Manifest "El Vallès sense el Quart Cinturó"
En primer lloc volem donar les gràcies a tots els qui avui sou aquí. Els qui heu vingut amb tractor, els qui heu vingut pedalant o tot fent la ruta a peu. Els qui heu organitzat l'acte, els qui heu portat les pancartes, els qui heu vingut amb tambors i música, els geganters, els qui veniu en representació de collectius de persones, d'associacions i entitats, de sindicats i partits... A tots, moltes gràcies. I no sols gràcies per haver vingut avui aquí, sinó gràcies per tot el temps que segur que porteu en aquesta lluita.
Perquè des de fa 15 anys moltes persones i entitats lluitem contra aquest projecte nefast. Un projecte d'autovia que aniria de Vilafranca del Penedès a Sant Celoni, passant pels millors espais agrícoles i naturals d'Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses, Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.
Durant aquests anys des de la Campanya Contra el Quart Cinturó hem presentat molts arguments per oposar-s'hi, arguments i propostes molt més avançades i tècnicament solvents que les "oficials", arguments i propostes que haurien de permetre avançar cap un nou model de mobilitat i de territori que fes possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans.
Perquè la nostra lluita no és fruit de la "cultura del no". Són aquells que s'han installat en la irracionalitat d'aquest projecte, d'un projecte dibuixat fa quaranta anys, en època franquista, els qui de debò representen la "cultura del no", del no a totes les propostes de futur i progrés que des de la Campanya defensem i hem estat propugnant:
Defensem la conservació dels espais naturals, defensem els espais agrícoles i ramaders que encara ens resten, fonamentals per al manteniment de la biodiversitat i la qualitat ambiental de les nostres comarques. I defensem que es conservin mantenint-ne la connectivitat, tot formant una xarxa, ja que són espais fràgils i el territori ja no es pot fragmentar més.
Defensem el progrés cap uns sistemes urbans compactes i complexos, garantia de sostenibilitat, amb un ús racional del sòl i del transport privat, que evitin la urbanització difusa de tot el territori i calmin les necessitats de mobilitat.
Defensem que es prioritzi el transport públic, i que es prioritzi en detriment del transport privat. Cal una aposta clara i decidida pel transport públic. No sols perquè és l'opció més racional, i l'única sostenible, sinó també per raons de justícia social.
Defensem la reducció dels gasos amb efecte hivernacle. En un moment que la lluita contra el canvi climàtic pren dimensions de croada mundial, en què per lluitar-hi fins i tot el govern francès ha optat per la moratòria en la construcció d'autopistes i autovies, en què l'important informe de l'ONU sobre canvi climàtic -que es va presentar ahir mateix -reclama anar passant del transport privat al transport públic, és d'una gran hipocresia voler construir més autovies al nostre contaminat Vallès.
Defensem que es millori la xarxa secundària de carreteres, durant tants anys abandonada. Els embussos actuals no es resoldran mai construint més autovies i autopistes, sinó adequant les vies secundàries i urbanes que les han de drenar.
Defensem el rigor en la planificació territorial. Ja fa quinze anys que reclamem rigor i racionalitat a les Administracions que s'entesten a mantenir el projecte del Quart Cinturó. Hem demostrat que les justificacions adduïdes pels polítics i tècnics no tenen cap base sòlida. Hem demostrat que les xifres dels estudis són incompletes o falses. Hem demostrat que es volen ignorar les raons autèntiques dels problemes de la mobilitat.
És per tot això que ens veiem plens de raó per denunciar les fallàcies amb què els qui propugnen el Quart Cinturó ens volen enganyar:
Denunciem que es vol vendre el Quart Cinturó com la solució als embussos de trànsit, quan tècnicament és claríssim que només contribuiria a empitjorar-los. Els estudis favorables al Quart Cinturó, tot i pecar de defectes importants, demostren que encara que es construís, la congestió metropolitana continuaria i empitjoraria. Ningú no nega que tenim problemes de mobilitat. Però no és tirant-hi més benzina com s'ha d'apagar el foc.
