La terrible crisi econòmica que ens ha tocat viure ha deixat a milers de vallesans sense feina (UGT adverteix que la taxa d'atur ja supera el 26% al Vallès Oriental). Molts han perdut l'habitatge, i molts d'altres han quedat exclosos de la societat amb un marge molt escàs per reintegrar-s'hi si algun dia albirem llum al final del túnel i es capgira el cicle econòmic. És enmig d'aquest panorama desolador que treu el cap la llarga tradició del voluntariat que existeix a Catalunya al marge de les institucions oficials.

Es calcula que al nostre país prop d'un 20% dels ciutadans participen en les diferents modalitats de voluntariat social. Tot i situar-se per sota de la mitjana europea (un 34%), la participació és remarcable. Milers de persones donant temps, voluntat, coneixements, esforç i compromís. I en aquests últims i soferts anys s'han incorporat al voluntariat amb especial incidència dos grans grups socials: persones que estan a l'atur, que disposen de temps i que volen sentir-se útils, i jubilats que aporten la seva experiència vital als ciutadans que més ho necessiten.

Per sort, a la nostra comarca, d'entitats que apleguen desenes de voluntaris n'hi ha unes quantes, ben diverses i prou conegudes: des del Banc dels Aliments fins a la Creu Roja, que aquests dies reparteix per alguns municipis vallesans lots d'ajuda social. Sense oblidar el Xiprer de Granollers, gràcies al qual mengen tantes i tantes persones, o Oncovallès, que aquest divendres presentava uns coixins amb cor pensats per ajudar les dones operades de càncer de mama i confeccionats per diverses voluntàries. I a mesura que augmenta el nombre de persones que ho passen malament, sorgeixen més iniciatives desinteressades impulsades per voluntaris. Són, sens dubte, la cara més amable de la crisi, i busquen aliats, mentre es pregunten com és possible que a la Catalunya del segle XXI, amb els impostos que paguem, hi hagi gent que passa gana.

Eduard Mas, director de NacióGranollers.cat