Fins ara, la Garriga tenia identificats quatre veïns que van passar pel camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria: Felip Codina -l'únic que va sobreviure-, Obdulio Garcia, i Abili i Carles Flor de Lis, pare i fill. Pel que fa a aquests darrers, el primer va morir al camp l'any 1941, mentre que el segon es va convertir en col·laboracionista de les SS i va ser assassinat per presoners del camp, poc després del seu alliberament per part de l’exèrcit americà.

Ara, la recerca que han fet el professor d'història Quim Fornés, amb l'ajuda del tècnic de Patrimoni Enric Costa i l'arxivera municipal, Almudena Gutiérrez, ha permès identificar-ne dos més: els germans Miquel i Josep Azuaga.

Fornés relata a NacióGranollers la investigació comença quan l'Amical Mauthausen envia uns arxius de la Creu Roja Internacional a l'Ajuntament on es parla d'aquests dos noms: "No van néixer a la Garriga, cosa que feia que no els tinguéssim controlats", destaca. Després de consultar al padró, comproven que havien viscut entre els anys 1933 i 1940 en un punt del municipi: la carretera de l'Ametlla número 15. "Vaig començar la recerca de familiars, trucant a portes i parlant amb veïns", relata.

D'aquesta manera va aconseguir localitzar Iolanda Azuaga, neboda dels germans, i Eugenia Azuaga, germana petita de la família. Fornés, acompanyat del tècnic Enric Costa, s'hi va entrevistar i van aconsegur més dades i fotografies.

En Miquel Azuaga va néixer a Sòller, a Mallorca, i era sabater. En Josep, per la seva banda, era nat de Pont de Bar, a l'Alt Urgell, i era ebenista. Amb la guerra, els dos van tenir un desenllaç dramàtic. Van anar voluntaris a l’exercit republicà l'any 1936, es van exiliar a França i van ser detinguts a finals del 1940 per la Gestapo. Tot seguit, van ser deportats a Mauthausen. En Miquel morí de malaltia el 22 d'octubre de 1942 als 31 anys, i en Josep va ser gasejat, com molts altres republicans espanyols, el 31 de gener de l'any següent als 24 anys.

Fornés destaca que el procés d'investigació li ha servit per confirmar que el record de la barbàrie nazi segueix ben viva: "Hem fet una recerca intensa, de treball de camp i parlant amb molta gent. Es posa en evidència que el record del drama de l’extermini nazi és ben present en la nostra societat, i també que el rebuig al feixisme i al nazisme és notori socialment".