Denunciem que l'objectiu real del Quart Cinturó és facilitar la urbanització del territori a les zones encara avui resistents a l'especulació. La finalitat evident del projecte és poder construir a gran escala en terrenys fins ara poc assequibles als grans negocis i inversions dels promotors immobiliaris.
Denunciem que la xarxa de rodalies i de trens regionals està abandonada a la seva sort, amb unes mancances intolerables que la ciutadania suporta i pateix cada dia des de fa molts anys, malgrat que només darrerament han sortit a la llum pública.
Denunciem que el Vallès porta cinquanta anys sense inversió en ferrocarril per a viatgers, que tota la inversió s'ha abocat a les autopistes. Un parell de quilòmetres nous a la Universitat Autònoma en la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat és tota la inversió catalana en trenta anys.
Denunciem que es vulgui invertir en un projecte faraònic com el Quart Cinturó, que només potencia el transport privat, quan el dèficit d'inversió en ferrocarrils és escandalós. El transport públic ha de ser un objectiu prioritari i urgent de les inversions en infraestructures. No hi ha hagut prou caos ferroviari encara? Fins quan ha de durar el desgavell de la xarxa de rodalies? Volem més i millors trens! Exigim sentit comú en les inver¬sions públiques.
Les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès han patit les conseqüències d'un planejament territorial amb visió barcelonina, absolutament miop davant el gravíssim impacte i la gran pèrdua de qualitat que suposaria el Quart Cinturó.
Tenim, encara avui, un notable patrimoni natural, cultural, ecològic i paisatgístic. Un patrimoni que ens dóna identitat i que és el nostre principal llegat a les generacions futures. L'impacte inevitable que produiria el Quart Cinturó degradaria irreversiblement i faria del tot insostenibles les nostres comarques.
Per això avui, aquí, reclamem un nou model de mobilitat que garanteixi la conservació d'aquest patrimoni. Reclamem responsabilitat als nostres representants polítics. Reclamem voluntat de protecció i gestió dels nostres espais naturals i agraris. Reclamem sentit comú i racionalitat en les noves infraestructures. Reclamem coherència i visió de futur davant les amenaces ambientals i econòmiques de la crisi energètica i el canvi climàtic.
Socialment i ambientalment ens cal un Vallès sense el Quart Cinturó. Fer-ho possible és a a les vostres mans, a les nostres mans. Exigim-ho!
Socialment i ambientalment ens cal un Vallès sense el Quart Cinturó. Fer-ho possible és a a les vostres mans, a les nostres mans. Exigim-ho!
Exigim sentit comú a les inversions públiques!!
No al Quart Cinturó!!!
Granollers, 18 de novembre del 2007
.........................................................
Comunicat de premsa
PROP DE 5.OOO PERSONES RECLAMEN SENTIT COMÚ I "EL VALLÈS SENSE EL QUART
CINTURÓ
CINTURÓ
Prop de 5.000 persones, precedides de 55 tractors, demanen un nou
model territorial i un nou model de mobilitat que responguin als objectius
generals de preservació dels espais naturals i agraris, d'articulació de
sistemes urbans complexos, i una xarxa de mobilitat que afronti amb
racionalitat i coherència el canvi de model energètic i la crisi climàtica.
model territorial i un nou model de mobilitat que responguin als objectius
generals de preservació dels espais naturals i agraris, d'articulació de
sistemes urbans complexos, i una xarxa de mobilitat que afronti amb
racionalitat i coherència el canvi de model energètic i la crisi climàtica.
L'artista Perejaume ha llegit avui un manifest que exigeix sentit comú en les
inversions públiques.
inversions públiques.
