La Laura té 23 anys i estudia quart d’Infermeria. Fa un mes va començar a treballar a l’UCI de l’Hospital de Granollers. Afrontar una de les últimes etapes del teu període de formació en aquesta zona tan sensible, i més durant la pandèmia, és un repte d’allò més exigent. Ho explica en aquesta entrevista amb NacióGranollers.
 
-Com comença a treballar a la Unitat de Cures Intensives?
-Vaig entrar només per pràctiques, fent de dilluns a divendres i acompanyada d'una tutora. Al cap de dues setmanes, però, em van dir de fer-me contracte. Vaig entrar molt il·lusionada.

-Com van ser els primers moments?
-Sincerament, al principi em va costar molt adaptar-me. Fins i tot vaig plorar de l'estès. Veus que no són com unes pràctiques, amb tranquil·litat i amb alguna infermera que et pugui estar a sobre. Cadascú ha de fer la seva feina, i tu no pots dir "val, doncs em quedo a casa".

-Amb quin contracte comença?
-Amb el que s'anomena contracte d'auxili sanitari. Mai fins ara s'havia fet, es fa ara per la pandèmia amb les que estudiem quart de la carrera.

-Quines qualitats s'han de tenir per treballar en una UCI?
-Es tracta de voler ajudar els altres. D'estimar la gent. La base és l'amor, que et porta a aixecar-te cada dia i a no enviar-ho tot en orris.

-I què més?
-El treball en equip! És el més important que tenim per sentir-nos protegits i venir a treballar. On no arriba un, arriba l'altre. I si jo tinc un dia fluixet, un company m'ajudarà. I al revés.

-I l'agraïment?
-També! Quan ve una família i et dona les gràcies per la feina feta. És molt gratificant.

-Com afronta aquestes festes nadalenques?
-(Riu) Aviam, jo treballo de 14:00 a 21:00, més els caps de setmana i festius que em toquin. Però quan ets infermera ja saps que no tornaràs a celebrar Nadal, hi hagi una pandèmia pel mig o no. Ens toca treballar, perquè els malalts no ens donen festa.