, i que va servir per als bombardejos que van tenir lloc de nou a la ciutat al gener de 1939. El llibre pretén mostrar la tragèdia de la guerra en clau catalana, acostumats, diu Forns, a veure com els bombardejos afecten altres punts del món.

"És un dels primers bombardejos de la història, la gent no s'esperava que caiguessin bombes del cel", diu. No només va enxampar per sorpresa la gent al carrer, també a casa seva, a llocs d'aturada com la Fonda Europa, o una rellotgeria del centre, on les bombes van fer aturar els rellotges just a l'hora en què van paralitzar la vida del municipi.

El llibre es presentarà en societat aquest dimecres a les 19.00 h amb un acte al Teatre Auditori de Granollers.