Avui, a Granollers i les Franqueses del Vallès, unes 5.000 persones, entre les
quals un bon nombre de càrrecs electes de diverses formacions polítiques, han
reclamat un nou model de mobilitat integrat en una ordenació del territori
que garanteixi la persistència del patrimoni natural, cultural i identitari
de les nostres comarques. La crida a la responsabilitat dels nostres
representants polítics davant les amenaces de crisi climàtica i crisi
energètica que exigeixen sentit comú i racionalitat en les previsions
d'inversió en infraestructures ha compartit protagonisme amb la crida per un
Vallès sense Quart Cinturó i tot allò que representa aquesta via.
quals un bon nombre de càrrecs electes de diverses formacions polítiques, han
reclamat un nou model de mobilitat integrat en una ordenació del territori
que garanteixi la persistència del patrimoni natural, cultural i identitari
de les nostres comarques. La crida a la responsabilitat dels nostres
representants polítics davant les amenaces de crisi climàtica i crisi
energètica que exigeixen sentit comú i racionalitat en les previsions
d'inversió en infraestructures ha compartit protagonisme amb la crida per un
Vallès sense Quart Cinturó i tot allò que representa aquesta via.
Una vegada més constatem el rebuig que genera l'obstinació de determinats
sectors en promoure una via, el Quart Cinturó, que representa ja un model
caduc de desenvolupament econòmic i territorial. El llarg reguitzell de noms
amb els quals s'ha batejat aquesta via (Quart Cinturó, B-40, Autovia Orbital,
millora de la connectivitat Baix Llobregat-Vallès, C-35, A-7) i el nou nom
que apareix a la darrera resolució del Parlament de Catalunya sobre la nova
concepció d'aquesta infraestructura i la seva integració en la xarxa de
mobilitat poden semblar exercicis de pluja d'idees o combats lèxics. No
obstant, allò realment significatiu és si el Govern de la Generalitat està
disposat a canviar el model de mobilitat de la Regió metropolitana de
Barcelona d'acord amb els objectius d'estalvi energètic, compromís amb el
canvi climàtic i respecte pels espais naturals i agraris de les nostres
comarques. Aquest és el concepte que defensa la Campana Contra el Quart
Cinturó, i el marc on convida a totes les formacions polítiques a trobar
estratègies de competitivitat i eficiència en la planificació i gestió del
territori i dels recursos energètics.
sectors en promoure una via, el Quart Cinturó, que representa ja un model
caduc de desenvolupament econòmic i territorial. El llarg reguitzell de noms
amb els quals s'ha batejat aquesta via (Quart Cinturó, B-40, Autovia Orbital,
millora de la connectivitat Baix Llobregat-Vallès, C-35, A-7) i el nou nom
que apareix a la darrera resolució del Parlament de Catalunya sobre la nova
concepció d'aquesta infraestructura i la seva integració en la xarxa de
mobilitat poden semblar exercicis de pluja d'idees o combats lèxics. No
obstant, allò realment significatiu és si el Govern de la Generalitat està
disposat a canviar el model de mobilitat de la Regió metropolitana de
Barcelona d'acord amb els objectius d'estalvi energètic, compromís amb el
canvi climàtic i respecte pels espais naturals i agraris de les nostres
comarques. Aquest és el concepte que defensa la Campana Contra el Quart
Cinturó, i el marc on convida a totes les formacions polítiques a trobar
estratègies de competitivitat i eficiència en la planificació i gestió del
territori i dels recursos energètics.
Parlar d'un nou projecte de via no implica canviar de model. Per aconseguir un
nou model de mobilitat cal estudiar el conjunt d'infraestructures viàries i
ferroviàries i la gestió que se'n fa. Cal clarificar quines són les
necessitats del territori i definir de manera integral com es pot donar
resposta a partir d'una xarxa de mobilitat que prioritzi el transport públic.
nou model de mobilitat cal estudiar el conjunt d'infraestructures viàries i
ferroviàries i la gestió que se'n fa. Cal clarificar quines són les
necessitats del territori i definir de manera integral com es pot donar
resposta a partir d'una xarxa de mobilitat que prioritzi el transport públic.
