El TSJC ha confirmat aquest dimecres la condemna de presó de l’home jutjat per matar Vianca Roca a Granollers el 2018 i amagar-la al riu Congost. La Sala d’Apel·lacions ha desestimat el recurs d’apel·lació que havia presentat la seva defensa i ha mantingut la pena de 24 anys per assassinat amb traïdoria i dos per maltractament habitual en l’àmbit de la violència de gènere. També imposa 5 anys de llibertat vigilada un cop complerta la pena, i 14 d’allunyament de la família directa de la víctima: fill, germans i mare. El judici es va celebrar amb jurat popular el passat mes d’octubre, el qual va considerar l’individu culpable per unanimitat.

El document també sosté que haurà d’indemnitzar el fill – menor d’edat - amb 300.000 euros, la mare de la víctima amb 120.000 i gairebé 4.000 de despeses funeràries, i finalment 50.000 euros per cada un dels seus dos germans.

[h2]"Actitud de menyspreu i superioritat"[/h2]
El jurat popular va considerar que el condemnat va matar la víctima sense que aquesta tingués la possibilitat de defensar-se. A més, sostenien que tenia una actitud de "menyspreu i superioritat" envers la dona i que, en diverses ocasions, l'havia maltractat físicament. Durant el judici, que es va celebrar el 27 de setembre, l'home va negar els fets i va assegurar que ell no l’havia agredit mai, alhora que afirmava que l'exparella de la dona l'havia amenaçada més d'un cop. També va dir que la dona era narcotraficant.

Tant el jurat popular com el tribunal es van agafar al relat de la Fiscalia, segons el qual la nit del dilluns 16 al dimarts 17 de juliol del 2018 l'acusat era amb la seva dona en l'habitació on convivien. Van discutir i l'acusat va marxar del pis. Al cap d'una estona també ho va fer la dona. Van parlar diversos cops per telèfon i a les 2 de la matinada es van reunir en algun lloc proper al passeig fluvial de Granollers. Allà, l'home va matar la dona i va amagar el cos en un col·lector proper a la riba del riu Congost.

La dona, de 25 anys i origen bolivià, estava embarassada de dos mesos, i va ser localitzada prop de dos mesos després, el 9 de setembre, en avançat estat de descomposició i amb el cap separat i en una bossa de plàstic. L'home va ser arrestat gairebé un any després, a principis de juliol del 2019.

[h2]La sala desestima el recurs de la defensa[/h2]
El recurs de la defensa demanava la nul·litat de la sentència, considerant que hi havia una “falta de motivació” en el veredicte. El TSJC, però, nega aquest fet considerant “suficient” que el jurat especifiqui els elements probatoris de càrrec que sustenten la seva convicció per entendre que el veredicte està fonamentat, “sense que sigui necessària una anàlisi específica i detallada dels motius concrets pels quals, per exemple, un testimoni és considerat fiable i creïble”.

De fet, en aquest cas concret, assenyala que el veredicte conté “una minuciosa explicació dels motius que el van conduir a concloure que l'acusat va ser l'autor de la mort”. “El recurrent sosté que cap d'aquells indicis incriminatoris permet establir quina va ser la causa de la mort ni la participació que en aquells fets podria haver tingut l'acusat, el cert és que del resultat de la prova practicada al plenari es va poder concloure que va ser una mort violenta, homicida i, evidentment, intencional”.

La defensa també carregava contra la valoració de la prova, amb la qual assegurava que s’havia vulnerat la presumpció d’innocència de l’acusat. Aquí la Sala recorda que l’eficàcia de la prova indiciària “està reconeguda” per la jurisprudència i afegeix que, en aquest cas, s’analitzen “nombrosos indicis” incriminatoris que permeten obtenir un “suficient grau de certesa”.