El que hi ha subjacent encara és el qüestionament del model de mobilitat i de
desenvolupament econòmic i territorial que representa el Quart Cinturó: la
cultura del cotxe, l'organització del territori en base a les carreteres, un
model energètic amb una crisi anunciada, la dependència externa de
l'economia, el manteniment dels problemes i de l'exclusió social en la
mobilitat a la regió metropolitana, la transformació sense aturador del
territori, la pèrdua de part del nostre patrimoni històric i cultural i dels
nostres espais agraris i naturals, l'empitjorament de la qualitat atmosfèrica
i ambiental, el canvi climàtic...
desenvolupament econòmic i territorial que representa el Quart Cinturó: la
cultura del cotxe, l'organització del territori en base a les carreteres, un
model energètic amb una crisi anunciada, la dependència externa de
l'economia, el manteniment dels problemes i de l'exclusió social en la
mobilitat a la regió metropolitana, la transformació sense aturador del
territori, la pèrdua de part del nostre patrimoni històric i cultural i dels
nostres espais agraris i naturals, l'empitjorament de la qualitat atmosfèrica
i ambiental, el canvi climàtic...
Ens els darrers dies la Campanya ha donat a conèixer un nou document de
proposta, "El Vallès sense el Quart Cinturó". Aquest document expressa el
clar convenciment que és possible millorar la mobilitat i la qualitat
territorial a la segona corona metropolitana sense el Quart Cinturó. El
document proposa com fer possible la conservació del nostre patrimoni
històric i natural, la millora de la cohesió de les nostres ciutat i
municipis, la potenciació del dinamisme econòmic, i l'optimització i
universalització del dret a la mobilitat sobre unes altres bases: el més alt
respecte per la identitat del territori (espais agraris i naturals, sistemes
urbans), i una xarxa de mobilitat moderna que sàpiga respondre amb eficiència
als reptes d'un entorn metropolità i del compromís amb el medi ambient: la
potenciació del transport públic i la millora de la xarxa secundària de
carreteres.
proposta, "El Vallès sense el Quart Cinturó". Aquest document expressa el
clar convenciment que és possible millorar la mobilitat i la qualitat
territorial a la segona corona metropolitana sense el Quart Cinturó. El
document proposa com fer possible la conservació del nostre patrimoni
històric i natural, la millora de la cohesió de les nostres ciutat i
municipis, la potenciació del dinamisme econòmic, i l'optimització i
universalització del dret a la mobilitat sobre unes altres bases: el més alt
respecte per la identitat del territori (espais agraris i naturals, sistemes
urbans), i una xarxa de mobilitat moderna que sàpiga respondre amb eficiència
als reptes d'un entorn metropolità i del compromís amb el medi ambient: la
potenciació del transport públic i la millora de la xarxa secundària de
carreteres.
Així es proposa implementar instruments de protecció i gestió dels espais
agronaturals, i d'inserir amb coherència la xarxa de mobilitat en aquest
marc. Per ordre de prelació, proposem la creació d'una autoritat regional que
gestioni conjuntament tota la xarxa de mobilitat per millorar-ne l'eficiència
i l'assoliment d'objectius més ambiciosos en la mobilitat amb transport
col·lectiu, la creació d'una veritable xarxa de transport col·lectiu a la
segona corona metropolitana i la millora de la xarxa secundària de
carreteres, tot avaluat amb anàlisis de corredors i de modalitat de
mobilitat. Consulteu la proposta "El Vallès sense el Quart Cinturó" a
agronaturals, i d'inserir amb coherència la xarxa de mobilitat en aquest
marc. Per ordre de prelació, proposem la creació d'una autoritat regional que
gestioni conjuntament tota la xarxa de mobilitat per millorar-ne l'eficiència
i l'assoliment d'objectius més ambiciosos en la mobilitat amb transport
col·lectiu, la creació d'una veritable xarxa de transport col·lectiu a la
segona corona metropolitana i la millora de la xarxa secundària de
carreteres, tot avaluat amb anàlisis de corredors i de modalitat de
mobilitat. Consulteu la proposta "El Vallès sense el Quart Cinturó" a
Tríptic
http://ccqc.pangea.org/cat/moviopo/tripticCCQC.pdf
Document
http://www.adenc.cat/actualitat_ambiental/ccqc/0711El%20VallesSenseQCdoc.pdf
Denunciem també avui la manca de concreció del compromís del Govern de la
Generalitat per negociar un nou Pacte Nacional per les Infraestructures i la
revisió del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya durant el 2007
(Pacte de l'Entesa Nacional de Progrés, 2006) amb la participació dels agents
econòmics, socials, territorials i ambientals, i el retard en l'aparició dels
instruments de planificació territorial que donin coherència a la complexitat
de la Regió Metropolitana.
Generalitat per negociar un nou Pacte Nacional per les Infraestructures i la
revisió del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya durant el 2007
(Pacte de l'Entesa Nacional de Progrés, 2006) amb la participació dels agents
econòmics, socials, territorials i ambientals, i el retard en l'aparició dels
instruments de planificació territorial que donin coherència a la complexitat
de la Regió Metropolitana.
La Campanya Contra el Quart Cinturó fa una valoració molt positiva de la
manifestació d'avui, tant pel seu caràcter festiu, com per la diversitat dels
seus assistents, amb representants del món associatiu, sindical i polític del
Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. La participació d'una vuitantena
llarga de càrrecs electes de diferents partits i organitzacions polítiques fa
palès que és necessari replantejar el projecte del Quart cinturó des del
rigor i tenint en compte la nova realitat de la mobilitat i de les polítiques
ambientals en ple segle XXI.
manifestació d'avui, tant pel seu caràcter festiu, com per la diversitat dels
seus assistents, amb representants del món associatiu, sindical i polític del
Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. La participació d'una vuitantena
llarga de càrrecs electes de diferents partits i organitzacions polítiques fa
palès que és necessari replantejar el projecte del Quart cinturó des del
rigor i tenint en compte la nova realitat de la mobilitat i de les polítiques
ambientals en ple segle XXI.
La implicació incondicional del sector agrari i ramader mostra també la
voluntat d'aquest sector de lluitar per un Vallès sense el Quart Cinturó, que
permeti tirar endavant la seva activitat econòmica, la qual alhora és una
garantia de continuïtat per a la diversitat del territori i del paisatge.
voluntat d'aquest sector de lluitar per un Vallès sense el Quart Cinturó, que
permeti tirar endavant la seva activitat econòmica, la qual alhora és una
garantia de continuïtat per a la diversitat del territori i del paisatge.
La manifestació ha acabat a la plaça de la Corona amb la intervenció de
l'artista de renom internacional Perejaume que ha donat lectura a un manifest
que reivindicava el paper propositiu del moviment opositor al Quart Cinturó,
tot un exemple de 15 anys de cultura del sí, i exigia sentit comú en la
gestió de la inversió pública. En un moment en què és tan evident la manca
d'inversió en el servei ferroviari de rodalies és prioritari aplicar el
sentit comú i canalitzar aquesta inversió cap al transport més sostenible: el
tren de rodalies.
l'artista de renom internacional Perejaume que ha donat lectura a un manifest
que reivindicava el paper propositiu del moviment opositor al Quart Cinturó,
tot un exemple de 15 anys de cultura del sí, i exigia sentit comú en la
gestió de la inversió pública. En un moment en què és tan evident la manca
d'inversió en el servei ferroviari de rodalies és prioritari aplicar el
sentit comú i canalitzar aquesta inversió cap al transport més sostenible: el
tren de rodalies.
La Campanya Contra el Quart Cinturó vol agrair a totes les persones i
col·lectius que han fet possible l'éxit d'aquesta manifestació el seu suport
i la seva implicació en l'organització i desenvolupament de l'acte.
col·lectius que han fet possible l'éxit d'aquesta manifestació el seu suport
i la seva implicació en l'organització i desenvolupament de l'acte.
Enllaç amb les notes de premsa del 2007. Relacionada amb aquesta
convocatòria, consulteu la del 14 de novembre
http://www.adenc.cat/notes/2007/index_notes_premsa_CCQC07.htm
convocatòria, consulteu la del 14 de novembre
http://www.adenc.cat/notes/2007/index_notes_premsa_CCQC07.htm
